Vocal quasitancada semiposterior arrodonida
La vocal quasi tancada semiposterior arrodonida (en anglès:near-close near-back vowel onear-high near-back vowel) és un tipus de so vocàlic que es fa servir en aluns idiomes parlats. El seu símbol de l'Alfabet Fonètic Internacional és ʊ. Informalment s'anomenava ferradura de cavall. Abans de l'any 1989, hi havia un símbol alternatiu ɷ, anomeat omega tancada; en el cas de l'Americanist phonetic notation, es fa servir el símbol ᴜ
| ʊ | |||
|---|---|---|---|
| Número AFI | 321 | ||
| Codificació | |||
| Entitat (decimal) | ʊ | ||
| Unicode (hex) | U+028A | ||
| X-SAMPA | U | ||
| Kirshenbaum | U | ||
| Braille |  | ||
| |||
| So | |||
.svg)
| ɯ̽ | |
|---|---|
| ʊ̜ | |
| So | |
Característiques
- L'expressió de vocal arrodonida significa que, per articular aquesta vocal, els llavis s'arrodoneixen en mennor o major grau.
Presentació
En les transcripcions següents, una vocal arrodonida es representa pel diacrític [ʊ̜], i una vocal posterior arrodonida es representa pel diacrític retret[ʊ̠]:
| Idioma | Paraula | IPA | Significat | Notes | |
|---|---|---|---|---|---|
| àrab | escrit كتب | [ˈkʊtʊb] | 'llibres' | Vegeu la fonologia de l'àrab | |
| Cabécar | Köpö´ | [kʊpʊː] | 'dormir' | ||
| xinès | Cantonès | 紅 hung4 | [hʊŋ˨˩] | 'roig' | Pot ser pronunciat com [o̞]. |
| Mandarí | 紅hóng | [xʊŋ˧˥] | |||
| Shanghainès | 花 hau | [hʊ] | 'flor' | ||
| neerlandès | Alguns parlants | escrit door | [dʊ̠ːr] | 'a través' | Retret. Per a alguns parlants pot ser [oː~oə̯. |
| Baix saxó neerlandès | Alguns parlants | doar | |||
| Tweants | bloom | [blʊ̠ːm] | 'flor' | Retreta. Pronunciada [oː~oʊ̯] en altres dialectes | |
| anglès | La majoria dels dialectes | escrit hook | [hʊk] | 'ganxo' | Vegeu la fonologia anglesa |
| anglès australià[1] | escrit pool | [pʰʊːɫ] | 'piscina' | el símbol/ʉː/ abans del /l/ es feia servir en algunes regions | |
| anglès del sud d'Irlanda | plus | [plʊs] | 'plus' | ||
| Northern English | |||||
| Hindostaní | गुलाब/گلاب | [gʊˈläːb] | 'rosa' | ||
| Feroès | hvalur | [kvɛalʊɹ] | 'balena' | ||
| Francès | Quebec | escrit fole | [fʊl] | 'multitud' | /u/ en síl·lbes tancades |
| Alemany | Standard[2] | escrit Schutz | [ʃʊt͡s] | 'protecció' | |
| Coreà[3] | 어른 eoreun | [ɘːɾɯ̽n] | 'seniors' | escrit ɯ | |
| Luxemburguès[4] | Sprooch | [ʃpʀʊ̠ːχ] | 'idioma' | ||
| Mongol[5] | ус | [ʊs] | 'aigua' | ||
| Noruec | Standard Eastern[6] | escrit ond | [ʊn̪] | 'dolent' | |
| Portuguès | Portuguès europeu[7] | escrit pegar | [pɯ̽ˈɣäɾ] | 'sostenir' | sovin transcrit com/ɨ/ |
| Portuguès del Brasil[8] | escrit bonito | [bʊˈn̠ʲit̪ʊ] | 'bell' (m.) | correspon a [u ~ o̞] al Brasil i a/u/ en altres variants | |
| Panjabi | ਪੁਦੀਨਾ | [pʊˈd̪iːnäː] | 'menta' | ||
| Rus[9] | escrit сухой | ![[s̪ʊˈxo̞j]](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Loudspeaker.svg/12px-Loudspeaker.svg.png){kind=small} [s̪ʊˈxo̞j] (?·pàg.) | 'sec' | ||
| castellà | Andalús[10] | escrit tus | [t̪ʊ̠ː] | 'el vostre' (pl.) | Correspon a "u" en altres dialectes |
| Murcià[10] | |||||
| Suec | Central Standard[11] | escrit ort | [ʊ̠ᵝʈː] (?·pàg.) | 'localitat' | |
Referències
Bibliografia
- Barbosa, Plínio A.; Albano, Eleonora C. «Brazilian Portuguese». Journal of the International Phonetic Association, 34, 2, 2004, p. 227–232. DOI: 10.1017/S0025100304001756.
- Cruz-Ferreira, Madalena «European Portuguese». Journal of the International Phonetic Association, 25, 2, 1995, p. 90–94. DOI: 10.1017/S0025100300005223.
- Durie, M.; Hajek, J. «A revised standard phonemic orthography for Australian English vowels». Australian Journal of Linguistics, 14, 1994, p. 93–107. DOI: 10.1080/07268609408599503.
- Engstrand, Olle. «Swedish». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 140. ISBN 0-521-63751-1.
- Gilles, Peter; Trouvain, Jürgen «Luxembourgish». Journal of the International Phonetic Association, 43, 1, 2013, p. 67–74. DOI: 10.1017/S0025100312000278.
- Iivonen, Antti; Harnud, Huhe «Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt». Journal of the International Phonetic Association, 35, 1, 2005, p. 59–71. DOI: 10.1017/S002510030500191X.
- Jones, Daniel; Ward, Dennis. The Phonetics of Russian. Cambridge University Press, 1969.
- Kohler, Klaus J. «German». A: Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 86-89. ISBN 0-521-65236-7.
- Lee, Hyun Bok. «Korean». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 120–122. ISBN 0-521-63751-1.
- Mangold, Max. Das Aussprachewörterbuch. Duden, 2005, p. 37. ISBN 9783411040667.
- Zamora Vicente, Alonso. Dialectología española. 2a edició. Biblioteca Romanica Hispanica, Editorial Gredos, 1967.
- Vanvik, Arne. Norsk fonetikk. Universitetet i Oslo, 1979. ISBN 82-990584-0-6.