Convergència i Unió

La federació Convergència i Unió estava integrada per dos partits polítics: Convergència Democràtica i Unió Democràtica.

• Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va ser un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley ^[4] i dissolt el 8 de juliol de 2016 a Barcelona. Juntament amb Unió Democràtica va formar la federació Convergència i Unió. La seva situació en l'eix esquerra/dreta podia resultar polèmica. Si bé en els seus inicis es declarà de centreesquerra, amb els anys va anar evolucionant cap a posicions de centre liberal. De fet, hom ha considerat ideològicament Jordi Pujol influït pel personalisme francès d'Emmanuel Mounier, l'espiritualisme d'Enric Prat de la Riba i el misticisme de Raimon Galí i Herrera, connectant nacionalisme i cristianisme (Charles Péguy) i donant importància a la responsabilitat i l'ètica (Antoine de Saint-Exupéry), per tal d'elaborar un nacionalisme humanista, ètic i espiritual.

• Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català fundat l'any 1931 d'ideologia democristiana o socialcristiana i dissolt el 24 de març del 2017. Fins al 2015 estava integrat juntament amb Convergència Democràtica de Catalunya en la federació Convergència i Unió (CiU).^[5] És membre fundador del Partit Popular Europeu. El president del Comitè de Govern del partit i líder més destacat és Josep Antoni Duran i Lleida.

Federació

La Federació de CiU va néixer el 2 de desembre de 2001, quan Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya signen l'acord que dona solidesa i estabilitat al projecte col·lectiu que compartien des de feia més de 20 anys.

Ambdós partits van presentar-se conjuntament a totes les eleccions des del 1978. La federació va governar a la Generalitat de Catalunya des de 1980 a 2003, i des de finals de 2010 fins a 2015.

L'any 2003, l'aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley no es presentà a les eleccions, sinó que el candidat va ésser Artur Mas, que tot i guanyar les eleccions contra pronòstic no va aconseguir ésser president de la Generalitat de Catalunya a causa de no tenir la majoria parlamentària necessària vers l'autoanomenat pacte de govern d'entesa (més conegut com tripartit) format pel PSC, ERC i ICV-EUiA.

L'1 de novembre de 2006 se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. Per segona vegada consecutiva Artur Mas encapçala la candidatura de CiU. La federació es presenta amb l'eslògan de campanya "Estimar Catalunya, governar bé!". Per aquestes eleccions, CiU va presentar l'anomenat «Contracte amb Catalunya», un conjunt de propostes electorals, la característica més destacada de les quals és que primer cop es presentà en la política catalana unes propostes electorals signades davant de notari que dona testimoni de què havien estat fetes i que pensaven complir-les. La llei catalana no preveu cap sanció per al no compliment de les propostes electorals no complertes signades davant de notari de manera que tot quedà com un acte simbòlic. Entre altres propostes cap destacar que un dels punts marcava la negativa a fer cap pacte estable de govern amb el Partit Popular de Catalunya, punt que va ser molt criticat per la resta de partits de l'arc parlamentari per motius oposats. D'aquesta manera, CiU creia que podria obtenir vots tant dels votants catalanistes amb por de votar a la federació com vot útil del Partit Popular, ja que l'única manera de rendibilitzar-lo era actuar conjuntament amb ells mateixos.

La federació guanya les eleccions per vuitena vegada consecutiva, en vots i escons a les 4 demarcacions catalanes, i obté 48 diputats. La reedició del pacte tripartit, en obtenir un altre cop la majoria parlamentària necessària, impedeix que la federació torni a la Generalitat, però el 28 de novembre de 2010, a les eleccions al Parlament de Catalunya, obté una majoria relativa, doblant en escons al PSC (el segon partit del Parlament).^[6]

A les eleccions generals espanyoles del 2008, Convergència i Unió obtingué un total de 10 escons al Congrés dels Diputats. Josep Antoni Duran i Lleida va ser el president del Grup Parlamentari Català i Xavier Trias l'alcalde de Barcelona.

El 23 de desembre de 2010, el candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya per la federació, Artur Mas, fou escollit President en segona volta gràcies a l'abstenció del PSC al segon debat d'investidura del Parlament de Catalunya.

Després d'aquestes eleccions, CiU comença una política d'aliança amb el PPC, com per exemple amb els primers pressupostos de la legislatura, que s'han caracteritzat per la seva austeritat i estalvi de la despesa pública, a causa de la delicada situació econòmica de la Generalitat.

A les Eleccions generals espanyoles de 2011 Convergència i Unió obtingué 16 diputats al Congrés dels Diputats aconseguint, per primer cop a la història, ésser la força catalana amb més diputats i amb més vots passant per davant al PSC que fins aleshores no havia perdut mai a les eleccions generals.

Arran de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 CiU va patir una davallada considerable del nombre d'escons i només n'obtingué 50, la qual cosa suposà una pèrdua de 12 escons respecte a les eleccions anteriors. Aquest càstig electoral,^[7] vulnerà aleshores la posició capdavantera del partit per fer una consulta popular d'autodeterminació que havia assumit anteriorment el president Mas.

Separació

Després d'algunes desavinences i moments tensos entre els dirigents dels dos partits que formaven la federació, principalment per les eleccions del 27 de setembre de 2015 i quin havia de ser el full de ruta pel que fa a la independència, el moment més tens va arribar després dels resultats del referèndum que va celebrar Unió Democràtica el 14 de juny de 2015.

