1970

• 12 de gener: La Guerra de Biafra, finalitza amb la capitulació de Biafra.^[1]
• 23 de gener: Els governs del Perú i Colòmbia donen a conèixer la seva decisió de defensar els seus drets per fixar l'extensió dels seus mars territorials.
• 23 de febrer, Georgetown (Guyana): El governador general britànic proclama el naixement de la República de Guyana, amb sir Edward Luckhoo com a president.
• 5 de març: Entra en vigor el Tractat de No Proliferació Nuclear després de ser ratificat per 43 estats.
• 19 de març: Sabadell: s'estrena la versió coreogràfica del Ball de Gitanes de Rubí, d'Albert Sans, al Teatre la Faràndula.^[2]
• 9 d'abril, Xile: Salvador Allende es converteix en el primer polític socialista d'Amèrica del Sud que guanya unes eleccions presidencials.
• 10 d'abril: George Harrison anuncia la dissolució del grup The Beatles.
• 11 d'abril, Cap Canaveral, Estats Units: S'enlaira l'Apollo 13. Aquest coet tindrà un accident dos dies després, tot i que la tripulació aconseguirà fer tornar la nau a la terra.
• 29 d'abril: Tropes nord-americanes i sud-vietnamites envaeixen Cambodja en recerca de guerrillers vietcongs.
• 9 de maig, Estats Units: Cent mil persones protesten contra la Guerra del Vietnam.
• 31 de maig, Ciutat de Mèxic: Inauguració del Mundial de Futbol de 1970 en la que selecció del Brasil serà el campió.
• 21 de juny: Inauguració de la Presa d'Asuan, en Egipte.
• 3 de juliol: Accident aeri del Montseny de 1970, un avió provinent de Manchester amb destí a l'aeroport del Prat de Barcelona, s'estavellà contra el cim de les Agudes del massís del Montseny, prop d'Arbúcies.
• 14 d'agost, Gironaː S'inaugura l'Estadi Municipal de Montilivi, el camp de futbol en el qual juga el Girona FC.^[3]
• 20 de setembre: la sonda soviètica Lunik 16, primera nau no tripulada que alluna amb èxit damunt la superfície de la Lluna per recollir roques i dur-les a la Terra.^[4]
• 10 d'octubre: Fiji s'independitza del Regne Unit.
• 15 d'octubre, Egipte: Anwar el-Sadat es converteix en el president del país com a successor del president assassinat Gamal Abdel Nasser.
• 13 de novembre, Síria: Després d'un cop d'estat, Hafez al-Àssad assumeix la presidència del país.
• 3-9 de desembre: Procés de Burgos
• 12-14 de desembre: Tancada d'intel·lectuals a Montserrat
• 10 de desembre:
  • Estocolm, els investigadors de la fusió nuclear i del ferromagnetisme Hannes Alfvén de Suècia i Louis Néel de França reben el Premi Nobel de Física.
  • Noruega: L'argentí Luis Leloir és guardonat amb el Premi Nobel de Química per les investigacions realitzades sobre l'interconversió d'hidrats de carboni simples en complexos. L'investigador agrònom nord-americà Norman Borlaug rep el Premi Nobel de la Pau pel desenvolupament en variacions de blat d'alta productivitat.
• 25 de desembreː Barcelona: Primer partit de futbol femení, al Camp Nou, dins d'un festival benèfic. Arbitrat per un presentador de ràdio i televisió, enfrontà les jugadores blaugranes sota el nom de Selecció Ciutat de Barcelona contra la UE Centelles.^[5]
• Es funda l'empresa Cafès Unic
• Es planteja als Països Baixos l'Educació Matemàtica Realística
• Es funda l'Esbart Sant Jordi de Barcelona^[6]

