Tipus | família lingüística ![]() |
---|---|
Ús | |
Estat | Colòmbia, Veneçuela, Perú i Brasil ![]() |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak ![]() | |
Codis | |
Glottolog | inla1264 ![]() |
Les llengües arawak de l'Alt Amazones o llengües arawak de l'interior, són un grup, probablement filogenètic, de les llengües arawak parlades a Colòmbia, Veneçuela, Perú i el Brasil. Henri Ramirez (2001) ha analitzat exhaustivament aquest grup de llengües, inclosa també una reconstrucció històrica.
Kaufman (1994) dona la següent classificació (la terminologia d'Aikhenvald va entre parèntesis, el signe (†) denota grups o llengua extints):
Deixa les següents llengues del grup sense classificar:
El 1999 Aikhenvald[1] va classificar un grapat de llengües que Kaufman va deixar a part (Shiriana, Yabaâna), però va deixar nombroses llengues i granques del Nawiki Occidental sense classificar. Algunes llengües — Maipure, Resígaro, Cawishana, Mandahuaca, i Guarequena — són mogudes. Tracta els grups Yucuna, Karu (Baniwa), i Bare com a llengües úniques.
Sense classificar (†): Wainumá, Mariaté, Anauyá, Amarizana, Yumana (Jumana), Pasé, Kariaí (Cariyai), Waraikú (Araikú), Wiriná. Cabre (Cavare) fou localitzat a l'àrea de les llengües Nawiki Occidental, però només se'n coneixen algunes paraules. El "ponares" esmentat a Ethnologue podria haver estat Piapoco o Achagua.
Els numerals en diferents llenües arawak del Carib són:[2][3]
GLOSA | Nawiki occidental | Nawiki oriental | Río Negro | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Piapoco | Achagua | Yucuna | Resígaro | Warekena | Tariana | Baniwa d'Içana | Kurripako | Kawishana | Pasé | Yumana | |
'1' | abeː- | áːbai | paxluwa | sagú | apáːba- | paː- | apa-da | pa-ða | bäla | apeala | aphüllá |
'2' | puʧásai- | ʧáːmai | iyamá | migaːkú | dauntá- | ñama- yama- | ʣama-da | yama-ða | mätallá | packéama | biágma |
'3' | máizi- | matáli | wixi | 2+1 | mabaitalí- | madali- | madaɬi-da | maðaɾika | bamäbikáʔá | mapeama | mabäagma |
'4' | bainúaka | paʔu | poʔʦáːvágaːhí | kephunipe | likwadaka | ɾikwaðaka | lawauː- gabi | puke-amama | tilalüʧbüa | ||
'5' | abe-éma wa-kápi | 1x5 | siʔosí | pa-kapi 1x5 | pema- pa-kapi | pema pakapi | loamá- nokápe | upanachapiː | apora-gabí | ||
'6' | 5+1 | 5+1 | 5+1 | 5+1 | 5+1 | ||||||
'7' | 5+2 | 5+2 | 5+2 | 5+2 | 5+2 | ||||||
'8' | 5+3 | 5+3 | 5+2+1 | 5+3 | 5+3 | ||||||
'9' | 5+4 | 5+4 | 5+4 | 5+4 | 5+4 | ||||||
'10' | puʧásai- wa-kápi | 2x5 | páʔosíkun̥á | ñama-kapi 2x5 | 2x5 | loaná- kape | ʧubumia- gâbí |
GLOSA | Orinoco | Altres | PROTO- | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Baniva | Baré | Yavitero | Anuyá | Mariaté | Wainumá | Manao | ||
'1' | yabibulini | makutɨ | áːapê'ʦa | ahiari | apəkerɨ | apágeri | panîmu | *(a)pa- |
'2' | enábe | pikûna | nʦâ'me | mahoren | meʧema | maʧahma | piarukûma | *piama |
'3' | yabébuli | kilikunama | máːdali | marahunaka | atəpo | maʦɨcke | 2+1 | *mapa- *mada- |
'4' | yunulibunutsi | kasalɨmacaka | atəpui | ahpagopi | * | |||
'5' | pinawiáphi | ahpagapi | *pa-kapi | |||||
'6' | pimiri | *5+1 | ||||||
'7' | yumaliwi | *5+2 | ||||||
'8' | piurwili | *5+3 | ||||||
'9' | pieirurwhi | *5+4 | ||||||
'10' | picalaùrwhili | umahni | *2x5 |
Llengües arawak (Maipure) | ||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Septentrional |
| |||||||||||||||||
Meridional |
| |||||||||||||||||
No classificades | ||||||||||||||||||
Macro-Arawakan | ||||||||||||||||||