UDC va aprovar el seu propi full de ruta -que no incloïa la independència- amb un 50,5% dels vots,^[8] motiu pel qual CDC va donar un ultimàtum de tres dies als democratacristians perquè decidissin si seguien el full de ruta pactat entre els convergents, ERC i el President de la Generalitat.^[9]

Unió va respondre a Convergència el dimecres 17 de juny amb la sortida dels tres Consellers d'Unió (Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí) del Govern. Pel que fa als càrrecs de segon nivell, els membres del sector independentista van negar-se a abandonar el seu lloc dins el govern i van acusar a la direcció democratacristiana de fer xantatge al President.^[10]

La crisi es va interpretar com la ruptura de la federació, però UDC va assegurar que això no suposava el trencament entre els dos partits, simplement havien sortit del Govern per "coherència política" i "dignitat" i garantien l'estabilitat del govern fins al final de la legislatura.^[11] El mateix conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va negar en una entrevista a Catalunya Ràdio que això signifiqués el trencament de Convergència i Unió.^[12]

Convergència Democràtica de Catalunya no va interpretar de la mateixa forma el gest dels seus socis de coalició i el 18 de juny de 2015 el seu secretari general, Josep Rull, va anunciar la fi de la federació en roda de premsa. Rull va afirmar que esperava un trencament "sense dramatismes" i que era "un camí sense retorn".^[13] Artur Mas va subscriure les paraules de Rull al Parlament quan a la sessió de control del mateix dia va afirmar que esperava una "separació amistosa" i que la ruptura ve "d'un problema de molt de fons".^[14]

Representació

Després de les eleccions municipals de 2015, CiU ostentava la majoria d'alcaldies de Catalunya (435), incloent-hi Girona, Reus, Sant Cugat del Vallès, Manresa, Figueres, Vic, Vilafranca del Penedès, Igualada, Tortosa, Lloret de Mar, Premià de Mar, Gandesa, Martorell, Valls, Olot, Tàrrega, Cervera, Tremp i La Seu d'Urgell.

Convergència i Unió va governar la Diputació de Tarragona, la Diputació de Lleida, la Diputació de Girona (aquesta amb majoria absoluta) i la Diputació de Barcelona.

En les primeres eleccions al Parlament, la coalició es presentà amb els logotips de les dues formacions, l'arbre i la bandera onejant, i les lletres quadribarrades. En la dècada de 1990 amb Pere Esteve com a secretari general, va canviar a les paraules Convergència i Unió en blau marí amb una línia taronja subratllant el nom. En 2003, la marca es va compactar en les sigles CiU subratllades per una franja amb les quatre barres. En 2010 va incorporar un somriure taronja que convertia el logo en una icona. El somriure en 2012 es convertí en una fletxa que apuntava cap amunt.^[15]

• 
  Anys 80-90
• 
  Anys 90-2000
• 
  2012-2015

Eleccions al Parlament

Parlament de Catalunya
Any	Vots	%	#	Escons	+/–	Líder	Govern
1980	752,943	27.83%	1r	43 / 135	—	Jordi Pujol	Minoria
1984	1,346,729	46.80%	1r	72 / 135	29		Coalició (CiU–ERC)
							Majoria (1987-88)
1988	1,232,514	45.72%	1r	69 / 135	3		Majoria
1992	1,221,233	46.19%	1r	70 / 135	1		Majoria
1995	1,320,071	40.95%	1r	60 / 135	10		Minoria
1999	1,178,420	37.70%	2n	56 / 135	4		Minoria
2003	1,024,425	30.94%	2n	46 / 135	10	Artur Mas	Oposició
2006	935,756	31.52%	1r	48 / 135	2		Oposició
2010	1,202,830	38.43%	1r	62 / 135	14		Minoria
2012	1,116,259	30.71%	1r	50 / 135	12		Minoria
							Minoria (CDC, 2015)

Eleccions municipals

Eleccions generals

Corts Generals
Any	Congrés					Senat		Líder	Govern
	Vots	%	#	Escons	+/–	Escons	+/–
1979	483,353	2.69%	5è	8 / 350	5	1 / 208	1	Jordi Pujol	Oposició
1982	772,726	3.67%	5è	12 / 350	4	5 / 208	5	Miquel Roca	Oposició
1986	1,014,258	5.02%	4t	18 / 350	6	8 / 208	3		Oposició
1989	1,032,243	5.04%	5è	18 / 350	=	10 / 208	2		Oposició
1993	1,165,783	4.94%	4t	17 / 350	1	10 / 208	=		Suport extern
1996	1,151,633	4.60%	4t	16 / 350	1	8 / 208	2	Joaquim Molins	Suport extern
2000	970,421	4.19%	4t	15 / 350	1	8 / 208	=	Xavier Trias	Oposició
2004	835,471	3.23%	4t	10 / 350	5	4 / 208	4	Josep Antoni Duran i Lleida	Oposició
2008	779,425	3.03%	4t	10 / 350	=	4 / 208	=		Oposició
2011	1,015,691	4.17%	5è	16 / 350	6	9 / 208	5		Oposició

Eleccions europees

Parlament Europeu
Any	Total					Catalunya
	Vots	%	#	Seats	+/–	Vots	%	#
1987	853,603	4.43%	5è	3 / 60	—	843,322	27.82%	2n
1989	666,602	4.20%	5è	2 / 60	1	655,339	27.53%	2n
1994	865,913	4.66%	4t	3 / 64	1	806,610	31.50%	1r
1999	937,687	4.43%	4t	3 / 64	=	843,021	29.28%	2n
2004	Amb Galeusca - PE			1 / 54	2	369,103	17.44%	3r
2009	Amb CEU			2 / 54	1	441,810	22.44%	2n
2014	Amb CEUS			2 / 54	=	549,096	21.84%	2n

• Jordi Pujol i Soley
• Artur Mas i Gavarró
• Josep Antoni Duran i Lleida
• Pere Esteve i Abad
• Oriol Pujol i Ferrusola
• Xavier Trias
• Ramon Espadaler i Parcerisas