30 de juny

Països Catalans

• 1409: L'exèrcit catalano-aragonès derrota les forces del Jutjat Arborea a la batalla de Seddori (Sardenya)
• 1994, la Generalitat de Catalunya reconeix oficialment la Llengua de signes catalana.

Resta del món

• 296: Comença el pontificat de Marcel·lí I, que durarà fins al 25 d'octubre de 304.
• 1377 - Ulm: S'inicia la construcció de la catedral d'Ulm.
• 1520, Mèxic: Hernan Cortés i les seves tropes fugen de Ciutat de Mèxic, després de dies d'assetjament
• 1668: un grup de conspiradors reunits a Chesterfield, al comtat de Derby, van preparar el derrocament del rei Jaume II i la seva substitució per la seva filla Maria i el seu marit Guillem d'Orange, protestants, per atacar el perill que representava una dinastia catòlica a l'Anglaterra anglicana. Arran d'aquesta revolució, anomenada Gloriosa pels defensors dels drets del Parlament i contraris a l'absolutisme, els whig, Guillem d'Orange va signar el Bill of Rights el desembre de 1689, que atorgava al Parlament el dret de vot de contribucions i la llibertat d'expressió. D'aquesta forma, la monarquia absoluta va deixar pas a la monarquia constitucional.^[1]
• 1703 - Ekeren (Anvers, Flandes) - l'exèrcit borbònic venç contra els austriacistes a la batalla d'Ekeren a la guerra de Successió Espanyola.
• 1858, Espanya: S'inicia al mandat de Leopoldo O'Donnell Jorís com a President d'Espanya.
• 1860, Ciutat del Vaticà: Es publica a la santa seu el primer número de L'Osservatore Romano
• 1861: Inici de la revolta de Loja.
• 1876, Espanya: s'aprova una constitució espanyola.
• 1876, Sèrbia declara la Guerra a Turquia.
• 1905, s'enuncia per primer cop la teoria de la relativitat especial.
• 1908, Krai de Krasnoiarsk, Sibèria: Esdeveniment de Tunguska, l'impacte d'un cometa sobre la Terra.
• 1914, Índia: Mahatma Gandhi és arrestat per primera vegada per les tropes britàniques
• 1927, Espanya: Es crea el monopoli del petroli espanyol.
• 1934: La Nit dels ganivets llargs autoritzada per Adolf Hitler promou els assassinats i arrests dels principals dirigents de les Sturmabteilung (SA)
• 1940, Madrid: el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona guanya la seva segona Copa d'Espanya.
• 1940, Chicago, Estats Units: es publica per primer cop la tira de còmic Brenda Starr, Reporter, de Dale Messick.^[2]
• 1954, Guatemala: El coronel Castillo Armas pren el poder del país.
• 1969, Sidi Ifni, Marroc: L'exèrcit espanyol abandona la ciutat.
• 1960, República Democràtica del Congo: la República Democràtica del Congo s'independitzà de Bèlgica.
• 1990, Alemanya: dins del procés de Reunificació alemanya, la República Federal d'Alemanya i la República Democràtica d'Alemanya unifiquen les seves economies pocs mesos després de la caiguda del mur de Berlín. El marc de l'Alemanya Oriental es converteix a marc alemany en termes paritaris.
• 2004, Iraq: els Estats Units lliuren a la justícia iraquiana Saddam Hussein i onze dirigents més del règim baasista.
• 2004: La sonda Cassini-Huygens travessa els anells de Saturn i envia les primeres imatges.
• 2005, les Corts Generals d'Espanya aproven la llei del matrimoni homosexual, amb 187 vots a favor, 147 en contra i 4 abstencions.

Països Catalans

• 1888, Barcelonaː Júlia Peraire, model pictòrica i parella del pintor Ramon Casas (m. 1941).^[3]
• 1951, Mataró: Lola Casas i Peña, escriptora i mestra catalana.^[4]
• 1955, Montpeller: Pascal Comelade, músic nord-català.^[5]
• 1981, Vilassar de Mar, Maresme: Àlex Casademunt i González, cantant, actor i presentador

Resta del món

• 1470, Amboise (Indre i Loira): Carles VIII de França, monarca^[6]
• 1671, Fermo, Estats Pontificis: Teodorico Pedrini, sacerdot i músic, missioner a la Xina durant els primers anys de la Dinastia Qing ^[7]
• 1755, Fòs Amfós, Provença: Paul de Barras, revolucionari francès i principal líder polític del Directori francès^[8]
• 1786, Douai: Marceline Desbordes-Valmore, cantant, actriu i poetessa francesa ^[9]
• 1860, Graz, Imperi Austríac: Adelina Stehle, soprano operística^[10]
• 1882, Bucarestː Ștefania Mărăcineanu, física romanesa de renom internacional (m. 1944).^[11]
• 1893, Leipzig, Imperi Alemany: Walter Ulbricht, el principal dirigent de la República Democràtica Alemanya (RDA) entre 1950 i 1971 ^[12]
• 1908, Marsella: Carles Camprós, poeta occità.
• 1911, Šeteniai, Imperi Rus: Czesław Miłosz, escriptor nord-americà d'origen polonès, Premi Nobel de Literatura del 1980 ^[13]
• 1917,
  • Brooklyn, Nova Yorkː Susan Hayward, actriu nord-americana, guanyadora d'Oscar i Globus d'Or ^[14]
  • Brooklyn, Nova York: Lena Horne, cantant de jazz, cançó popular i actriu de pel·lícules musicals ^[15]
• 1926, Brooklyn, Nova York (EUA): Paul Berg, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1980.^[16]
• 1935, Valladolid, Castella i Lleó: Lola Herrera, actriu espanyola de teatre, cinema i televisió.^[17]
• 1936, Cherchell, Algèria francesa: Assia Djebar, escriptora, cineasta i professora universitària algeriana^[18]
• 1958, Hèlsinki: Esa-Pekka Salonen, director d'orquestra i compositor finlandès.^[19]
• 1959:
  • Romaː Simonetta Di Pippo, astrofísica italiana, fou directora de l'Oficina de Nacions Unides per a Assumptes de l'Espai Exterior.^[20]
  • Brooklyn, Nova York, Estats Units: Vincent D'Onofrio, actor i productor de cinema estatunidenc.
• 1963, Weston-super-Mare, Regne Unit: Rupert Graves, actor.^[21]
• 1966, Ciutat de Nova York, Estats Units: Mike Tyson, boxejador.
• 1981, Newcastle upon Tyne, Anglaterra: Cheryl, cantant i personalitat televisiva anglesa, ex-component del grup Girls Aloud.^[22]
• 1985, Baltimore, Maryland, EUA: Michael Phelps, nedador estatunidenc.

