X-SAMPA

alfabet fonètic que utilitza caràcters ASCII de 7 bits

L'Alfabet Fonètic Estès SAM (X-SAMPA) és una variant de SAMPA creada el 1995 per John Christopher Wells, catedràtic de fonètica a la Universitat de Londres. Aquesta variant es va dissenyar amb l'objectiu d'unificar els diferents alfabets SAMPA i estendre'ls per a arribar a cobrir tots els trets que ara cobreix l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI).

El resultat ha estat un alfabet fonètic inspirat en el SAMPA que empra els 7 bits del codi ASCII.

  • Els símbols de AFI que són lletres minúscules ordinàries tenen el mateix valor en X-SAMPA i en AFI.
  • En X-SAMPA s'usa la barra inversa \ com a caràcter de fuita per a crear un nou símbol. Per exemple O és un so diferent de O\, amb el qual no manté cap relació.
  • Els diacrítics en X-SAMPA se situen posteriorment al símbol que modifiquen. Exceptat en el cas de ~ per a la nasalització, = per a consonant sil·làbica, i ` pels retroflexes i roticitat. Els diacrítics s'uneixen al símbol que modifiquen mitjançant una línia de subratllament _.
  • Els nombres del _1 al _6 s'empren per als diacrítics que denoten el nombre del to en una expressió determinada.

Lletres minúscules

X-SAMPAAFIAFIDescripcióExemples
aa vocal oberta baixa frontal no arrodonidafrancès dame [dam], espanyol pare [paD4i]
bb oclusiva bilabial sonoraanglès bed [bEd], francès bon [bO~]
b_<ɓ bilabial implosiva sonora
cc palatal oclusiva sordahongarès latyak [lAcAk]
dd oclusiva alveolar sonoraanglès dog [dQg], francès doigt [dwa]
d'ɖ retroflexa oclusiva sonora
d_<ɗ dental/alveolar implosiva sonora
vocal frontal, no arrodonida, mig tancadafrancès ses [es]
ff labiodental fricativa sordaespanyola fi [fi]
gg oclusiva velar sonoraanglès go [g@u], francès longue [el~g]
g_<ɠ velar implosiva sonora
hh glotal fricativa sordaanglès house [haUs]
h\ɦ glotal fricativa sonora
ii vocal frontal, tancada, tibant, no arrodonidaespanyol si [si]
jj palatal aproximantespanyol hi ha [aj], anglès yes [jEs], francès yeux [j2]
j\ʝ palatal fricativa sonora
kk velar oclusiva sordaespanyol carro [karo]
alveolar lateral aproximantespanyol llei [lej]
l'ɭ retroflexa lateral aproximant
l\ɺ sonora alveolar lateral vibrant simple
mm bilabial nasalespanyol mes [mes]
nn alveolar nasalespanyol no [no]
n`ɳ retroflexa nasalsuec hörn [h2:n`]
oo vocal mig tancada, posterior, arrodonidaespanyol ull [oxo]
bilabial oclusiva sordaespanyol gos [però]
p\φ bilabial fricativa sordajaponès fu
uvular oclusiva sorda
rr alveolar vibrant múltipleespanyol gos [però]
r`ɽ retroflexa vibrant simple
r\ɹ (post-)alveolar aproximant sonora
r\`ɻ retroflexa aproximant
alveolar fricativa sordaespanyol sí [si]
s'ʂ sorda retroflexa fricativa
s\ɕ alveolopalatal fricativa sorda
tt alveolar oclusiva sordaespanyol el teu [el teu]
t'ʈ sorda oclusiva retroflexa
oo vocal arrodonida posterior tancada tibantespanyol el seu
labiodental fricativa sonoraanglès vest [vEst], francès voix [vwa]
v\ (or P)ʋ labiodental aproximant
ww labiovelar aproximantespanyol bé [bweno], anglès west [wEst], del francès oui [wi]
xx velar fricativa sordaespanyol caixa [kaxa]
x\ɧ postalveolar i velar fricativa sorda
ii vocal frontal tancada arrodonida tibifrancès el teu [ty]
zz alveolar fricativa sonoraanglès zoo [zu:], francès assot [azOt]
z`ʐ sonora retroflexa fricativa
z\ʑ alveolopalatal fricativa sonora

