Toona sinensis
Toona sinensis, també coneguda com caoba xinesa,[2] planta de vedella i ceba,[3] cedre xinès, o cedre vermell (en xinès: 香椿, pinyin: xiāngchūn ; en hindi: डारलू, d̩āralū ; en malai, suren ; en vietnamita hương xuân) és una espècie de planta del gènere Toona pròpia de l'est i sud-est d'Àsia; des del sud de Corea del Nord cap a l'orient, centre i sud-est de la Xina fins al Nepal, l'Índia nord-oriental, Myanmar, Tailàndia, Malàisia, i Indonèsia occidental.[4][5][6][7]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Hàbitat | cova de dissolució |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 125202132 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Meliaceae |
| Gènere | Toona |
| Espècie | Toona sinensis M.Roem., 1846 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Cedrela sinensis |
| Sinònims |
|
Descripció
És un arbre caducifoli que creix 25 metres d'alçada amb un tronc fins a 70 centímetres de diàmetre. L'escorça és marró, llisa en arbres joves, tornant-se escamosa a llanuda en arbres vells.
Les fulles són pinnades (50-70 cm de llarg i 30-40 cm d'ample), amb 10-40 folíols, generalment no posseeix folíol terminal (fulla paripinnada) encara que de vegades és present (fulla imparipinnada). Els folíols individuals fan 9–15 cm de llarg i 2,5–4 cm d'amplada, amb un marge sencer o feblement serrat.
Les flors són produïdes a l'estiu amb panícules de 30-50 cm de llarg al final d'una branca.Cada flor és petita, de 4–5 mm de diàmetre, amb cinc pètals blanc o rosa pàl·lid. La fruita és una càpsula d'uns 2–3,5 cm de llarg, que conté diverses llavors alades.[4][6][7][8]
Cultiu i ús
Les fulles joves de T. sinensis (xiāngchūn) són molt utilitzades com a verdura a la Xina. Tenen un sabor floral, similar al de la ceba, atribuït als compostos d'organosulfur volàtils.[9] Les plantes amb fulles joves vermelles es consideren de millor sabor que aquelles amb fulles joves verdes.[4][10][11] A la Xina i països del sud-est asiàtic com Malàisia, les fulles joves de Toona sinensis s'utilitzen per fer la «pasta de Toona», que s'utilitza com a condiment per servir amb farinetes d'arròs com a esmorzar i àpats senzills, o per millorar el sabor d'un plat o sopa. Els plats habituals elaborats amb pasta de Toona són arròs fregit amb caoba xinès, sopa de bolets amb caoba xinesa i la sopa de tofu caoba xinesa.
La fusta és dura i vermellosa. És valuosa, s'usa per a la fabricació de mobles i per a cossos de guitarres elèctriques.[4][8] Com que és una «veritable caoba» (caoba diferent de Swietenia), és un dels substituts comuns de la caoba Swietenia («caoba genuïna»), que ara està restringida comercialment per ser d'origen nadiu.[12]
Fora de la seva regió nativa, la T. sinensis es valora més com un gran arbre ornamental pel seu aspecte demacrat.[7][13] És per lluny, l'espècie de Meliaceae més tolerant al fred i l'únic membre de la família que es pot cultivar amb èxit al nord d'Europa.
Culture
A la literatura xinesa, la Toona sinensis sovint s'utilitza per a una metàfora, com un arbre madur que representa el pare. Això es manifesta ocasionalment per exemple en expressar els millors desitjos al pare i la mare d'un amic en una carta, on un pot escriure «desitjant que Toona sinensis i lliri del matí es trobin forts i feliços» (en xinès: 椿萱并茂), amb la Toona sinensis referint-se metafòricament al pare i el lliri del matí (Hemerocallis) a la mare.
Referències
Bibliografia
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toona sinensis |
- More, D; White, J. Cassell's Trees of Britain & Northern Europe (en anglès). Londres: Weidenfeld & Nicolson, 2003.
- Rushforth, K. Trees of Britain and Europe (en anglès). Collins, 1999.
- Yousheng, C; Sziklai, O «Preliminary study on the germination of Toona sinensis (A. Juss.) roem. seed from eleven Chinese provenances» (en anglès). Forest Ecology and Management, 10(3), 1985. DOI: 10.1016/0378-1127(85)90119-7.