Països Catalans

• 1987, Barcelona: Frederic Mompou i Dencausse, compositor català.^[23]
• 1996, Barcelona: Miquel Arimany i Coma, escriptor i editor català.^[24]

Resta del món

• 1790 - Bolonya: Lucia Galeazzi Galvani, científica italiana (n. 1743).^[25]
• 1917 - Madrid: Francisco Fernández y González, escriptor, filòleg, arabista, orientalista i historiador espanyol (n. 1833).
• 1919 - Witham (Anglaterra): John Strutt, físic anglès, Premi Nobel de Física 1904 (n. 1842).^[26]

• 1924, Jerusalem, Palestina: assassinat de l'escriptor Jacob Israël de Haan per un activista de Haganà.
• 1946, Morristown (EUA): Morris Fuller Benton, tipògraf (n. 1872).
• 1953, Estocolm: Elsa Beskow, autora i il·lustradora de llibres infantils sueca (n. 1874).^[27]
• 1974, Belmont (Massachusetts, EUA): Vannevar Bush, informàtic i teòric de la informació (n. 1890).
• 1984, comtat de Dukes (Massachusetts): Lillian Hellman, dramaturga i guionista estatunidenca (n. 1905).^[28]
• 2009, Wuppertal, Alemanya: Pina Bausch, ballarina, coreògrafa, professora de dansa contemporània.^[29]
• 2012, Tel Aviv, Israel: Isaac Shamir, Primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992 (n. 1915).^[30]
• 2014,
  • Poitiers: Pèire Bèc, poeta i lingüista occità.^[31]
  • Romaː Maria Luisa Spaziani, poeta i traductora, una de les figures més importants de la literatura italiana del segle xx (n. 1922).^[32]
• 2017,
  • Bend, Oregon (Estats Units): Darrall Tucker Imhoff fou un jugador de bàsquet nord-americà.
  • Parísː Simone Veil, advocada i política francesa, ha estat ministra del govern francès i presidenta del Parlament Europeu (n. 1927).^[33]

Santoral^[34]

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011):^[35] Marçal de Llemotges, bisbe (s. III); Primers Màrtirs de Roma (64); Basílides el Soldat, màrtir (202); Bertran de Le Mans, bisbe (626); Erentruda de Salzburg, abadessa (718); Teobald de Provins, eremita (1066); Ladislau I d'Hongria, rei (1095); Otó de Bamberg, bisbe (1139); Adolf d'Osna­brück, bisbe (1224); Vicenç Do Yen, prevere màrtir (1838); Ramon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs (1900).
  • Beats: Otó de Riedenburg, monjo (1150); Philipp Powell, màrtir (1614); Genaro Maria Sarnelli, prevere (1744); Zinovij Kovaljk (1941); Vasilij Velitxovskij, bisbe d'Ucraïna, màrtir (1973).
• Sants: Donat de Münstereifel, sant de les catacumbes; Alpinià i Austriclià de Llemotges, deixebles de Marçal (s. III); Marcià de Pamplona, bisbe; Pere d'Asti, pagès (s. XI).
• Beats: Clotsinda d'Hamage, filla d'Adalbert I d'Ostrevent; Ambrogio de Feis, cartoixà (1540); a l'Orde de Sant Francesc: beat Ramon Llull (1236).
• Venerables Ernest de Praga, bisbe (1364); Cesare Baronio, cardenal; Pierre Toussaint, laic (1835); Wilhelm Janauschek, prevere (1926).
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Antoine Tremoulières (1577); Antonio di San Pietro, laic (1618).

Església Copta

• 23 Baoni: Abanub de Saiid (s. IV).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 13 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als del 17 de juny del calendari julià:

• Sants: Eci d'Etiopia, apòstol dels etíops (s. I); Filònides de Kurion (306); Josep i Pior, eremites d'Egipte (s. IV); Manuel, Sabel i Ismael de Pèrsia, màrtirs (362); Hipaci de Calcedònia, abat (446); Nikita, Ciril, Nicèfor, Climent i Isaac de Novgorod, monjos (1389); Ananies de Novgorod, pintor d'icones (1581); Aberci i Nicandre, màrtirs (1918); Maksim, prevere màrtir (1934); Pelàgia, monja màrtir (1943).

Església Ortodoxa Grega

• Isaure, Basili i Innocenci d'Atenes, diaca màrtirs (284); Fèlix, Hermes i Peregrí d'Atenes.

Església Ortodoxa de Geòrgia

• Shalva d'Akhaltsikhe (1227).

Església Evangèlica d'Alemanya

• Primers Màrtirs de Roma; Otó de Bamberg, bisbe.