Lletres majúscules

X-SAMPAAFIAFIDescripcióExemple
Aɑ vocal oberta posterior no arrodonidade l'anglès start [stA:rt]
Bβ bilabial fricativa sonora
B\ʙ bilabial vibrant sonoraevoca la interjecció “brrr” (en sentir esgarrifança)
Cç palatal fricativa sordaalemany ich [iC] o welche [vElC@]; anglès human [Cjum@n] (encara que les transcripcions de l'anglès solguin emprar "[hj]" en lloc de "[çj]")
Dð dental fricativa sonoraanglès then [Den]
ɛ vocal mig oberta frontal no arrodonidafrancès même [mEm]
Fɱ labiodental nasalanglès emphasis ["Eff@sis] (en parla ràpida, si no ["Emf@sis])
Gγ velr fricativa sonoragrec gamma
G\ɢ uvular oclusiva sonora
G\_<ʛ uvular implosiva sonora
Hɥ semivocal labiopalatalfrancès huit [Hi]
H\ʜ epiglotal fricativa sorda
Iɪ vocal laxa tancada frontal no arrodonidaanglès kit [kIt]
I\vocal tancada central laxa no arrodonida, no apareix a l'AFI
Jɲ palatal nasalespanyol any [all]
J\ɟ palatal oclusiva sonorahongarès egy [EJ\]
J\_< palatal implosiva sonora
Kɬ alveolar lateral fricativa sordagalés llaw
K\ɮ alveolar lateral fricativa sonora
ʎ palatal lateralespanyol clau [LaBe] (sense ieisme), italià famiglia
L\ʟ velar lateral sonora
Mɯ vocal tancada posterior no arrodonidacoreà o
M\ɰ velar aproximantespanyol foc [fweM\o]
ŋ vetllar nasalanglès thing [TIN]
N\ɴ uvular nasaljaponès sant [sant\]
Oɔ vocal arrodonida mig oberta posterioranglès britànic thought [TO:t]
O\ʘ clic bilabial
P (or v\)ʋ labiodental aproximant
ɒ vocal oberta posterior arrodonidaanglès britànic lot [lQt]
Rʁ uvular fricativa sonorafrancès roi [Rwa]
R\ʀ uvular vibrant sonora
ʃ palatoalveolar fricativa sordaanglès ship [SIp]
Tθ dental fricativa sordaespanyol vegada (sense seseo), anglès thin [TIn]
Oʊ vocal arrodonida posterior tancada laxaanglès foot [fUt]
O\vocal central laxa tancada arrodonida, no apareix a l'AFI
ʌ vocal mig oberta no arrodonidaanglès strut [strVt]
Wʍ labial-velar fricativa sordaescocès when
Xχ uvular fricativa sordagalés bach
X\ħ farinjal fricativa sordaàrab ha’
Iʏ vocal laxa tancada frontal arrodonidaalemany hübsch [hYpS]
Zʒ palatoalveolar fricativa sonoraanglès measure ["mEZ.O@]

Altres símbols

X-SAMPAAFIAFIDescripcióExemple
. trencament sil·làbic
"ˈ accent primari
%ˌ accent secundari
&ɶ vocal oberta frontal arrodonidadanès drømme
' (or _j)ʲ palatalitzada
*símbol indefinit, SAMPA's “conjunctor”
-separador
/indeterminació en vocals franceses
{æ vocal frontal no arrodonida gairebé obertaanglès trap [tr{p]
}ʉ vocal tancada central arrodonidasuec sju
1ɨ vocal tancada central no arrodonidagalés el teu
2ø vocal mig tancada, frontal, arrodonidafrancès deux [d2]
3ɜ vocal central llargaanglès britànic nurse [n3:s]
3\ɞ vocal mig oberta, central, arrodonida
4ɾ alveolar vibrant simpleespanyol però; anglès nord-americà better
5ɫ dark l; vegeu també _ide l'anglès milk [la meva5k]
6ɐ schwa obertade l'alemany besser [bes6]
7ɤ vocal no-arrodonida mig tancada posterior
8ɵ vocal no-arrodonida mig tancada centraldel suec buss
9œ vocal arrodonida frontal mig obertafrancès neuf [n9f]
 :ː llarga
 :\ˑ mitjà llargal'estonià destria tres extensions vocàliques diferents
<començ de notació no segmental (ex.: SAMPROSA)
<\ʢ epiglotal fricativa sonora
>fi de notació no segmental
>\ʡ epiglotal oclusiva
?ʔ aturada glotalalemany Verein [fe6?aIn], també del danès stød
?\ʕ farinjal fricativa sonorade l'àrab ‘ayn
@ə schwade l'anglès banana [b@"nA:n@] (britànic) [b@"n{n@] (nord-americana)
@\ɘ vocal central mig tancada no arrodonida
^ upstep
! downstep
!\ǃ retroflexe clic
minor (foot) group
\ǀ clic dental
major (intonation) group
\|\ ǁ clic lateral
=\ǂ clic alveolar
-\̮ linking mark

Diacrítics

X-SAMPAAFIAFIDescripció
_"¨ centralitzada
_+˖ avançada
_-˗ retreta
_/ˇascendent
_0̥ sorda
_<implosiva
= (or _=)̩ sil·làbica
_>ʼ ejectiva
_?\ˤ farinjalitzada
_\ˆto descendent
_^̯ no sil·làbica
_}̚ realització inaudible
`˞ roticidad en vocals, retroflexió en consonants (AFI utilitza diferents símbols per a consonants, vegeu t' com a exemple)
~ (or _~)~ nasalització
_A̘ arrel de la llengua avançada
_a̺ apical
_B̏ to extra baix
_B_ to baix ascendent
_c̜ poc arrodonit
_d̪ dental
_~ velaritzat o farinjalitzat; vegeu també 5
<F> caiguda global
_F^ to descendent
_Gˠ velaritzat
_Hˊ to alt
_H_T to alt ascendent
_hʰ aspirada
_j (or ')ʲ palatalitzada
_k̰ veu xerricant
_` to baix
_ˡ lateral
_M¯ to mitjà
_m̻ laminal
_̼ linguolabial
_nn nasal
_O̹ arrodonit
_o˕ descendit
_̙ arrel de la llengua retreta
<R> ascensió global
_Rˇ to ascendent
_R_F to ascendent descendent
_r˔ ascendit
_T˝ to extra alt
_t̤ veu velada
_ˬ sonora
_wʷ labialitzada
_X˘ extra breu
_x˟ mig centralitzada