Xavier Aliaga i Víllora
Xavier Aliaga i Víllora (Madrid, 1970), és un periodista i escriptor valencià.Tot i que nascut a Madrid, va créixer a Xàtiva. Ha estudiat Filologia i com a periodista ha treballat per a diferents periòdics valencians. L'any 2005 va publicar la novel·la Si no ho dic rebente, per la qual va guanyar el VII Premi de narrativa, Vila de la Lloseta, (Mallorca).[1] L'any 2008 va guanyar el Premi Andròmina de narrativa, un dels màxims guardons en llengua catalana al País Valencià amb Els neons de Sodoma, i el 2011 va resultar guanyador del Premi Joanot Martorell de narrativa a Gandia per la seua novel·la Vides desafinades.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1970 (53/54 anys) Madrid |
Activitat | |
Ocupació | Periodista i Escriptor |
Gènere | novel·la |
Premis Premi de narrativa Vila de la Lloseta, Premi Andròmina de narrativa, Premi Joanot Martorell de narrativa | |
Lloc web | xavieraliaga.cat |
Ha publicat, el 2013, la novel·la El meu nom no és Irina en la col·lecció "Trencadís" de l'editorial Andana.[2]
El 2014 publica Dos metres quadrats de sang jove, novel·la negra de crims.cat.[3]
El 2017 guanyà el Premi Pin i Soler de narrativa per Les quatre vides de l'oncle Antoine.[4] Aquest mateix any va publicar a Sembra Llibres una antologia de textos de Joan Fuster, Fuster per a ociosos.
L'any 2018 guanyà el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la categoria de narrativa, per la novel·la Les quatre vides de l'oncle Antoine, publicada amb Angle Editorial.[5]
Referències
Enllaços externs
- Xavier Aliaga i Víllora - Lloc web oficial
- «Xavier Aliaga i Víllora». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: David Vilaseca L'aprenentatge de la soledat | Premi Andròmina de narrativa 2008 | Succeït per: Rafael Gomar i Lloret Andròmines |