Airbus A300

primer avió fabricat per la companyia europea Airbus

L'Airbus A300 és un avió comercial de passatgers amb fuselatge ample i propulsió bimotor i dissenyat per a rutes d'abast curt o mitjà. Va ser el primer avió produït per Airbus realitzant el primer vol el 28 d'octubre del 1972. Es va dissenyar amb la tecnologia més avançada del moment, permetent oferir un producte competitiu enfront dels models de companyies americanes. Es va deixar de produir, conjuntament amb l'Airbus A310, el juliol de 2007.

Infotaula d'aeronauAirbus A300
Airbus A300B4-203 de Iberia LAE
TipusAvió comercial de fuselatge ample
FabricantUnió Europea Airbus
Primer vol28 d'octubre de 1972
Dimensions16,53 (alçària) × 53,62 (longitud) m
Pes en buit79.600 i 88.500 Modifica el valor a Wikidata
Abast3.430 km i 5.375 km Modifica el valor a Wikidata
Sostre de vol11.000 metres Modifica el valor a Wikidata
En servei30 de maig de 1974 -
EstatEn servei
Úsaviació comercial Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
Estats Units FedEx Express
Altres usuarisUSA UPS Airlines
USA American Airlines
Japó Japan Airlines
PropulsorGeneral Electric CF6, Pratt & Whitney JT9D i Pratt & Whitney PW4000 Modifica el valor a Wikidata
Configuració d'alamonoplà Modifica el valor a Wikidata
Producció1974 - 2007
Construïts561
VariantsAirbus A300-600ST Beluga
Airbus A310

Disseny i desenvolupament

Secció del fuselatge d'un Airbus A300, s'hi pot veure el compartiment de passatgers i la zona de càrrega inferior.

El projecte d'Airbus es va iniciar el 1965 com a iniciativa anglo-francesa per desenvolupar un transport de gran capacitat per British European Airways (BEA) i Air France mentre que un consorci de fabricants alemanys estudiaven un projecte similar per Lufthansa. El 26 de setembre de 1967 els tres governs afectats van firmar un Memoràndum d'Enteniment per unificar els treballs i desenvolupar l'A300. Es va acordar que França dirigiria el projecte i s'utilitzarien motors Rolls-Royce RB-207. Els constructors designats per la part estructural van ser Sud Aviation (posteriorment Aérospatiale), Hawker Siddeley i el grup alemany Airbus.[1]

Els socis d'Airbus van emprar l'última tecnologia, alguns derivats del Concorde. Quan va entrar en servei el 1974, l'A300 va ser molt avançat i va influir en els dissenys d'avions subsònics posteriors. Entre els aspectes tecnològics destaquen:

  • Ales de disseny avançat fabricades per de Havilland (més tard BAE Systems) amb:
    • Secció alar supercrítica per millorar el rendiment (disminuir el consum de combustible)
    • Superfícies de control de vol eficients amb aerodinàmica avançada
  • Fuselatge amb un diàmetre circular de 5,64 m amb capacitat per una fila de 8 seients per a passatgers i 2 contenidors estandarditzats de càrrega aèria tipus LD3
  • Primer avió comercial en equipar protecció contra el cisallament del vent
  • Pilot automàtic avançat, capaç de volar des de la trepada posterior a l'enlairament fins a l'aterratge
  • Sistema de frens controlat elèctricament

Els A300 posteriors van incorporar altres capacitats com:

  • Primer avió comercial en comptar amb una cabina tripulada només amb 2 pilots, automatitzant les tasques de l'enginyer de vol
  • Cabina de pilotatge de vidre que substitueix els instruments de vol analògics per pantalles multifunció
  • Gran ús de materials compostos (plàstics) en comparació amb els dissenys contemporanis
  • Control del centre de gravetat mitjançant el canvi d'ús entre els diversos dipòsits de combustible
  • Ales equipades amb dispositius de punta alar per tal de millorar l'aerodinàmica (introduïts primer a l'A310-300).

Cultura popular

En els simuladors de vol existeixen una o més variants de l'A300, com el simulador de vol de codi obert FlightGear, així com en el sector comercial.[2]

Especificacions

CaracterísticaA300B4A300-600RA300-600F
Capacitat de passatgers típica266 (2 classes)15 (21) palets
Longitud total54,08 m
Envergadura alar44,85 m
Àrea alar260 m²
Altura total16,62 m
Amplada màxima de la cabina5,28 m
Diàmetre exterior del fuselatge5,64 m
Pes operatiu típic en buit90.060 kg90.900 kg81.900 kg
Pes màxim operatiu (MTOW)165.000 kg171.700 kg170.500 kg
Llargada de pista en l'enlairament (MTOW, SL, ISA)N/A2.324 m
Velocitat de creuer0,78 Mach] (833 km/h a 35.000 peus)
Velocitat màxima0,86 Mach[3]0,82 Mach (876 km/h)
Abast amb càrrega màxima6.670 km7.540 km4.850 km
Capacitat màxima de combustible62.900 L68.150 L
MotorsCF6-50C2 o JT9D-59ACF6-80C2 o PW4158
Tripulació de la cabina de volTresDos

Lliuraments

Total20072006200520042003200220012000199919981997199619951994199319921991
Lliuraments56169912891188136141723222225
19901989198819871986198519841983198219811980197919781977197619751974
Lliuraments19241711101619194638392615151384

Variants[1]

  • A300B1: Prototipus dels que se'n van construir dues unitats, portaven turboventiladors General Electric CF6-50A.
  • A300B2-100: Primera versió de sèrie amb el fuselatge 2,65 m. més ample.
  • A300B2-200: Versió del B2 amb flaps Krüger al caire d'atac de l'arrel de l'ala per millorar les prestacions a gran altura i temperatura.
  • A300B4-100: Versió del B2 amb més capacitat de combustible per augmentar el seu abast i motors General Electric CF6-50C més potents per compensar l'augment de pes.
  • A300B4-200: Versió del B4 amb tancs supletoris optatius a la bodega de càrrega de popa.
  • A300B10: Versió amb moltes modificacions que va esdevenir l'Airbus A310.
  • A300C4: Versió mixta amb porta de càrrega lateral que va volar per primer cop el 16 maig de 1979. Va entrar en servei comercial el 15 gener de 1980.[4]

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Airbus A300
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica