1980

Països Catalans

• 18 de febrer, Barcelona: Es presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.
• 20 de març, Catalunya: s'hi celebren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des del temps de la República; Heribert Barrera en fou elegit president i Jordi Pujol esdevindrà president de la Generalitat.
• 12 de maig, Barcelona: Mercè Rodoreda rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
• 30 de maig. Sabadell: inauguració del Museu d'Art de Sabadell.^[1]
• 30 d'agost: inauguració del Camp de la Forana d'Alginet, amb el València Club de Futbol i la presència del president Pau Porta Bussoms
• 16 de desembre, Barcelona: al casino de l'Aliança del Poble Nou, es fa l'assemblea fundacional de Nacionalistes d'Esquerra.
• Mallorca: Es descriuen els primers exemplars vius de ferreret, un amfibi que es creia extint i només es coneixia per esquelets.

• 
  20 de març: Tarradellas i Suárez
• 
  30 d'agost, València Club de Futbol al Camp de la Forana

Resta del món

• 28 de febrer, Andalusia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment ràpid.
• 6 de març: París: l'Acadèmia Francesa anuncia que ha escollit Marguerite Yourcenar nova membre de l'acadèmia, i la primera dona.^[2]
• 27 de març: Dijous d'Argent, caiguda dels preus del mercat internacional de la plata.
• 31 de març, Argenteau-Trembleur: tancament de la darrera mina de carbó de Valònia.^[3]
• 20 de juliol: el tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord del món de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts.^[4]
• 11 de setembre, Xile: s'hi aprova en referèndum la nova Constitució imposada pel règim de Pinochet.^[5]
• 9 de setembre, Brussel·les: Bèlgica i els Països Baixos subscriuen el pacte de la Unió de la Llengua Neerlandesa
• 12 de setembre, Turquia: El cop d'estat del 1980 a Turquia, de caràcter militar, instaura un govern militar durant tres anys.
• 27 d'octubre, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Set presos de l'IRA Provisional i l'INLA comencen la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord centrada en les “Cinc Demandes” i que és un pas més de la protesta de la manta iniciada l'any 1976 i la protesta de la brutícia iniciada el 1978. Passats 53 dies, i amb un dels membres entrant i sortint del coma, Brendan Hughes, líder de la vaga de fam, en posa fi abans que mori cap dels set participants.
• 30 d'octubre: El Salvador i Hondures signen un tractat de pau i acorden posar la disputa fronterera que es va lliurar en la Guerra del Futbol de 1969 davant el Tribunal Internacional de Justícia.^[6][7]
• 21 de desembre, Galícia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà ratificat l'Estatut d'Autonomia.
• S'escriu l'obra de teatre Traduccions.
• Col·lapse del Banc Nugan Hand en circumstàncies controvertides amb implicacions de la CIA i el crim organitzat.

Cinema i televisió

Estrenes cinmatogràfiques

Categoria principal: Pel·lícules del 1980

M/d	Títol	Direcció	Gènere
02/04	La veritat sobre el cas Savolta	Antonio Drove	drama hist.
09/11	Con el culo al aire	Carles Mira	comèdia
03/09	Divendres 13	Sean S. Cunningham	por
01/14	Istòria d'Adrian	Jean-Pierre Denis	drama
03/07	Holocaust caníbal	Ruggero Deodato	gore
10/24	L'Orsalhèr	Jean Fléchet	aventures
07/10	Els herois del temps	Terry Gilliam	fantàstic
05/21	L'Imperi contraataca	Irvin Kershner	space opera
04/26	Kagemusha	Akira Kurosawa	jidaigeki
10/03	L'home elefant	David Lynch	drama hist.
	Dolces hores	Carlos Saura	drama
11/14	Toro salvatge	Martin Scorsese	biogràfic

Música

Portal:Música/1980

L'any destacà per les morts de John Bonham, Ian Curtis, John Lennon i Bon Scott.Es fundaren els grups DDT i Endelèkhia.

Naiximents

• 
  4gen Ólöf Arnalds (ex membre de Múm)

Morts

• 
  19F Bon Scott (cantant de rock)

Premis Nobel

Videojocs

Després d'un llançament reduït a Fresno (ciutat de Califòrnia) l'any anterior, Mattel mamprengué la comercialització de la consola Intellivision als EUA.