Premis Nobel

Països Catalans

• 1 de gener, Canes, França: Alícia Ramírez Gomis, actriu i presentadora de televisió valenciana.
• 8 de febrer, Mataró, Maresme: Care Santos, escriptora catalana.^[7]
• 26 de març, Lleida: Araceli Segarra, alpinista i model catalana. L'any 1996 fou la primera dona d'Espanya a assolir el cim de l'Everest.^[8]
• 28 de març, Barcelona: Núria Ayala i Mitjavila, nedadora i entrenadora catalana, especialitzada en natació sincronitzada.^[9]
• 31 de març, Celje, Eslovènia: Alenka Bratušek, llicenciada en Empresarials, ha estat primera ministra d'Eslovènia.^[10]
• 11 d'abril, Barcelona: Mar Regueras, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.
• 1 de maig, Xàtiva, Costera: Elies Barberà Bolinches, poeta i actor valencià.
• 6 de juny, Barcelona: Albert Ferrer i Llopis, entrenador i exjugador de futbol català.
• 21 de juny, Eivissa: Sofia Hernanz Costa, llicenciada en dret i política eivissenca, ha estat regidora i diputada.^[11]
• 24 de juny,
  • Igualada, Anoia: David Fernández Ortiz, actor i humorista català.
  • Barcelona: Sílvia Bel i Busquet, actriu de teatre, cinema i televisió catalana.^[12]
• 3 de juliol, Barcelona: Lolita Bosch, escriptora catalana.^[13]
• 10 de juliol, Centelles: Maria Carme Sayós i Motilla, advocada i política catalana; ha estat regidora i diputada al Congrés dels Diputats.^[14]
• 25 de juliol, Badalona: Jorge Javier Vázquez, periodista, presentador i productor català.
• 4 de setembre, Vitòria, País Basc: Koldo Álvarez, futbolista andorrà.
• 5 de setembre, Barcelona: Marta Bosch Jiménez, atleta especialitzada en curses de mig fons, campiona de Catalunya i d'Espanya.^[15]
• 13 de setembre, Sóller: Antònia Arbona i Santamaria, escriptora i cantant mallorquina, investigadora literària i traductora.^[16]
• 24 de setembre, La Riba, Alt Camp: Patrícia Gomà i Pons, advocada i política catalana.
• 25 de setembre, Barcelona: Elisabeth Maragall i Vergé, jugadora d'hoquei sobre herba, medalla d'or dels Jocs de Barcelona 1992.^[17]
• 5 d'octubre, Barcelona: Laura Borràs, política catalana.
• 12 d'octubre, la Garriga, Vallès Oriental: Toni Jiménez, porter de futbol.
• 2 de novembre, Barcelona: Joel Joan, actor, guionista i director català.
• 20 de novembre, Barcelona: Eduard Farelo, actor, doblador i presentador català.
• 8 de desembre, Sant Boi de Llobregat: Magda Bandera, periodista i escriptora.^[18]
• 17 de desembre, Barcelona: Sílvia Vidal i Martí, muntanyenca i alpinista catalana.^[19]
• Castellbisbal: Albert Gusi, fotògraf català.
• Anna Roig Llabata, una il·lustradora i pintora valenciana.^[20]
• Terrassa, Vallès Occidental: Ana Isabel Conejo, escriptora i traductora.^[21]

