Universíades

eventos deportivos internacionales que reúnen a los atletas universitarios

Els Jocs Universitaris o Universíades són competicions esportives internacionals que reuneixen esportistes universitaris de tot el planeta. Les Universíades són organitzades per la Federació Internacional d'Esports Universitaris (FISU). La seva bandera té una U d'universitat i cinc estrelles amb els colors olímpics. El juliol de 2020 fou adoptat com a nom oficial de la competició FISU World University Games.[1]

Plantilla:Infobox sports competitionUniversíades
Imatge
Nom en la llengua original(en) Universiade Modifica el valor a Wikidata
Tipusesdeveniment esportiu recurrent Modifica el valor a Wikidata
Esportpatinatge artístic, atletisme, natació sincronitzada, gimnàstica, hoquei sobre gel, combinada nòrdica, rugbi a 7, salt d'esquí, tir amb arc, golf, escacs, hoquei sobre herba, handbol, tobogan, softbol, boxa, tir esportiu, sambo, esquí acrobàtic, surf de neu, esquí alpí, biatló, esquí de fons, vela, halterofília, belt wrestling (en) Tradueix, ciclisme, salts, natació, judo, patinatge de velocitat sobre pista llarga, patinatge de velocitat sobre pista curta, tennis de taula, taekwondo, bàdminton, beisbol, voleibol, futbol i basquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Esport Universitari Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1959 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfisu.net… Modifica el valor a Wikidata
Youtube: FISUTV

Els esports que es practiquen als Jocs Universitaris d'estiu són: futbol, salts, atletisme, basquetbol, gimnàstica, esgrima, lluita, tir, waterpolo, taekwondo, tennis, voleibol, vela i natació. Pel que fa a les Universíades d'hivern es practiquen: esquí alpí, esquí de fons, salts amb esquís, combinada nòrdica, biatló, planxa de neu, patinatge artístic, patinatge de velocitat i hoquei sobre gel.

Competicions predecessores

Partit de futbol durant el 3r Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants.
Universíada de 1989.
Universíada de 2011.
Cerimònia d'obertura de la Universíada d'estiu 2017.

La idea d'una competició esportiva internacional mundial entre estudiants-atletes és anterior a la formació de 1949 de la Federació Internacional d'Esport Universitari (FISU), que ara acull la Universiada, i fins i tot a la primera edició dels Jocs Mundials Universitaris de 1923. El defensor de la pau anglès Hodgson Pratt va ser un dels primers defensors d'aquest esdeveniment, proposant (i aprovant) una moció al Congrés Universal de la Pau de 1891 a Roma per crear una sèrie de conferències internacionals d'estudiants, a diferents ciutats d'acollida rotatives, amb activitats com l'art i l'esport. Això no va succeir, però un esdeveniment similar es va crear a Alemanya el 1909 en forma de l'Olímpia Acadèmica. Es van celebrar cinc edicions entre 1909 i 1913, totes elles amb seu a Alemanya seguint la cancel·lació d'un esdeveniment amb seu a Itàlia.[2]

A principis del segle XX, Jean Petitjean de França va començar a intentar organitzar uns "Jocs Olímpics Universitaris". Després de discutir amb Pierre de Coubertin, el fundador dels Jocs Olímpics moderns, Petitjean es va convèncer de no utilitzar la paraula "Olímpic" en el nom del torneig.[2] Petitjean, i més tard la Confederation Internationale des Etudiants (CIE), van ser els primers a construir una sèrie d'esdeveniments internacionals, començant amb els Campionats Internacionals d'Universitats de 1923. Això va ser seguit pel canvi de nom a Campionats del Món d'Estudiants d'Estiu de 1924 un any més tard, i es van celebrar dues edicions més el 1927 i el 1928. Un altre canvi de nom va donar lloc als Jocs Universitaris Internacionals de 1930. Els Jocs Universitaris Internacionals del CIE es van celebrar quatre vegades més a la dècada de 1930 abans de la seva darrera edició el 1947.[3][4]

Un altre organisme, la Lliga Nacional-Socialista d'Estudiants Alemanys (NSDStB) va organitzar uns jocs universitaris alternatius el 1939 a Viena, a l'Alemanya post Anschluss.[3] L'inici de la Segona Guerra Mundial va cessar totes les principals activitats esportives internacionals dels estudiants i les conseqüències també van provocar una divisió dins el moviment, ja que el CIE es va dissoldre i van sorgir organitzacions rivals. La Unió Internacional d'Estudiants (UIE) va incorporar uns jocs esportius universitaris al Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants de 1947 a 1962, incloent-hi uns jocs separats no oficials el 1954. Aquest esdeveniment principalment destinat als països d'Europa de l'Est.[5]

Després del tancament del CIE i de la creació dels primers jocs organitzats per la UIE, la FISU va néixer el 1949 i va celebrar el seu propi primer gran esdeveniment esportiu estudiantil el mateix any en forma de la Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'Estiu de 1949. La Setmana de l'Esport es va celebrar cada dos anys fins al 1955. Igual que els jocs anteriors del CIE, els esdeveniments de la FISU eren inicialment competicions esportives dirigides per Occident.[3]