• 
  Battlezone
• 
  Intellivision amb jocs
• 
  Mystery House
• 
  Moble del Pac-Man
• 
  Sinclair ZX80

El 22 de maig Namco estrenà la recreativa Pac-Man als Japons.Al juny eixí el microordinador Sinclair ZX80 al Regne Unit.

Les persones nascudes el 1980 faran 44 anys el 2024.

Països Catalans

• 14 de gener, Elx, Baix Vinalopó: Carolina Cerezuela, actriu i model valenciana.^[8]
• 19 de gener, Santpedor: Mireia Farrés i Bosch, trompetista catalana, solista de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.^[9]
• 25 de gener, Terrassa, Vallès Occidental: Xavi Hernandez, futbolista català.
• 2 de febrer, Sabadell, Vallès Occidental: Oleguer Presas, futbolista català.
• 20 de febrer,
  • Mollet del Vallès, Vallès Oriental: Neus Ballús, directora i guionista de cinema catalana.
  • L'Ametlla de Mar: Fàtima Llambrich i Núñez, periodista especialitzada en informació policial i judicial.
• 23 de juny - Barcelona: Mireia Calafell i Obiol, escriptora catalana.^[10]
• 25 de juny,
  • Gandia, València: Diana Morant Ripoll, enginyera i política valenciana, alcaldessa de Gandia (València) des de 2015.^[11]
  • València: Inma Cuesta, actriu de teatre, cinema i televisió valenciana.^[12]
• 27 de juny, Barcelona: Amèlia Mora, guionista i escriptora en castellà i català, especialitzada en literatura infantil i juvenil.^[13]
• 6 de juliol, Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat: Pau Gasol, jugador de bàsquet català.
• 19 de juliol, Alzira: Isabel Vallet, jurista valenciana, militant d'Endavant (OSAN); ha estat diputada al Parlament de Catalunya.^[14]
• 22 de juliol, Tessenderlo, Flandes: Kate Ryan, cantant flamenca de música dance i una de les més destacades a escala europea.^[15]
• 9 d'agost, Vilafranca de Penedèsː Núria Cabanillas, gimnasta rítmica, tricampiona del món i medalla d'or als Jocs Olímpics de 1996.^[16]
• 17 d'agost, Tortosaː Irene Fornós i Curto, activista social i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya des de 2018.^[17]
• 26 d'agost, Nova York: Macaulay Culkin, actor estatunidenc.
• 26 d'agost, Califòrnia: Chris Pine, actor estatunidenc.
• 25 de setembre, Palafrugell: Esther Ribot i Moliné, soprano catalana.^[18]
• 29 de setembre: Anaïs Garcia Balmaña, nedadora catalana amb tres records paralímpics.^[19]
• 8 d'octubre, Artà, Mallorcaː Maria Antònia Massanet, poeta mallorquina.^[20]
• 24 d'octubre: Alboraia: Anna Montañana i Gimeno, jugadora de bàsquet valenciana.^[21]
• 19 de novembre, Barcelona: Georgina Oliva i Peña, sociòloga i política catalana.^[22]
• 3 de desembre, Sarajevo: Zlata Filipovic, escriptora bosniana, autora d'El diari de Zlata.^[23]
• 8 de desembre, La Pobla de Segur: Eugeni Roselló i Solé, corredor d'ultrafons.
• 10 de desembre, Vila-real, Plana Baixa: Paula Bonet, escriptora, il·lustradora i pintora valenciana establerta a Barcelona.^[24]
• 16 de desembre, Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat: Patricia del Soto i Traver, jugadora de waterpolo catalana.^[25]
• Vic: Roger Cassany i Viladomat, periodista català, cap de redacció de Vilaweb fins al 2014.