Resta del món

• 24 de gener, Rosario, Argentina: Roberto Bonano, exfutbolista que jugava de porter.
• 11 de febrer, Rosario (Argentina): Jana Rodriguez Hertz, matemàtica, professora i investigadora argentina i uruguaiana.^[22]
• 20 de febrer, Berlín Oriental: Julia Franck, escriptora.
• 27 de febrer, Montargis, Loiret: Patricia Petibon, soprano de coloratura francesa, intèrpret de música barroca francesa.^[23]
• 1 de març, Ciutat de Mèxic: Marisela Morales Ibáñez, advocada, ha estat fiscal general de Mèxic, primera dona a ocupar el càrrec.^[24]
• 7 de març, Londres, Anglaterra: Rachel Weisz, actriu i model britànica.^[25]
• 16 de març, Jaca: María José Pueyo Bergua, esportista espanyola que ha competit en atletisme.^[26]
• 29 de març, Pequín: Anna Louise Strong, escriptora, periodista i activista del segle xx (n. 1885).^[27]
• 1 d'abril, Madrid: Sol Sánchez Maroto, política, activista i sociòloga espanyola.^[28]
• 19 d'abril, Gijón, Espanya: Abelardo Fernández, jugador i entrenador de futbol.
• 25 d'abril, Rio de Janeiro: Adriana Lisboa, escriptora brasilera.>
• 26 d'abril, Belfast: Eva Maria Westbroek, soprano neerlandesa.^[29]
• 28 d'abril, Buenos Aires, Argentina: Diego Simeone, jugador i entrenador de futbol argentí.
• 29 d'abril:
  • Boston, Massachusetts: Uma Thurman, actriu i model estatunidenca.
  • Las Vegas, Nevada: Andre Agassi, tennista estatunidenc.^[30]
• 15 de maig, Hoorn, Països Baixos: Ronald de Boer i Frank de Boer, bessons, futbolistes professionals.
• 22 de maig, Londres, Anglaterra: Naomi Campbell, model britànica.^[31]
• 24 de maig, Shanxi (Xina): Jia Zhangke (en xinès simplificat: 贾樟柯), productor, guionista i director de cinema xinés.^[32]
• 3 de juny,
  • Kuwaitː Susan Abulhawa, escriptora estatunidenca d'origen palestí.^[33]
  • Epe, Gelderland, Països Baixosː Esther Hart, cantant neerlandesa.^[34]
• 4 de juny, Bormio, Itàliaː Deborah Compagnoni, esquiadora italiana guanyadora de quatre medalles olímpiques.^[35]
• 12 de juny, Nova Yorkː Claudia Gray, escriptora estatunidenca de literatura de ficció romàntica, traduïda al català.^[36]
• 21 de juny, Nova York (Estats Units): Pete Rock, productor musical, DJ i raper.^[37]
• 23 de juny, Brest, França: Yann Tiersen, cantautor i compositor de cinema francès.^[38]
• 18 de juliol, Madrid: Isabel Ambrosio, política espanyola que ha estat alcaldessa de la ciutat de Còrdova.^[39]
• 19 de juliol, Irvine: Nicola Sturgeon, política escocesa, primera ministra d'Escòcia des de 2014, líder del Partit Nacional Escocès.^[40]
• 1 d'agost, El Ejido: Helena Maleno Garzón, periodista, activista, investigadora, documentalista i escriptora espanyola.^[41]
• 10 d'agost, Nampula: Stella Mendonça, cantant soprano d'òpera moçambiquesa especialista en el repertori bel canto.^[42]
• 12 d'agost, Marbella, Màlaga, Andalusiaː Mariola Fuentes, actriu espanyola.^[43]
• 16 d'agost, Katmandú, Nepalː Manisha Koirala, actriu indonepalesa que treballa en el cinema indi.^[44]
• 20 d'agost, Roma: Michela Marzano, filòsofa francoitaliana contemporània.^[45]

