Zífid de Blainville
El zífid de Blainville (Mesoplodon densirostris), també conegut com a zifi de Blainville,[1] balena de Blainville,[1] balena amb bec de Blainville[2][3] i balena de bec de Blainville,[4] és un rar representant de la família dels zífids que a les costes catalanes es pot considerar absolutament excepcional.
Mesoplodon densirostris  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 13244 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Ziphiidae |
| Gènere | Mesoplodon |
| Espècie | Mesoplodon densirostris (Blainville, 1817) |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Henri Marie Ducrotay de Blainville |
| Protònim | Delphinus densirostris |
| Distribució | |
 | |
| Mida | |
 | |
El seu cos té la silueta típica dels zífids, però es distingeix de la resta per una prominència òssia característica que apareix a la regió mitjana de la mandíbula. Com els altres zífids, només té un parell de dents, situat sobre la prominència mandibular i que només arriba a aflorar en els mascles adults. La longitud corporal dels individus adults és d'uns 5,5 m en els mascles i uns 4,7 m en les femelles.
Distribució, hàbitat i situació de l'espècie
D'entre totes les espècies del gènere Mesoplodon, aquesta és la que té la distribució geogràfica més ampla. Es troba a les aigües càlides i tropicals de pràcticament tots els oceans, però sempre en densitats molt baixes. A l'Atlàntic Nord-oriental, el zífid de Blainville ha estat citat a Ibèria, Madeira i les Illes Canàries. A la Mediterrània, la seva presència només ha estat enregistrada en una ocasió, quan una femella de 4,2 m va avarar a la platja d'Alcossebre (Baix Maestrat, País Valencià) el febrer de 1980. La morfologia externa i l'osteologia de l'exemplar foren descrits amb detall per Casinos i Filella.[5]
Biologia, ecologia i comportament
Atesa la seva raresa en pràcticament tot l'àmbit de la seva distribució, la biologia i el comportament de l'espècie són pràcticament desconeguts. Com la resta de zífids, la seva alimentació es basa primordialment en cefalòpodes, encara que ocasionalment pot recórrer també a diverses espècies de peixos quan aquells manquen. La talla de naixement es creu que és d'uns 2-2,5 m, i sembla que la maduresa sexual s'assoleix quan es té una llargada de prop dels 3,5-4 m.[6]
Gestió i conservació
El zífid de Blainville està protegit pel Conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apèndix II del CITES. La seva excepcionalitat a la Mediterrània l'exclou de patir problemes d'interacció amb les activitats pesqueres o amb els desenvolupaments del litoral. Els nivells de contaminants organoclorats detectats a l'exemplar d'Alcossebre foren relativament baixos en comparació als habituals en altres espècies d'odontocets[7]
Notes
Referències
- Encyclopedia of Marine Mammals. Editada per William F. Perrin, Bernd Wursig, i J.G.M Thewissen. Academic Press, 2002. ISBN 0-12-551340-2.
- Sea Mammals of the World. Escrita per Randall R. Reeves, Brent S. Steward, Phillip J. Clapham, i James A. Owell. A & C Black, Londres, 2002. ISBN 0-7136-6334-0.
- Possible functions of the ultradense bone in the rostrum of Blainville's beaked whale (Mesoplodon densirostris). Escrita per Colin D. MacLeod. Canadian Journal of Zoology, 80(1): 178-184 (2002). Disponible ací
- Birks, J. (1984). en Macdonald, D.: The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 116-117. ISBN 0-87196-871-1.
- Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, Àlex: Els Grans Mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 201-202.
Enllaços externs
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zífid de Blainville |
- Article sobre els zífids de Blainville de les illes Hawaii. Arxivat 2007-07-23 a Wayback Machine. (anglès)