• 
  R. Archibald (m. 2020)
• 
  Zooey Deschanel
• 
  Gisele Bündchen

Resta del món

• 11 de gener, L'Havanaː Celia Sánchez Manduley, guerrillera i política cubana, una de les líders de la Revolució cubana (n. 1920).^[26]
• 13 de gener, Madrid: María de Villota, pilot de carreres espanyola (m. 2013).^[27]
• 18 de gener, Vicente López, Buenos Aires, Argentina: Rodrigo Guirao Díaz, actor i model argentí.^[28]
• 25 de febrer, Lukara, Croàcia: Josipa Rimac, política croata i alcaldessa de Knin, una de les alcaldesses més joves d'Europa.^[29]
• 7 de març, Watchung, Nova Jersey, EUA: Laura Prepon, actriu estatunidenca.
• 13 de març, Las Palmas de Gran Canària: Kira Miró, actriu i presentadora espanyola.^[30]
• 21 de març
  • Porto Alegre, Brasil: Ronaldo de Assis Moreira, conegut com a Ronaldinho Gaúcho, futbolista brasiler.
  • Trondheimː Marit Bjørgen, esquiadora de fons noruega, una de les més destacades de la dècada del 2000.^[31]
• 22 de març, Vigo, Espanya: Begoña Fernández Molinos, jugadora d'handbol gallega, guanyadora d'una medalla olímpica.^[32]
• 29 de març, Québec, Canadà: Valerie Hould-Marchand, nedadora canadenca de natació sincronitzada, medallista olímpica.^[33]
• 17 d'abril, Otawa: Jillian Tamaki, il·lustradora i dibuixant canadenca americana.^[34]
• 10 de maig, Kasama, prefectura d'Ibaraki, Japó: marxadora japonesa.^[35]
• 11 de juny:
  • Azaria Chamberlain, nena desapareguda sobre la qual s'han fet pel·lícules, minisèries i llibres
  • Martinsburgː Jennifer Armentrout, escriptora nord-americana de novel·les juvenils, també coneguda com a J. Lynn.^[36]
• 15 de juny, Vitòria, Almudena Cid Tostado, gimnasta i actriu basca, especialitzada en la gimnàstica rítmica.^[37]
• 17 de juny,
  • Denizli, Turquia: Sıla Gençoğlu, més coneguda com a Sıla, cantant de pop turca.^[38]
  • Cuneo, Elisa Rigaudo, atleta italiana, medallista olímpica, especialitzada en marxa atlètica.^[39]  
• 29 de juny, Neath, Gal·les: Katherine Jenkins, mezzo-soprano gal·lesa que interpreta un ampli espectre de gèneres.^[40]
• 10 de juliol, São Gonçalo, Brasil: Cláudia Leitte, cantant brasilera d'axé, que fou vocalista del grup musical Babado Novo.^[41]
• 17 de juliol, Pamplona: Idoia Villanueva Ruiz, enginyera informàtica i política espanyola. Ha estat senadora i europarlamentària.^[42]
• 20 de juliol, Horizontina, Rio Grande do Sul, Brasil: Gisele Bündchen, modelo i actriu Brasilera.
• 26 de juliol, Hamilton, Nova Zelanda: Jacinda Ardern, política neozelandesa, Primera ministra des d'octubre de 2017.^[43]
• 9 d'agost, Parísː Lolita Séchan, escriptora francesa, autora especialment de contes infantils i d'escenaris de còmics.^[44]
• 17 d'agost, Ourenseː Cristina Pato, virtuosa gaitera i pianista gallega.^[45]
• 26 d'agost, Lima: Diego Lama, videoartista
• 28 d'agost, Pretòria Philip Burger, jugador de rugbi

• 11 de setembre, Hamburg: Matt Zemlin, actor, productor, pianista, compositor i director.
• 12 de setembre,:
  • Salvaleón, Badajoz: Marta Navarrete Llinás, química, doctora en neurociència i investigadora espanyola.^[46]
  • Xangai (Xina): Yao Ming (Xinès simplificat: 姚明) jugador de bàsquet xinès^[47]
• 13 de setembre, Andradina, Brasil: Gilberto Ribeiro Gonçalves, futbolista brasiler.
• 30 de setembre, Kosice: Martina Hingis, jugadora professional de tennis de nacionalitat suïssa, diversos cops número u del món.^[48]
• 13 d'octubre, Bangladesh: Julhas Mannan, activista i editor de la revista LGTB Roopbaan.^[49]
• 31 d'octubre, Nova Yorkː Alondra de la Parra és una directora d'orquestra mexicana.^[50]
• 5 de novembre:
  • Ibrahim Maalouf, trompetista, pianista, compositor de músiques de pel·lícules, arranjador, productor i professor de música.
  • Mairena del Alcor, Sevilla: Eva María González Fernández, model, actriu i presentadora de televisió espanyola.^[51]
• 1 de desembre, Madrid: Raquel Corral, nedadora de natació sincronitzada espanyola, guanyadora d'una medalla olímpica.^[52]
• 17 de desembre, Bakú: Dinara Aliyeva, soprano azerbaidjanesa.^[53]
• 18 de desembre, Staten Island, estat de Nova York: Christina Aguilera, cantant i actriu estatunidenca.^[54]

• Troy (Michigan): Ken Appledorn, actor estatunidenc

Entre les morts destacades de l'any hi ha les dels músics Bon Scott, John Bonham i John Lennon, el filòsof Jean-Paul Sartre, el cineasta Alfred Hitchcock, el divulgador Félix Rodríguez de la Fuente, el dictador Tito o l'escriptor Llorenç Villalonga.

