De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'Airbus A319 és un avió civil de passatgers d'Airbus. És un model escurçat derivat de l'Airbus A320, amb canvis mínims.[1] Com que té els mateixos dipòsits de combustible, però menys passatgers (124 en configuració de 2 classes), el seu abast es veu augmentat fins a 7.200 km, el major de la seva classe.[2] Igual que l'A320, té control per senyals elèctrics i usa els mateixos motors. Va ser certificat el 1996, el mateix any en què va entrar en servei amb Swissair.[3]
Variants
- A319CJ: És una versió executiva de l'A319. Té tancs addicionals de combustible instal·lats a la bodega de càrrega, la qual cosa augmenta la seva autonomia fins als 12.000 km.[4][5] Pot ser reconvertit a un A319 de passatgers traient-li els tancs extra, el que augmenta el seu valor de revenda. També és conegut com a ACJ (Airbus Corporate Jet). Pot portar fins a 39 passatgers i pot ser dissenyat pels seus propietaris en gairebé qualsevol configuració. Competeix amb altres jets privats com el Gulfstream V, el Boeing BBJ o el Bombardier Global Express. Porta els mateixos motors que l'A320. És l'avió d'ús oficial del President de la República Francesa,[6] i el president d'Ucraïna(Empresa estatal d'aviació "Ucraïna").
- A319LR: és la versió de llarg abast de l'A319. L'autonomia típica de l'A319LR augmenta fins a 8.300 km en comparació amb l'A319 estàndard.[7] Qatar Airways va ser el client de llançament, rebent dos A319-100LRs, PrivatAir va rebre dos A319LR el 2003,[8] i Eurofly en va adquirir dos el 2005.[9]
Referències
Bibliografia
- Civil Aircraft Today. Londres: Amber Books, 2008. ISBN 978-1-905704-86-6.
- Gunston, Bill. Airbus: The Complete Story. Sparkford, Yeovil, Somerset, UK: Haynes Publishing, 2009. ISBN 978-1-84425-585-6.
- Norris, Guy; Wagner, Mark. Airbus. St. Paul, Minnesota: MBI Publishing, 1999. ISBN 978-0-7603-0677-2.