• 31 d'agost,
  • Al-Kuwait, Kuwait: Rània de Jordània, reina de Jordània, esposa del rei de Jordània, Abdallah II.^[46]
  • Brooklyn, Nova York, EUA: Debbie Gibson, cantant Estatunidenca.
• 25 de setembre, Salamanca: Susana Marcos, física espanyola especialitzada en òptica aplicada a la visió humana.^[47]
• 2 d'octubre, Madrid, Espanya: Maribel Verdú, actriu espanyola.^[48]
• 8 d'octubre, Cambridge (Massachusetts), EUA: Matt Damon, actor i guionistaestatunidenc.^[49]
• 22 d'octubre, Suècia: Edward Blom, arxivista, historiador i escriptor
• 4 de novembre, Uppsala, Suècia: Malena Ernman, cantant lírica sueca, mare de l'activista mediambiental Greta Thunberg.^[50]
• 18 de novembre,
  • Syracuse, Nova York: Megyn Kelly, periodista estatunidenca.^[51]
  • Sydney: Peta Gia Wilson, actriu, dissenyadora de llenceria i model australiana, coneguda pel seu paper com a Nikita.^[52]
• 24 de novembre, Long Beach, Califòrnia: Julieta Venegas, cantant mexicana.
• 3 de desembre, Woodstock, Nova York: Amy Helm, cantautora nord-americana.^[53]
• 6 de desembre, Beirut: Joumana Haddad, escriptora, periodista, poetessa, artista i activista libanesa.^[54]
• 9 de desembre, Boulogne-Billancourt, Alts del Sena: Anna Gavalda, novel·lista francesa.^[55]
• 12 de desembre:
  • Catskill Mountains, Nova York: Jennifer Connelly, actriu.^[56]
  • Kenya: Wilson Kipketer, atleta de mitjana distància kenyà.
• 13 de desembre, Kirchdorf an der Krems, Àustria: Gerlinde Kaltenbrunner, alpinista que ha fet els 14 cims de 8.000 m. del món.^[57]
• 14 de desembre, Varsòvia: Anna Maria Jopek, cantant de jazz i pop polonesa, la gran veu del jazz actual a Polònia.^[58]
• 16 de desembre: Valerie Chow, actriu xinesa
• 28 de desembre, Haarlem, Països Baixos: Brenda Schultz-McCarthy, tennista professional neerlandesa.^[59]
• Dublín: Jody Byrne, traductòleg i traductor.

Països Catalans

• 12 de gener, Barcelona: Josep Gaspar i Serra, operador i director cinematogràfic català.
• 19 de gener, Mèxic, a l'exiliː Llibertat Ródenas, sindicalista valenciana d'ideologia anarquista (n. 1892).^[60]
• 23 de febrer, Barcelonaː Mercè Serós i Ballester, cupletista catalana (n. 1900).^[61]
• 23 d'abril, Barcelonaː Ignàsia Salvans i Casas, metgessa especialitzada en ginecologia i farmacèutica (n. 1904).^[62]
• 29 d'abril, Barcelona: Margarida Orfila Tudurí, compositora, pianista i professora de música menorquina (n. 1889).^[63]
• 4 de juny, Brussel·les, Bèlgica): Josep Carner, escriptor en català, màxim representant de la poesia noucentista.
• 17 de juny, Barcelona: Josep de Togores i Llach, pintor (n. 1893).^[64]
• 2 de setembre, Milà: Mercè Llopart, soprano i mestra de cant catalana (n. 1895).^[65]
• 18 de setembre, Barcelona: Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg i sismòleg català (100 anys).
• 29 de setembre, París: Nina Ricci, dissenyadora i modista francoitaliana.^[66]
• 6 d'octubre, San Cristóbal de la Laguna, Tenerife: Anna Rebeca Mezquita Almer, poetessa valenciana (n. 1890).^[67]
• 28 d'octubre, València: Eduard López-Chávarri i Marco, compositor, escriptor i teòric musical valencià (99 anys).
• Barcelona: Joan Draper i Fossas, dramaturg, poeta i periodista català, director i fundador de la revista L'Avenir i director de la revista Bella Terra (1923-27).
• Vic: Salvador Puntí i Puntí, escultor

Resta del món

• 25 de gener, París: Jeanne-Marie Berthier, de nom artístic Jane Bathori, soprano francesa (n. 1877).^[68]
• 2 de febrer, Penrhyndendraeth, País de Gal·les: Bertrand Russell, matemàtic i filòsof, Premi Nobel de Literatura de 1950 (97 anys).
• 5 de febrer, Amsterdam: Jacoba Surie, aquarel·lista, artista gràfic, dibuixant, litògrafa i pintora neerlandesa (n. 1879).^[69]
• 16 de febrer, Nova York (EUA): Francis Peyton Rous, patòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia del 1966 (n. 1879).
• 17 de febrer, Jerusalem: Xemuel Yossef Agnon, escriptor israelià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (n. 1888).
• 29 de març, Wimbledon (Anglaterra): Vera Brittain, escriptora, feminista i pacifista anglesa (n. 1893).^[70]
• 11 d'abril: Victor Carton Vidal, polític irlandès.^[71]
• 20 d'abril, París, (França): Paul Celan, poeta en alemany nascut a Romania (n. 1920).^[72]
• 12 de maig, Estocolm (Suècia): Nelly Sachs, escriptora alemanya, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (n. 1891).^[73]
• 22 de maig, Daytona Beach, Floridaː Delia Akeley, exploradora estatunidenca (m. 1869).^[74]
• 29 de maig, Nova York, EUAː Eva Hesse, pintora, escultora i artista tèxtil, pionera en l'ús d'alguns materials (n. 1936).^[75]
• 11 de juny, Nova York (EUA): Aleksandr Kérenski (en rus Алекса́ндр Ке́ренский), advocat de professió, fou un líder revolucionari rus que tingué un paper primordial en el derrocament del règim tsarista de Rússia (n. 1881).^[76]
• 16 de juny, Saint-Arnoult-en-Yvelines, França: Elsa Triolet, escriptora, traductora francesa d'origen rus. Premi Goncourt 1944 (n.1896).^[77]
• 21 de juny - Jakarta (Indonèsia): Sukarno, president d'Indonèsia (n. 1901).^[76]
• 24 de juny - Ciutat de Mèxic: Pilar de Zubiaurre, intel·lectual, escriptora, pianista i marxant d'art vasca (n. 1884).^[78]
• 6 de juliol - Palm Springs, Califòrnia, Estats Units: Marjorie Rambeau, actriu estatunidenca.^[79]
• 13 de juliol - Multan, Panjab, Pakistanː Klara Milch, nedadora austríaca jueva, medallista als Jocs Olímpics de 1912.^[80]
• 1 d'agost, Berlín (Alemanya): Otto Heinrich Warburg, bioquímic i metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1931 (n. 1883).^[81]
• 18 d'agost, Lisboa: Soledad Miranda, actriu andalusa que destacà durant la dècada dels seixanta (n. 1943).^[82]
• 1 de setembre, París (França): François Mauriac, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1952 (n. 1885).^[83]
• 5 de setembre, Monza, Itàlia: Jochen Rindt, pilot de F1, Únic pilot que va guanyar el campionat a títol pòstum.
• 18 de setembre, Londres, Anglaterra): Jimi Hendrix, guitarrista nord-americà (n. 1942).^[84]
• 22 de setembre, Bratislava, Txecoslovàquia: Janko Alexy, pintor i escriptor eslovac.
• 28 de setembre, Baltimore, Maryland: John Dos Passos, novel·lista i periodista nord-americà (n. 1896).
• 4 d'octubre, Los Angeles, Estats Units d'Amèrica: Janis Joplin, cantant estatunidenca de rock and roll i blues (n. 1943).^[85]
• 9 d'octubre, Hollywood: Earl Baldwin, guionista i productor de cinema estatunidenc.
• 17 d'octubre, Pamplona: Rosa Oteiza, model del monument dels Furs de Navarra (n. 1883).^[86]
• 3 de novembre, Syracuse: Jeanette J. Epps, enginyera aeroespacial i astronauta de la NASA.
• 21 de novembre, Bangalore, Karnataka (Índia): Chandrasekhara Raman, físic indi, Premi Nobel de Física de 1930 (n. 1888).
• 30 de novembre, París: Nina Ricci, dissenyadora i modista francoitaliana.^[66]
• 1 de desembre, San Francisco, Califòrniaː Ruth Law Oliver, pionera de l'aviació estatunidenca (n. 1887).^[87]
• 7 de desembre, Sevilla, Província de Sevilla, Espanya: Norberto Almandoz Mendizabal, sacerdot, compositor, organista i musicòleg basc (77 anys).
• 30 de desembre, Rochester (Nova York), Estats Units: José Justiniani Echániz, pianista cubà instal·lat als Estats Units (65 anys).