Toló
Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença. Administrativament és una comuna i capital del departament del Var, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. És el nucli d'una conurbació d'unes 390.000 persones.
Toulon (fr)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Provença - Alps - Costa Blava | ||||
| Departament | Var | ||||
| Districte | Districte de Toló | ||||
| Capital de | Cantó de Toló-7 Cantó de Toló-5 Cantó de Toló-9 Cantó de Toló-8 Districte de Toló Cantó de Toló-6 Metropòli de Tolon Provença Mediterranèa (oc)  Var (1790–1793) Var (1974–) Cantó de Toló-4 (2015–) Cantó de Toló-3 (2015–) Cantó de Toló-2 (2015–) Cantó de Toló-1 (2015–) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 180.452 (2021) (4.212,23 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Entitat estadística | àrea de concentració metropolitana de Toló unitat urbana de Toló | ||||
| Superfície | 42,84 km² | ||||
| Altitud | 1 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Hubert Falco (2001–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 83000, 83100 i 83200 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | toulon.fr | ||||
    | |||||
.svg)
Economia
És una ciutat portuària important, té drassanes i indústries químiques, alimentàries i de la fabricació de mobles. És també un centre turístic.
Demografia
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Història
Era un petit poble lígur que fou colonitzat pels romans com a Telo Martius i es convertí en ciutat estratègica amb l'annexió a França, perquè Lluís XV en feu un centre militar. Sébastien Le Prestre de Vauban la va fortificar i patí un fort setge el 1744, i un altre el 1793, quan es revoltaren contra la Convenció francesa i fou presa per Napoleó Bonaparte. El seu paper estratègic s'incrementà als segles XIX i XX, amb la instal·lació de l'esquadra francesa de la Mediterrània, de la qual n'és la base principal. Fou seu episcopal des del segle vi fins a l'any 1790. Entre els seus monuments cal destacar l'església de Santa Maria Major (segles XVII-XVIII), en la que en fou organista el segle xix, el compositor tortosí Antoni Rius, i la gran torre de la Mitra (segle xvi).
Personatges il·lustres
- Ferdinand Brunetière
- Joseph-Marie Amiot (1718-1793), religiós jesuïta, astrònom i missioner a la Xina.
- Joseph Arquier (1763-1816), compositor, violoncel·lista i director d'orquestra.
- Maylis de Kerangal, escriptora
Administració
| Nom | Dates de mandat | Partit | |||
|---|---|---|---|---|---|
| 16 | Maurice Arreckx |  | 1959 | 1985 | |
| 17 | François Trucy | 1985 | 1995 | ||
| 18 | Jean-Marie Le Chevallier | 1995 | 2001 | ||
| 19 | Hubert Falco |  | 2001 | - | LR |
Educació
Agermanaments
La Spezia
Mannheim
Kronstadt
Norfolk (Virgínia)
Khemisset
Bibliografia
- Maurice Arreckx, Vivre sa ville, La Table ronde, 1982 ; Toulon, ma passion, 1985
- Jean-Pierre Thiollet, Le Chevallier à découvert, Laurens, 1998