Torrefarrera

municipi de Catalunya
(S'ha redirigit des de: Torrefarrerí)

Torrefarrera és un municipi de la comarca del Segrià.

Plantilla:Infotaula geografia políticaTorrefarrera
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 40′ 30″ N, 0° 36′ 29″ E / 41.675°N,0.60805555555556°E / 41.675; 0.60805555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaSegrià Modifica el valor a Wikidata
CapitalTorrefarrera (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.852 (2023) Modifica el valor a Wikidata (206,47 hab./km²)
Llars39 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciTorrefarrerí, torrefarrerina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície23,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud214 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Josep Latorre Sotus Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25123 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25228 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT252287 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtorrefarrera.cat Modifica el valor a Wikidata

Història

Torrefarrera és un municipi situat al centre de la comarca del Segrià, de 4.702 habitants, que ocupa una extensió de 23,5 km². Manté contacte amb altres termes municipals de Lleida com Torre-Serona, Rosselló i Benavent de Segrià.

L'origen del topònim del poble sembla provenir de la torre fortalesa que estava situada a l'actual nucli antic del poble, que està documentat des de l'any 1177. Tot i això, existeixen dues històries per explicar l'origen del municipi.

La primera indica que és un dels molts conreus ocupats pel repoblador Ferrer i el seu fill Pere Ferrer. La segona versió afirma que es deu a donacions a repobladors per la canònica de Lleida i el bisbe Guillem Pere de Ravidats realitzades entre els anys 1168 i 1185. Sigui quina sigui la veritable història, segons el Llibre verd, el lloc ja estava repoblat per 13 famílies que feren una concessió de censal a l'església del poble, dedicada a la Santa Creu fins avui dia.

Durant el segle XVII, una sèrie d'adversitats quasi acaben amb el poble, com la Guerra dels Segadors, epidèmies i males collites. Després es va instaurar un període de pau fins a la invasió napoleònica, on Torrefarrera esdevingué camp de batalla i l'economia es va desestabilitzar.

Actualment, Torrefarrera gaudeix d’un eix de comunicació molt important, l’autovia A2 i la N-230 que l’uneix amb altres municipis com: Rosselló, Alguaire, Almenar, Alfarràs i que porta fins a Vielha. Els sectors primaris, és a dir, la ramaderia i l'agricultura, segueixen sent rellevants pel municipi. El sector serveis està molt desenvolupat així i com el sector industrial gràcies al polígon municipal.[1]

Geografia

Entitat de poblacióHabitants (2019)
Comes, les9
Corxat8
Malpartit49
Pla de la Pona, el43
Raconada, la12
Salats38
Torrefarrera4.411
Tossal35
Font: Idescat

Fills i filles il·lustres

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
29393962417836805807795898

1920193019401950196019701981199019921994
9441.1411.1991.2571.4801.4851.4991.4471.5261.526

1996199820002002200420062008201020122014
1.5931.6091.7342.0122.2033.0513.697
4.151
4.341
4.512

2016201820202022202420262028203020322034
-4.630
4.694
4.730------

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torrefarrera
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica