Tridimita
La tridimita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la coesita i la cristobalita. Se sol trobar en cavitats en roques volcàniques. Sovint es troba com a constituent d'algunes varietats d'òpal formats en roques sedimentàries marines.[2]
 Tridimita | |
|---|---|
 Cristalls tabulars de tridimita procedents d'Ochtendung, Eifel, Alemanya. | |
| Fórmula química | SiO₂ |
| Epònim | bessó  |
| Localitat tipus | Mount San Cristóbal (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.01 |
| Dana | 75.1.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | depenent de cada fase (al cos de l'article hi ha una taula on s'especifica) |
| Hàbit cristal·lí | tabular (hàbit molt semblant al de les miques |
| Grup espacial | space group C222₁ (en) |
| Massa molar | 60,08 |
| Color | incolor, blanc |
| Exfoliació | {0001} indistinta, {1010} imperfecta |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 7 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Gravetat específica | 2,25 a 2,28 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,468–1,482 nβ = 1,470–1,484 nγ = 1,474–1,486 |
| Birefringència | δ < 0,004 |
| Pleocroisme | incolor |
| Angle 2V | 40–86° |
| Altres característiques | no radioactiva, no magnètica; fluorescent, en ona curta presenta color vermell fosc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Trd |
| Referències | [1][2][3] |
Anomenat com a tridimita per la paraula grega Tridymos que significa triplet, en al·lusió a les típiques macles triples que forma el mineral. La seva localitat tipus és al Cerro San Cristóbal a Pachuca, Hidalgo, Mèxic, lloc on va ser descobert l'any 1877.[3] Als territoris de parla catalana ha estat descrita al volcà de la Crosa de Sant Dalmai, a Bescanó (Gironès).[4]
Estructura
La tridimita es pot trobar en diferents formes cristal·lines. Les dues més freqüents són l'alfa (α) i la beta (β). La primera es forma a temperatures superiors als 870 graus centígrads i es converteix a la segona per sobre dels 1470 graus centígrads.[5][6]
| Nom | Simetria | Grup espacial | T (°C) |
|---|---|---|---|
| HP (β) | Hexagonal | P6₃/mmc | 460 |
| LHP | Hexagonal | P6₃22 | 400 |
| OC (α) | Ortoròmbic | C2221 | 220 |
| OS | Ortoròmbic | 100–200 | |
| OP | Ortoròmbic | P212121 | 155 |
| MC | Monoclínic | Cc | 22 |
| MX | Monoclínic | C1 | 22 |
Referències
Bibliografia
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tridimita |
- vom Rath, G., (1868): Vorläufige Mitteilung über eine neue Kristallform der Kieselsäure (Tridymit), Annalen der Physik und Chemie, Vol. 209, 507ff.
- vom Rath, G., (1868): Über den Tridymit eine neue krystallisierte Modification der Kieselsäure, Annalen der Physik und Chemie, Vol. 211, 437ff
- Ann. Physical Chemistry; Poggend. (1868), 133, 508.
- vom Rath, G., (1872): Tridymit von Quito. Annalen der Physik und Chemie, Vol. 223, 279ff.
- Lukesh, Joseph & Martin J. Buerger (1942), The tridymite problem (abstract): American Mineralogist: 27: 143.
- Mitchell, R.S. (1967), Tridymite pseudomorphs after wood: In: Virginian Lower Cretaceous sediments: Science: 158: 905-906.
- Konnert, J.H. and Karle, J. (1972) Tridymite-like structure in silica glass. Nature Phys. Sci.: 236: 92-94.
- Wennemer, M., Thompson, A.B. (1984): Tridymite polymorphs and polytypes. Schweizerische mineralogische und petrographische Mitteilungen, 64: 335.
- Cellai, D., Carpenter, M.A., Wruck, B., Salje, E.K.H. (1994): Characterization of high-temperature phase transitions in single crystals of Steinbach tridymite. American Mineralogist: 79: 606.
- Graetsch, H. A. (2009): Modulated crystal structure of incommensurate low tridymite. Acta Crystallogr. B65, 543-550. [doi:10.1107/S0108768109029127]