Països Catalans

• 14 de gener - Sabadell: Joan Maurí i Espadaler, pintor català (n. 1913).
• 27 de gener - Palma, Mallorca: Llorenç Villalonga i Pons, escriptor en català mallorquí.
• 24 de gener - Sabadell: Lluís Papell i Comas, periodista i escriptor català.
• 21 de març - La Paz, Bolívia: Lluís Espinal i Camps, màrtir jesuïta, periodista i cinèfil català.
• 23 de març - Lleida: Maria Montull Rosell, primera odontòloga catalana (n. 1897).^[55]
• 9 d'abril - València: Ascensión Chirivella Marín, primera llicenciada en Dret i col·legiada a Espanya (m. 1893).^[56]
• 10 d'abril - Maó: Pilar Alonso, cançonetista menorquina, cantant de cuplets (n. 1897).^[57]
• 23 de juliol - Barcelona: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1932).
• 28 de juliol - Barcelona: Joan Barceló i Cullerés, escriptor català (n. 1955).
• 2 d'agost - Ciutat de Mèxic: Maria Dolors Bargalló i Serra, política catalana (n. 1902).^[58]
• 16 d'agost - Barcelona: Pau Vila i Dinarès, pedagog i geògraf català.
• 3 de setembre - Barcelona: Elvira Jofre, actriu de teatre i de veu catalana (n. 1915).^[59]
• 22 de setembre - Barcelona: Maria Luz Morales, periodista i escriptora, referència clau del periodisme del segle xx (n. 1898).^[60]
• 15 de novembre -
  • Barcelona: Emili Pujol i Villarrubí, músic català 1886).
  • Barcelona: Llucieta Canyà i Martí, escriptora i conferenciant (n. 1901).^[61]

