Barba-roja (pel·lícula)
Eines
General
Imprimeix/exporta
En altres projectes
赤ひげ | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Akira Kurosawa |
Protagonistes | |
Producció | Ryūzō Kikushima (en) i Tomoyuki Tanaka |
Guió | Akira Kurosawa, Hideo Oguni, Ryūzō Kikushima (en) i Masato Ide (en) |
Música | Masaru Satō |
Fotografia | Takao Saito i Asakazu Nakai |
Muntatge | Akira Kurosawa |
Productora | Tōhō |
Distribuïdor | Tōhō i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Japó |
Estrena | 1965 |
Durada | 185 min |
Idioma original | japonès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Japó |
Color | en blanc i negre |
Format | 2.35:1 |
Pressupost | 300.000.000 ¥ |
Descripció | |
Basat en | Akahige Shinryōtan |
Gènere | drama, jidaigeki i adaptació cinematogràfica |
Tema | assistència sanitària i metge |
Lloc de la narració | Koishikawa Yōjōsho i Edo |
Barba-roja (títol original en japonès: 赤ひげ - Akahige) és una pel·lícula japonesa de 1965 dirigida per Akira Kurosawa sobre la relació entre un metge de camp i el seu nou ajudant.
És una adaptació a la pantalla d'una novel·la de Shgor Yamamoto. En la novel·la de Fiodor Dostoievski Humiliats i ofesos es troba la font d'una part de la intriga amb una noia, Otoyo (Terumi Niki), qui és salvada d'un prostibul. Barba-roja considera la qüestió de la injustícia social i recorre dos dels temes favorits de Kurosawa: l'humanisme existencial i l'existencialisme.
Ha estat doblada al català.[1]
La pel·lícula té lloc a Koishikawa, un barri d'Edo (l'antic nom de la ciutat de Tòquio), al Segle XIX. El jove doctor Noboru Yasumoto (Yūzō Kayama) és el protagonista de la pel·lícula. Format en una escola de medicina holandesa a Nagasaki, l'arrogant Yasumoto aspira a l'estatut de metge personal del Shogun, un lloc actualment ocupat per un parent familiar. Va, per a la seva primera assignació, al dispensari regentat pel doctor Kyojio Niide (Toshirō Mifune), anomenat Barba-roja (Akahige, a causa del color de la seva barba). El doctor Niide al principi sembla un home molt estricte, més sever encara amb els seus ajudants que amb els seus pacients. Yasumoto decideix llavors rebel·lar-se desafiant totes les normes (es nega en particular a portar l'uniforme dels metges), amb l'esperança de ser retornat. A través dels casos de malalts que són també víctimes de la misèria social i humana, i que el marcaran fortament, el metge acabat de diplomar descobrirà progressivament la verdadera naturalesa de Barba-roja, un home ple de compassió i totalment dedicat als seus pacients, per a qui la lluita contra la misèria i la ignorància és l'arma la més eficaç per combatre les malalties. Comença llavors per a Yasumoto un profund replantejament sobre les seves aspiracions i la seva responsabilitat de metge.[2]
Barba-roja és igualment l'última pel·lícula de Kurosawa en blanc i negre.