Simfonia núm. 16 (Mozart)

La Simfonia núm. 16 en do major, K. 128, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada el maig de 1772. Fou la primera de les tres simfonies compostes en aquesta època, amb setze anys.[1] És una de les obres que va compondre a Salzburg després d'arribar del viatge d'Itàlia i abans de tornar a marxar. L'autògraf de la partitura es conserva en la Staatsbibliothek Preußischer Kulturbesitz de Berlín.[1]

Infotaula de composicióSimfonia núm. 16
Forma musicalSimfonia
TonalitatDo major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Llengua del terme, de l'obra o del nomcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1772
Data de publicació1772 Modifica el valor a Wikidata
Parts3 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 128
Durada12 minuts Modifica el valor a Wikidata
Part dellista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Instrumentació2 oboès, 2 trompes i corda
  1. Allegro maestoso
  2. Andante grazioso
  3. Allegro
Musicbrainz: 81e7eda3-543b-4c6f-82cd-8ae5ff046d9b IMSLP: Symphony_No.16_in_C_major,_K.128_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370271 Modifica el valor a Wikidata
Retrat de Wolfgang Amadeus Mozart als 13 anys, autor de la simfonia.

La simfonia té la instrumentació bàsica de dos oboès, dues trompes i corda. L'obra s'estructura segons l'esquema italià clàssic de la simfonia amb tres moviments:

  1. Allegro maestoso, en compàs 3/4.
  2. Andante grazioso, en compàs 2/4.
  3. Allegro, en compàs 6/8.

El primer moviment, en forma sonata, tot i tenir el compàs 3/4, a causa de la presència de tresets sembla un 9/8. Tanmateix, d'acord entra la segona part de l'exposició es mostra que el veritable compàs del moviment és 3/4. El desenvolupament és breu, però amb denses modulacions.

\relative c'' { \tempo "Allegro maestoso" \time 3/4 <c e, g,>4\f g r | \times 2/3 { c8-.\p d-. c-. } \times 2/3 { d-. e-. d-. } \times 2/3 { e-. f-. e-. } | \times 2/3 { f8-. g-. f-. } \times 2/3 { a-. g-. f-. } \times 2/3 { e-. f-. g-. } | \times 2/3 { a8-. g-. f-. } \times 2/3 { e-. d-. c-. } \times 2/3 { b-. c-. d-. } |}

Els oboès i les trompes desapareixen en el segon moviment, també escrit en forma sonata, en el qual només intervenen els instruments de corda. Els instruments de vent es reincorporen, però, en el tercer moviment –en do major–, que és una alegre dansa composta en una forma de rondó alterada, amb una coda final.

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica