RCR Arquitectes
Eines
General
Imprimeix/exporta
En altres projectes
Dades | |
---|---|
Tipus | estudi d'arquitectura empresa organització |
Història | |
Creació | 1987 |
Activitat | |
Obres destacables |
|
Governança corporativa | |
Seu | |
Altres | |
Premis | |
Lloc web | rcrarquitectes.es |
RCR Arquitectes és un estudi d'arquitectura fundat l'any 1988 a Olot per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta.[1][2] La firma destaca pel seu estil essencial, que encaixa formes geomètriques amb la naturalesa o patrimoni originaris, i pels seus processos constructius artesanals.[3][4][5]
Algunes de les obres més celebrades de RCR Arquitectes són: els Espais per a l'Oci i la Cultura de Riudaura, actual centre cívic (1999), l'estadi d'atletisme Tossols d'Olot (2001), la llar d'infants Colors de Manlleu (2004), el parc de Pedra Tosca a les Preses (2005), els pavellons de les Cols (2005), els cellers Bell-lloc de Palamós (2009), l'espai públic de l'antic teatre La Lira de Ripoll (2011), el crematori de Hofheide (2013), el museu Soulages (2014) i la mediateca De Krook (2017).[1][6] A més a més, també han dut a terme tasques docents a les dues escoles d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, del 2007 ençà han dut a terme tallers de formació internacionals i el 2008 van crear la Fundació RCR Bunka per apropar l'arquitectura i les arts a la societat.[7][8][9][10]
Durant aquesta àmplia trajectòria l'estudi ha estat extensament guardonat internacionalment, ha incrementat l'equip fins a 25 persones i, segons el doctor en arquitectura Joan Busquets i Grau, ha esdevingut un representant de l'arquitectura catalana contemporània.[11][12] Entre els nombrosos reconeixements rebuts en destaquen el Premi Nacional de Cultura en Arquitectura de la Generalitat (2005), el dels Officiers et Chevaliers de l'Ordre des Arts et des Lettres de la République Française (2008 i 2017), l'Honorary Fellows de l'American Institute of Architecture (2010), l'International Fellows del Royal Institute of British Architects (2012), la Medalla d'Or de l'Académie d'Architecture Française (2015) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2019).[1][13] De tots els guardons en destaca especialment el premi Pritzker, atorgat als fundadors de RCR Arquitectes l'any 2017, considerat el més prestigiós a escala mundial.[14][15][16]
La carrera conjunta de Rafael Aranda (Olot, 1961), Carme Pigem (Olot, 1962) i Ramon Vilalta (Vic, 1960) va començar durant els seus estudis a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès.[11] Allà, Aranda i Vilalta, que ja eren companys d'institut, es van especialitzar en urbanisme i van conèixer Pigem, que es va especialitzar en composició.[17] Tots tres arquitectes es van graduar el 1987 i van decidir iniciar la seva activitat professional l'any següent, en què van fundar RCR Arquitectes, per les inicials dels seus noms. En una decisió poc convencional van decidir treballar a Olot, en un moment en què era habitual mudar-se a grans ciutats.[2]
Inicialment es van establir com a arquitectes independents i ja des d'un bon principi van començar a participar en concursos d'arquitectura. El seu primer reconeixement arribaria el mateix any de la fundació de la firma, quan es van presentar a un concurs nacional de fars, que va rebre més de tres-centes propostes, i el van guanyar.[18][11]
Posteriorment continuarien treballant en projectes mantenint el seu estil, com al camp d'atletisme Tossols a Olot. La pista s'inscriu curosament entre la naturalesa i la topografia, encaixada al terreny de tal manera que els roures centenaris resten inscrits en el circuit dels atletes i, sense impedir-ne la visió, aquests sembla que corrin entremig dels troncs del bosc. En paraules del crític d'arquitectura Josep Maria Montaner, "es recrea l'atmosfera catàrtica i primigènia dels jocs en la planícia d'Olímpia. Com si fos un teatre grec, es revela l'origen de l'espai esportiu enmig d'un clar del bosc".[19]
L'any 2005 van ser guardonats amb el Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Públic, concedit per la Generalitat de Catalunya, per l'edifici de l'escola bressol Colors de Manlleu. També han rebut el premi FAD pels pavellons al restaurant del mas les Cols.
El 2009 van ser finalistes al Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe per la Biblioteca de Sant Antoni, a l'Eixample de Barcelona.[20]
L'any 2017 van rebre el premi Pritzker,[21][22] amb què esdevenen el primer estudi d'arquitectura català a aconseguir-lo i el segon de tot l'estat espanyol, després de Rafael Moneo, que el va rebre l'any 1996.[23]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: RCR Arquitectes |
2005: RCR Aranda, Pigem i Vilalta arquitectes · 2006: Josep Antoni Llinàs · 2007: Daniel Freixes · 2008: Carme Pinós · 2009: Josep Quetglas · 2010: Esteve Bonell · 2011: Joan Busquets · 2012: Josep Bunyesc |
1979 Philip Johnson · 1980 Luis Barragán · 1981 James Stirling · 1982 Kevin Roche · 1983 Ieoh Ming Pei · 1984 Richard Meier · 1985 Hans Hollein · 1986 Gottfried Bohm · 1987 Kenzō Tange · 1988 Gordon Bunshaft i Oscar Niemeyer · 1989 Frank Gehry · 1990 Aldo Rossi · 1991 Robert Venturi · 1992 Álvaro Siza Vieira · 1993 Fumihiko Maki · 1994 Christian de Portzamparc · 1995 Tadao Ando · 1996 Rafael Moneo · 1997 Sverre Fehn · 1998 Renzo Piano · 1999 Norman Foster · 2000 Rem Koolhaas · 2001 Jacques Herzog i Pierre de Meuron · 2002 Glenn Murcutt · 2003 Jørn Utzon · 2004 Zaha Hadid · 2005 Thom Mayne · 2006 Paulo Mendes da Rocha · 2007 Richard Rogers · 2008 Jean Nouvel · 2009 Peter Zumthor · 2010 Estudi SANAA · 2011 Eduardo Souto de Moura · 2012 Wang Shu · 2013 Toyō Itō · 2014 Shigeru Ban · 2015 Frei Otto · 2016 Alejandro Aravena · 2017 Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta · 2018 Balkrishna Vithaldas Doshi · 2019 Arata Isozaki · 2020 Yvonne Farrell i Shelley McNamara · 2021 Anne Lacaton i Philippe Vassal · 2022 Diébédo Francis Kéré · 2023 David Chipperfield · 2024 Riken Yamamoto |