Resta del món

• 1 de gener: Pietro Nenni, líder històric del socialisme italià.
• 3 de gener: Joy Adamson, naturalista austríaca.^[62]
• 14 de gener: André Kostalanetz, director d'orquestra d'origen rus.^[63]
• 14 de gener, Albany, Estat de Nova York: Rachel Fuller Brown, química estatunidenca codescobridora de la nistatina
• 16 de gener: Benjamín Palencia, pintor espanyol.^[64]
• 21 de gener, Milà: Elvira de Hidalgo, soprano de coloratura i mestra de cant (n. 1891).^[65]
• 22 de gener: Agustín Yáñez, escriptor mexicà.^[66]
• 26 de gener: Andrés Saborit Colomer, dirigent socialista espanyol.
• 2 de febrer: Nova York (EUA): William Howard Stein, químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (n. 1911).
• 8 de febrer: Agustín Millares Carlo, paleògraf i acadèmic de les Illes Canàries.^[67]
• 19 de febrer: Bon Scott, vocalista britànic, AC/DC^[68]
• 22 de febrer: Oskar Kokoschka, artista.
• 29 de febrer: Yigal Allon, polític i militar d'Israel.
• 11 de març, Mar del Plata, Argentina: Julio de Caro, director d'orquestra i arranjador musical argentí (n. 1899).
• 14 de març, Alaska (EUA): Félix Rodríguez de la Fuente, etòleg, naturalista i divulgador ambientalista espanyol (n. 1928).^[69]
• 15 de març: Félix Rodríguez de la Fuente, naturalista espanyol.
• 17 de març, Illinoisː Mary Alice McWhinnie, biòloga estatunidenca i investigadora antàrtica, una autoritat en krill (n. 1922).^[70]
• 24 de març: Óscar Romero, arquebisbe de San Salvador.
• 25 de març: Milton Erickson, metge i hipnoterapeuta
• 30 de març: Jesse Owens, atleta dels Estats Units.
• 5 d'abril: Max Cetto. arquitecte alemany-mexicà.^[71]
• 12 d'abril: Aleksandr Oparin, bioquímic rus.
• 14 d'abril: Roma (Itàlia): Gianni Rodari, escriptor italià (n. 1920).^[72]
• 15 d'abril: Jean-Paul Sartre, filòsof francès.(n. 1905).^[73]
• 24 d'abril: Alejo Carpentier, escriptor i musicòleg cubà.^[74]
• 29 d'abril, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Alfred Hitchcock, director de cinema anglès.
• 30 d'abril: Luis Muñoz Marín, poeta, periodista i polític.^[75]
• 4 de maig, Ljubljana, Eslovènia: Josip Broz, conegut com a Tito, militar i polític croata, president de Iugoslàvia.^[76]
• 6 de maig, Santiago (Xile): María Luisa Bombal, escriptora xilena (n. 1910).^[77]
• 11 de maig: Fernando Soto (Mantequilla), actor mexicà.^[78]
• 18 de maig: Ian Curtis, músic britànic membre del grup (Joy Division) (n. 1956).
• 7 de juny:
  • Henry Miller, escriptor dels Estats Units.^[79]
  • Nova York (EUA): Philip Guston, pintor estatunidenc (n. 1913).^[80]
• 18 de juny: Terence Fisher, director de cinema britànic.^[81]
• 28 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Josep Iturbi Bàguena, pianista, compositor i director d'orquestra valencià (n. 1895).
• 9 de juliol:
  • Arend Heyting, matemàtic holandès.^[82]
  • Rio de Janeiro, Brasil: Vinícius de Moraes, poeta, cantautor, compositor i escriptor brasiler (n. 1913).^[83]
• 24 de juliol: Peter Sellers, actor britànic.
• 27 de juliol, el Caire (Egipte): Mohammad Reza Pahlavi —en persa محمدرضا پهلوی— fou Xa de l'Iran (n. 1919).^[76]
• 17 d'agost: Azaria Chamberlain, nena desapareguda sobre la qual s'han fet pel·lícules, minisèries i llibres
• 20 d'agost: Pape'ete, Tahití: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc.
• 26 d'agostː Blackpoolː Lucy Morton, nedadora anglesa, medallista olímpica als Jocs de 1924 (n. 1898).^[84]
• 3 de setembre, Cos Cob, Greenwich (Connecticut), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.^[85]
• 8 de setembre, Los Angeles (EUA): Willard Frank Libby, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1960 (n. 1908).
• 16 de setembre: Jean Piaget, psicòleg suís.
• 17 de setembre, Milà, Itàlia: Bianca Stagno Bellincioni, cantant i actriu italiana (n. 1888).
• 18 de setembre: Silver Spring, Marylandː Katherine Anne Porter, escriptora, periodista i activista política (n. 1890).^[86]
• 20 de setembre:
  • Madrid: Josefina Carabias, advocada, escriptora, locutora i periodista espanyola (n. 1908).^[87]
  • Josias Braun-Blanquet, botànic suís.
• 25 de setembre:
  • John Bonham, músic, bateria de Led Zeppelin.
  • Estocolmː Marie Under, poetessa estoniana, una de les figures més importants en la literatura d'aquest país (n. 1883).^[88]
• 2 d'octubre, Gatteo: Lina Pagliughi, soprano italiana nascuda als Estats Units d'Amèrica (n. 1907).^[89]
• 7 de novembre, Ciudad Juárez, Mèxic: Steve McQueen, actor, productor, pilot d'automòbil i de moto estatunidenc.
• 22 de novembre: Mae West, actriu dels Estats Units.
• 24 de novembre, Pasadenaː Henrietta Hill Swope, astrònoma nord-americana que estudià les estrelles variables (n. 1902).^[90]
• 3 de desembre, Barcelona: María Cora Muñoz Raga –Cora Raga–, mezzosoprano valenciana (n. 1893).^[91]
• 4 de desembre: Francisco Sá Carneiro, primer ministre de Portugal, en accident aeri.^[92]
• 8 de desembre: Nova York (EUA): John Lennon, músic britànic (The Beatles).^[93]
• 29 de desembre:
  • Manuel Gago García, autor de còmics com El Guerrero del Antifaz.^[94]
  • Estocolm: Erik Asklund, novel·lista suec.
  • Jeleznodorojni, Moscou Oblast, Unió Soviètica: Aleksandra Snejkó-Blótskaia, directora de cinema d'animació soviètica (n. 1909).^[95]