Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pels articles omonims, vejatz Enric IV.
Enric III de Navarra e IV de França Enric III de Navarra e IV de França Naissença 13 de decembre de 1553 Pau N. a Decès 14 de mai de 1610 París D. a Causa de decès Assassinat/ada per Luòc d'enterrament Lenga mairala Fogal ancestral País de nacionalitat Paire Maire Oncle Tanta Grands Bèlamaire Bèlpaire Fraire Sòrre Conjunt Companh/a Filh/a Religion Membre de Familha nòbla Membre de l'equipa esportiva posicion de jòc tir (esquèrra/drecha) grad dan/kyu Grop etnic Orientacion sexuala Profession Emplegaire Domeni d'activitat Escolaritat Diplòma Director de tèsi Estudiant de tèsi Foncion politica Residéncia oficiala Predecessor Successor Partit Tessitura Label discografic Lista de cançons Discografia Mission de l'astronauta Distincions e prèmis Branca militara Grad militar Etapa de canonizacion Familha nòbla Títol de noblesa Títol onorific Comandament Conflicte Jorn de la fèsta País d'origina Navarra Nacionalitat Profession Ocupacion Luòc de trabalh Distincions Mestressas {{{mestressas}}} Religion Estudis Títol Rei de França e de Navarra (1589 - 1610 ) Dinastia {{{dinastia}}} Servici de a Grad militar Arma Coronament Investitura Predecessor Enric III Successor Loís XIII Conflictes Comandament Faches d’armas {{{faitsdarmas}}} Omenatge Autras foncions
Enric de Borbon per François Pourbus lo jove Enric de Borbon (Pau , 13 de deceme de 1553 - París , 14 de mai de 1610 ), chafrat Noste Enric en Bearn , que ho rei de Navarra (1572 -1610 ) dab lo nom d’Enric III de Navarra puish rei de França (1589 -1610 ), purmèr rei de França de la branca dita deus Borbon de la dinastia capeciana, dab lo nom d’Enric IV de França .
Qu’èra lo hilh de Joana de Labrit , regina de Navarra e d’Antòni de Borbon , princi de sang per'mor de descénder deu rei Loís IX de França («Sant Loís» ). Peu son pair qu’eretè deus sons drets au tròne de França en aplicacion de la lei salica e arron deus regnats e de las morts successivas deus tres hilhs deu rei Enric II de França .
Testimòni e actor de las guèrras de religion, que cambiè nau vegadas de religion. Que ho capdau deu partit protestant, que’s convertí un darrèr còp au catolicisme entà poder pujar suu tròne de França (en deishant lo reiaume de Navarra, gavidat per Bearn devath la regéncia de la soa sòr), qu’avó a’s pelejar entà assegurar la soa autoritat, que promulguè l’Edicte de Nantas (qui permetó de fenir las guèrras de religion en autrejant ua cèrta tolerància au protestantisme ) en bèth pacificar França e que ho fin finala aucit per François Ravaillac (un fanatic religiós) lo 14 de mai de 1610 a París , carrèra de la Ferronerie.
Cronologia deus reis deus francs, reis de França , reis deus francés e emperaires deus francés
despuish 987 dinc a 1870 Istòria - França - Capecians - Valés - Borbons - Bonaparte