Sofia Okunevska

metgessa i escriptora

Sofia Okunevska (ucraïnès: Софія Атанасівна Окуневська-Морачевська) (Dovjanka, 12 de maig de 1865 - Lviv, 24 de febrer de 1926) fou una metgessa i escriptora feminista.[1][2]

Infotaula de personaSofia Okunevska

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(uk) Софія Атанасівна Окуневська-Морачевська Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(uk) Софія Атанасівна Окуневська Modifica el valor a Wikidata
12 maig 1865 Modifica el valor a Wikidata
Dovjanka (Imperi Austríac) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1926 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Lviv Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Apendicitis Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Litxakiv Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Zúric Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetgessa, escriptora, activista pels drets de les dones, professora, física Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeWaclaw Damian Moraczewski Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 237612354 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Sofia nasqué el 12 de maig del 1865 al poble de Dovzhanka, prop de Ternòpil.[3] Se li va permetre assistir a l'escola secundària, la qual cosa era inusual per a les xiquetes llavors, i es graduà al 1886 amb molt bones notes. Com que l'Imperi austrohongarés no admetia dones en les universitats, el 1887 Sofia i la seua cunyada Natalia Kobrinska se n'anaren a Suïssa; Kobrinska hi estudià economia i Sofia Okunevska estudià en la facultat de medicina de la Universitat de Zúric. El 1896, fou la primera dona llicenciada de la universitat i la primera metgessa de l'Imperi austrohongarès i d'Ucraïna.[4] Malgrat això, Sofia va tenir sempre dificultats per a trobar treball pel fet de ser dona.

Amb el pseudònim de Yeryna, publicà relats sobre la vida urbana en l'antologia La primera corona, editada per les activistes feministes Natalia Kobrinska i Olena Pchilka. Sofia Okunevska també va ser una activista pel moviment feminista a Galítsia i Àustria-Hongria.[5][6] També col·laborà en la creació de la "Comissió mèdica", el primer sindicat mèdic d'Ucraïna.

El 1890 es va casar amb l'estudiant polonés Vaclav Moraczewski i el 1896 nasqué el seu fill Yuri. Aquest any, Sofia Okunevska va presentar la tesi doctoral sobre els canvis en la sang sota la influència de l'anèmia, i es doctorà en medicina. Després del naixement de la seua filla Eva el 1898, la família va viure a Suïssa i a Karlovy Vary (actual República Txeca) abans que comencàs a treballar en un hospital de Lviv. Allí s'especialitzà en ginecologia i impartí cursos d'obstetrícia. També va compilar un diccionari de terminologia mèdica en ucraïnés, així com la història sobre la vida urbana Arena. Arena! i l'assaig La servitud familiar en cançons i cerimònies nupcials.[7]

Durant la Primera Guerra Mundial, Sofia Okunevska atengué soldats ucraïnesos ferits. Després de la guerra es va divorciar i obrí la seua consulta mèdica a Lviv. La seua filla es va suïcidar, i és per això que Sofia va sofrir depressió.[8] Fou la primera metgessa que utilitzà radioteràpia en la lluita contra el càncer en tot l'Imperi austrohongarés.[9]

Sofia Okunevska va morir a l'hospital per una apendicitis, i la soterraren al cementeri de Lichakiv, a Lviv.

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica