Sucre (Bolívia)

Sucre es divideix en vuit districtes numerats: els cinc primers són districtes urbans, mentre que els districtes 6, 7 i 8 són districtes rurals. Cadascun està administrat per un subalcalde (castellà: Subalcalde), nomenat per l'alcalde de Sucre. Els districtes rurals inclouen nombroses comunitats rurals fora de l'àrea urbana.

Sucre és servit per l'aeroport d'Alcantari, situat 30 km al sud.

Clima

Sucre té un clima subtropical de les terres altes (Köppen: Cwb),^[1] amb temperatures suaus durant tot l'any. La pluja generalment cau a les tempestes d'estiu.

La temperatura rècord més alta va ser 34,7 °C, mentre que la temperatura de registre més baixa va ser −6 °C.

Cadascun dels noms coneguts representen una època concreta de la història de la ciutat:

• Charcas era el nom indígena del lloc sobre el qual els espanyols van construir la ciutat colonial.
• La Plata va ser el nom que es va donar a l'emergent ciutat hispànica de privilegi i honor.
• El nom de Chuquisaca va ser atorgat a la ciutat durant l'època de la independència.
• Sucre homenatja el gran mariscal de la batalla d'Ayacucho (9 de desembre de 1824), Antonio José de Sucre.
• La Ciudad Blanca és un sobrenom que es va atorgar a la ciutat perquè moltes de les cases i estructures d'estil colonial estan pintades de blanc.

La ciutat fou fundada el 1539 pel capità Pedro de Anzures, marquès de Campo Redondo, amb el nom de Charcas, en referència al poble Charcas, que vivia en aquesta regió. La seva altitud mitjana és de 2780 metres. Històricament s'ha conegut com a Charcas, La Plata o Chuquisaca. Al segle xviii la ciutat prengué el nom de La Plata per la seva riquesa.

El 1559, el rei Felip II d'Espanya establí a La Plata l'Audiencia de Charcas, la jurisdicció de la qual s'estenia sobre una regió que comprenia el que actualment és el Paraguai, el sud-est del Perú, el nord de Xile, el nord de l'Argentina i una gran part de Bolívia. El 1609 es creà un arquebisbat a la ciutat. El 1624 es fundà la Universitat de Sant Francesc Xavier, que fou la primera universitat de l'Amèrica Llatina.

Fins al segle xviii, La Plata fou el centre judicial, religiós i cultural de la regió. El 1839, després que la ciutat passés a ser la capital de Bolívia, li donaren un nou nom en homenatge al mariscal Antonio José de Sucre, camarada de Simón Bolívar per la independència de Bolívia, de Colòmbia, de l'Equador, del Perú i de Veneçuela. Sucre, massa isolada després del declivi econòmic de Potosí, perdé l'estatus de seu del Govern bolivià, que passà a La Paz.

El 1991 Sucre fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Cada any milers de turistes visiten aquesta capital del barroc amb edificis blancs que daten dels segles XVIII i xix.

Juntament amb La Paz, Sucre és un dels dos centres governamentals de Bolívia: és la seu del poder judicial, on es troba la Cort Suprema de Justícia. Tal com indica la Constitució de Bolívia, Sucre és la veritable capital de la nació, mentre que La Paz és la seu del govern. Sucre és també la capital del departament de Chuquisaca. El govern de l'Ajuntament de Sucre es divideix en poder executiu i legislatiu. L’alcalde de Sucre és el cap executiu del govern de la ciutat, elegit per un mandat de cinc anys per eleccions generals. El poder legislatiu està format pel Consell Municipal, que elegeix un president, un vicepresident i un secretari d'entre un grup d'onze membres.

L'alcalde de Sucre és Enrique Leaño del Moviment pel Socialisme, que va derrotar a Horacio Poppe a les eleccions celebrades el 3 de març de 2021.^[3]

El Consell Municipal és el poder legislatiu del govern del municipi de Sucre, la capital constitucional de Bolívia. El consell està format per onze membres electes, i elegeix el seu mateix president, vicepresident i secretari. Els membres del consell municipal elegits el 3 de maig de 2021^[9] són:

• Oscar Sandy (MAS)

• Yolanda Barrios (MAS)

• Rodolfo Avilés (MAS)

• Guadalupe Fernández (MAS)

• Eduardo Lora (R-2025)

• Melisa Cortés (R-2025)

• Antonio Pino (R-2025)

• Carmen Rosa Torres (R-2025)

• Jenny Montaño (CA)

• Gonzalo Pallares (CST)

• Edwin González (Unidos)

Sucre té les instal·lacions esportives més importants de Bolívia, i l'esport més practicat a la ciutat és el futbol. Sucre té el segon estadi de futbol i olímpic més gran del país, l’Estadi Patria. A partir de l'Apertura de 2019, el club campió de 2008 Universitari de Sucre va baixar de la lliga professional boliviana, deixant la ciutat sense equip de primera divisió.

També es practiquen altres esports, com la natació a la Piscina Bolivariana, el bàsquet a nombroses pistes de la ciutat, així com el taekwondo, el kung fu, el voleibol, el tennis i Raquetbo.

El Mercat Campesino és el més gran de Sucre.^[10]

Sucre acull la segona universitat pública més antiga d'Amèrica, la Universidad Mayor Real y Pontificia de San Francisco Xavier de Chuquisaca; sovint abreujat USFX. La universitat atrau estudiants tant nacionals com internacionals, i es poden trobar diferents departaments repartits per la ciutat. Les àrees de grau a USFX inclouen dret, ciències polítiques, medicina, odontologia, química, administració d'empreses, ciències financeres i molt més.^[11]

La ciutat també compta amb altres institucions acadèmiques com un campus de la Universitat Privada del Valle, també coneguda com Univalle, l'Escola Nacional de Mestres (Mariscal Sucre), la Universidad Privada Domingo Savio i la Universidad Andina. Simón Bolívar.

La ciutat de Sucre conté molts edificis antics i clàssics.

La Casa de la Llibertat

Construït l'any 1621, és potser l'edifici més important de la nació. La república va ser fundada en aquest edifici per Simón Bolívar que va redactar la Constitució boliviana.
El Salón de la Independencia acull la Declaració d'Independència de Bolívia.

Biblioteca Nacional

Construïda el mateix any de la fundació de la República, és el primer i el més important centre històric, bibliogràfic i de documentació del país. La Biblioteca Nacional té documents que daten del segle xvi.^[12]

Catedral Metropolitana

Construïda entre 1559 i 1712, la catedral compta amb el Museo Catedralicio que és el primer i més important museu religiós del país. La Pinacoteca té una gran col·lecció de pintures de mestres colonials i republicans i també d'europeus com Bitti, Fourchaudt i Van Dyck. La catedral conté una gran quantitat de joies fetes d'or, plata i pedres precioses.

Palau de l'arquebisbe

Construït el 1609, va ser una important institució religiosa i històrica durant l'època colonial.

Govern Autònom Departamental de Chuquisaca

Un dels millors edificis de l'arquitectura republicana, es va acabar l'any 1896. Va ser el primer Palau de Govern de Bolívia, però quan el govern es va traslladar a La Paz es va convertir en el Palau de la Governació de Chuquisaca.

Tribunal Suprem de Justícia

El 16 de juliol de 1827 es va establir el Tribunal Suprem del país. El seu primer president va ser el doctor Manuel Maria Urcullo. Altres destacats en la seva història són el doctor Pantaleon Dalence, que va ser dues vegades president de la Cort Suprema i per les seves qualitats va ser conegut com el 'Pare de la justícia boliviana'. Aquesta institució es va instal·lar en diversos llocs abans de traslladar-se al seu edifici actual. Va ser dissenyat a l'estil neoclàssic sota els cànons de l'academicisme francès i va ser inaugurat el 25 de maig de 1945.

Cementiri General

Algunes de les zones daten de finals del segle xii. Mausoleus ornamentats, tombes i jardins amb magnífics arbres vells poblen l'espai que acull les tombes de personatges importants de les arts, les ciències i la història tant de Bolívia com d'Amèrica Llatina. A causa de la tranquil·litat que ofereix el lloc, molts estudiants opten per estudiar aquí.

Esglésies i Convents

• San Felipe Neri
• San Francisco
• La Recoleta
• Santa Teresa
• Santa Clara
• Santo Domingo
• San Lázaro (l'església més antiga del país i antiga catedral de Sucre)
• San Sebastián
• Església de la Mercè
• San Agustín
• Santa Mónica
• Santa Bàrbara
• San Miguel

Capelles

• Capella de Loreto
• Verge de Guadalupe

Ciutat històrica de Sucre

(es) Sucre
Tipus	Centre històric, municipi de Bolívia i gran ciutat
Epònim	Antonio José de Sucre
Part de	Departament de Chuquisaca
Localització
Entitat territorial administrativa	Província de Oropeza (Bolívia)
Dades i xifres
Altitud	2.810 m
Superfície	1.768 km²
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Amèrica Llatina-Carib
Data	1991 (15a Sessió), Criteris PH: (iv)
Identificador	566
Activitat
Creació	1538
Lloc web	sucre.bo

L'urbanisme colonial i l'arquitectura republicana que caracteritzen Sucre li van valdre el títol de “Patrimoni Cultural de la Humanitat”, atorgat el 1991 per la UNESCO.^[13]

És la segona ciutat a Bolívia que rep aquesta distinció després de Potosí (1987). Aquest fet propicià la creació del Pla de Rehabilitació de les Àrees Històriques de Sucre (PRAHS, 1995), institució local encarregada de la gestió del centre històric, en col·laboració amb l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). Es potencia el segment productiu del turisme cultural i es perfila la idea d'un nou eix turístic entre Sucre i Potosí com a iniciativa mancomunada de desenvolupament regional.

Restes paleontològiques

Altres atraccions de Sucre són les empremtes paleontològiques del període Cretaci trobades als afores de la ciutat i Cal Orcko, el jaciment d'empremtes fossilitzades més gran del món, fascine els paleontòlegs i els admiradors dels dinosaures. És a pocs quilòmetres de Sucre, a 3.000 metres d'altura als Andes centrals.

* Juana Azurduy de Padilla (1780-1862) lluitadora per la Independècia de les Províncies Unides del Riu de la Plata.

• La Plata, Argentina^[14]
• San Miguel de Tucumán, Argentina^[15]
• Ushuaia, Argentina
• Concepción, Xile