La divisió entre la FISU, en gran part d'Europa occidental, i la UIE d'Europa de l'Est, finalment va començar a dissipar-se amb una participació més àmplia als Jocs Universitaris Mundials de 1957. Aquest esdeveniment no va ser organitzat directament per cap dels dos grups, sinó que va ser organitzat per Jean Petitjean a França (que es va mantenir neutral en la divisió), però hi van participar totes les nacions respectives dels grups. L'Universiada organitzada per la FISU es va convertir en la successora directa d'aquesta competició, mantenint el format biennal a la Universiada inaugural de 1959. No va ser fins als Jocs Mundials Universitaris de 1957 que la Unió Soviètica va començar a competir en esdeveniments FISU. Aquell mateix any, la que abans havia estat una competició europea es va convertir en una de veritablement global, amb la inclusió del Brasil, el Japó i els Estats Units entre les nacions competidores. L'augment de la participació finalment va portar a l'establiment de l'Universiada com el principal campionat mundial d'esport estudiantil.[2][3]

Proves no reconegudes oficialment per la FISU:

EdicióAnyEventOrganitzadorSeu
11923Campionats Internacionals d'UniversitatsCIE París
21924Campionats del Món d'Estudiants d'EstiuCIE Varsòvia
31927Campionats del Món d'Estudiants d'EstiuCIE Roma
41928Campionats del Món d'Estudiants d'EstiuCIE París
51930Jocs Universitaris InternacionalsCIE Darmstadt
61933Jocs Universitaris InternacionalsCIE Torí
71935Jocs Universitaris InternacionalsCIE Budapest
81937Jocs Universitaris InternacionalsCIE París
91939Jocs Universitaris InternacionalsCIE Montecarlo
101939Jocs Universitaris InternacionalsNSDStB Viena
111947Jocs Universitaris InternacionalsCIE París
121947Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIE Praga
131949Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIE Budapest
141949Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'EstiuFISU Merano
151951Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIE Berlín Est
161951Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'EstiuFISU Luxemburg
171953Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIE Bucarest
181953Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'EstiuFISU Dortmund
191955Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIE Varsòvia
201955Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'EstiuFISU Sant Sebastià
211957Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIE Moscou
221957Jocs Mundials UniversitarisPUC París
231959Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIE Viena
241962Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIE Helsinki

Edicions de les Universíades d'estiu

EdicióAnySeuPaïsosEsportistesEsportsProvesLíder Medaller
11959 Torí45985760 Itàlia
21961 Sofia321270968 Unió Soviètica
31963 Porto Alegre27917970 Hongria
41965 Budapest321729974 Hongria
51967 Tòquio309371083 Estats Units
61970 Torí[a]402080982 Unió Soviètica
71973 Moscou72276510111 Unió Soviètica
81975 Roma[b]38450138 Unió Soviètica
91977 Sofia78293910101 Unió Soviètica
101979 Ciutat de Mèxic8529741097 Unió Soviètica
111981 Bucarest86291210133 Unió Soviètica
121983 Edmonton73240010118 Unió Soviètica
131985 Kobe106394911123 Unió Soviètica
141987 Zagreb122642312139 Estats Units
151989 Duisburg[c]791785466 Unió Soviètica
161991 Sheffield101334611119 Estats Units
171993 Buffalo118358212135 Estats Units
181995 Fukuoka118394912144 Estats Units
191997 Sicília122358210129 Estats Units
201999 Palma de Mallorca114407612142 Estats Units
212001 Beijing165675712170 R.P. de la Xina
222003 Daegu174718013189 R.P. de la Xina
232005 Esmirna133781614195 Rússia
242007 Bangkok150609315236 R.P. de la Xina
252009 Belgrad145537915203 Rússia
262011 Shenzhen165799924306 R.P. de la Xina
272013 Kazan162796627351 Rússia
282015 Gwangju142743221274 Corea del Sud
292017 Taipei[d]145737722272  Japó
302019 Nàpols[e]112597118220  Japó
312021 [f] Chengdu116505618268 R.P. de la Xina
2023 IekaterinburgCancel·lat per la invasió russa d'Ucraïna del 2022.
322025 Rin-Ruhr20225
332027 Chungcheong17
342029 Raleigh-Durham[6]17

Edicions de les Universíades d'hivern

EdicióAnySeuPaïsosEsportistesEsportsProvesLíder Medaller
11960 Chamonix16151513 França
21962 Villars22273612 RFA
31964 Špindlerův Mlýn21285515 RFA
41966 Sestriere29434619 Unió Soviètica
51968 Innsbruck26424723 Unió Soviètica
61970 Rovaniemi25421724 Unió Soviètica
71972 Lake Placid23351725 Unió Soviètica
81975 Livigno15143213 Unió Soviètica
91978 Špindlerův Mlýn21260716 Unió Soviètica
101981 Jaca28394719 Unió Soviètica
111983 Sofia28535721 Unió Soviètica
121985 Belluno34538730 Unió Soviètica
131987 Štrbské Pleso21596625 Txecoslovàquia
141989 Sofia21681840 Unió Soviètica
151991 Sapporo34668840  Japó
161993 Zakopane41668836  Japó
171995 Jaca41765935 Corea del Sud
181997 Muju-Jeonju48877951  Japó
191999 Poprad-Vysoké Tatry40926852 Rússia
202001 Zakopane411,007952 Rússia
212003 Tarvisio461,2661059 Rússia
222005 Innsbruck-Seefeld501,4491168 Àustria
232007 |Torí481,6381172 Corea del Sud
242009 Harbin441,5451281 R.P. de la Xina
252011 Erzurum521,5931166 Rússia
262013 Trentino [a]501,6981279 Rússia
272015 Štrbské Pleso–Osrblie [b]
Granada
431,5461168 Rússia
282017 Almaty571,6041285 Rússia
292019 Krasnoyarsk583,0001176 Rússia
302021 LucernaCancel·lat per la pandèmia de la COVID-19.
312023 Lake Placid[7]4714431285  Japó
322025 Torí20225

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universíades

Obtingut de «https:https://www.search.com.vn/wiki/index.php?lang=ca&q=Universíades&oldid=33410761»
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica