Setge de Castellciutat (1713)
El setge de Castellciutat es lliurà entre el 20 i el 28 de setembre de 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Guerra de Successió Espanyola | |||
---|---|---|---|
Tipus | setge | ||
Data | 20 de setembre-28 de setembre de 1713 | ||
Coordenades | 42° 21′ 28″ N, 1° 26′ 44″ E / 42.35769°N,1.44556°E | ||
Lloc | Castell de Ciutat | ||
Resultat | Victòria borbònica | ||
Front | Front exterior | ||
Campanya | Guerra dels catalans (1713-1714) | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
Antecedents
Durant la Guerra de Successió Espanyola el general Josep Moragues i Mas fou governador del Castell de Ciutat.[1] Pel Tractat d'Utrecht de 1713 les tropes aliades es comprometen a evacuar Catalunya,[2] fet que es du a terme a partir del 30 de juny de 1713, mentre la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Reial o Popular) acorda la guerra a ultrança i la creació de l'Exèrcit de Catalunya.[3]
El Setge
Amb les tropes borbòniques davant Castellciutat el 20 de setembre de 1713 i sense reforços ni queviures per a resistir, el 28 de setembre el general Moragues rendí la fortalesa als borbons.[4]
Conseqüències
A finals de gener de 1714 el brigadier José Vallejo i el seu regiment recorregueren el Solsonès i l'Urgell, on reprimiren amb força la població. Després d'un breu retir a Sort, Josep Moragues i Mas va decidir tornar al combat i aixecà l'Urgell[5] bloquejant Castellciutat[6] l'11 de febrer,[7] sent rebutjat per la columna de socors[5] del general José Vallejo amb 400 cavalls i 600 infants.
El brigadier Vallejo va perseguir als atacants fins a Sort i va intentar sufocar la rebel·lió, i va prendre ostatges, i entre ells a la dona de Moragues, tots van ser conduïts a Balaguer, però van ser rescatats amb un cop de mà el 24 de juny 1714.[8] Moragues va deixar l'esposa a Cardona i es va concentrar en la defensa del Pallars[9] a les ordres del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, qui malgrat tenir un grau militar inferior, havia estat nomenat comandant en cap de totes les tropes militars catalanes fora de Barcelona. La guerra a la Catalunya interior tenia com a base principal la fortalesa de Cardona, punt des del qual les tropes catalanes fustigaven les tropes borbòniques a fi d'alleugerir el Setge de Barcelona.
Referències
Bibliografia
- Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 290.
- de Castellví i Obando, Francesc. Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725.... vol.IV. Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 2002. ISBN 84-931265-0-0.