Courmayeur

comun italian
Lumbard ucidentalQuest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Courmayeur (in Arpitan: Cort-Mayor ò Cromëiö/Croméyeui; in Italian, duranta el fascismo: Cormaiore; in Lombard el voeur dì Cort Maggior) a l'è on comun de la Provincia d'Aòsta che 'l cunta 2 837 abitant. El fa part de la Comunità Montana de la Valdigne.

Courmayeur
Comun
Courmayeur - Stema
Courmayeur - Sœmeanza
Courmayeur - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçalCourmayeur
StatItàlia
RejonVal d'Aòsta
ProvinçaProvincia de Aòsta
CapolœgCourmayeur
Politega
Sindeg
Orgen lejislativConsili comunal
Territore
Coordinade45°47′N 6°58′E / 45.783333°N 6.966667°E45.783333; 6.966667
OSM46039
Voltituden1224 m s.l.m
Superfix209,61 km²
Abitants2 602 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa12.41 ab./km²
ConfinLa Salle, Morgex, Saint-Rhémy-en-Bosses, La Thuile, Pré-Saint-Didier, Bourg-Saint-Maurice, Chamonix-Mont-Blanc, Les Contamines-Montjoie, Orsières e Saint-Gervais-les-Bains
Fus orariUTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss0165
Codex postal11013
Sigla autom.AO
Codex ISTAT007022
Codex catastalD012
Sant protetorSan Pantalin
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Courmayeur - Localizazion
Courmayeur - Localizazion
Sit istituzional

Geografia

El Mont Chétif a genar

Courmayeur el se troeuva in de l'alta Valdigne (el n'è el primm comun), a 1223 meter sora el nivell del mar. In del sò territòri comunal gh'è el massiv del Mont Bianch e la ghe nass la Dòra Baltea, el fiumm pussee important de la Val d'Aòsta. Quell fiumm chì, nassuu de l'union de duu alter torrent (la Dòra de Ferret e la Dòra de Veny) el traversa tutta la vall e 'l finiss in del , in Piemont. Arent aj frazion de Entrèves e de La Palud el se troeuva el Tunnel de Mont Bianch, che 'l tacca l'Italia a la Francia (comun de Chamonix-Mont-Blanc).

El comun a l'è al confin donca con la Francia, ma anca con la Svizzera (comun de Orsières, in del Canton Valles), che la pò vess giontada de on pass situaa in de la Val Ferret. La Val Ferret e la Val Veny a hinn dividuu del Mont Fréty (nominalment, però la division l'è minga inscì tanto ciara), longh el qual se troeuven i stazion sciistegh del comun (che riven in su la località del Plan Chécrouit, e che pòden vess giontaa anca cont el partì de la frazion de Dolonne).
Oltra ai dò vallad principai, in del territori de Courmayeur la se troeuva anca ona vall pussee piscinina, la Val Sapin, situada tra Villair e La Saxe.Courmayeur l'è lontana de Aòsta domà 27 chilòmeter.

I Frazion

Traj frazion pussee important, regòrdom:

  • Dolonne (arpitan: Dolénna), aj pee del Mont Chétif, loeugh prettament turistich, ricch de hôtel e cà residenziaj. Chì se troeuva anca el Palazz del Giazz, indove se fann inconter de hockey, spettacoj e pist de pattinagg. El se troeuva in su l'altra riva de la Dòra rispett al capploeugh, cont el qual l'è collegaa con duu pont.
  • Entrèves (Éntréve) l'è situaa a circa 1300 meter s.n.m., aj pee del Mont Bianch, a la confluenza de la Val Ferret e de la Val Veny.
  • La Saxe (La Saha), in direzion de la Val Ferret, paes piscininn e cont ancamò i vegg cà del secol passaa. El se troeuva sòtta al Col de La Saxe, che 'l delimita la Val Ferret a sud-est.

Oltra aj des frazion, Courmayeur el gh'ha anca on grand numer de località, compagn de Pussey, Pra Neyron, Purtud, Plan Chécrouit, Plan Gorret, Pra Sec, Lavachey, Ermitage, Les Forges, Planpincieux, Chiecco, La Suche, Larzey, Maison Vieille, Zerotta, Gabba, Dzeleuna, Arpnouva, Le Pont, Pré de Pascal, Fréboudze, Pré de Bard, Chapy, Peuterey, Ermitage, La Palud, La Visaille, che hinn per la pupart sitt dedicaa ai residenz di turista. Al contrari del quell che 'l se pò pensà, Verrand, paes taccaa a Courmayeur, a l'è minga ona frazion de 'sto comun, ma de Pré-Saint-Didier, che 'l se troeuva on poo pussee sòtta, vers La Thuile.

In tanti nòmm de località se sent l'origin arpitana.

Evoluzion demografega

Abitant censid

Loeugh d'interess

Oltra aj montagn (che duranta l'invern dann vita a on grandissim fluss turistich, sia italian che forest), in del territòri comunal gh'è:

  • La gesa de San Pantaleon (patron del comunal)
  • El santuari de Notre-Dame de la Guérison, al princippi de la Val Veny.
  • La Cà di Guid, in de l'istessa piazza de la Gesa de San Pantaleon.
  • El Castell de Entrèves.

A Courmayeur la gh'è anca ona Gesa Valdesa.

El turismo e'l spòrt

El Col Chécrouit, indove la se troeuva la pupart di impiant sciistegh del comun de Courmayeur. In particolar, la se ved la pista de l'Aretou e quella che la pòrta giò a Dolonne, aj pee del Mont Chétif

A l'è vun di pussee important center turistich de la region, e per quella reson chì in 'sti ultim ann l'ha vist ona granda cressida. Ògni ann ghe se fann on mucc de celebrazion sportiv, trai quai pòden vess regordaa:

  • El The North Face Ultra Trail du Mont Blanc, gara de corsa de duu-trii dì che la part in Francia (Chamonix), la passa per Courmayeur, per la Svizzera per poeu tornà a Chamonix.
  • El Grand Trail Valdigne, che 'l traversa tucc i comun de la Valdigne.

A Courmayeur inoltra gh'è dò squader de Hockey sul Giazz, var a dì Les Aigles du Mont Blanc e Hockey Club Courmaosta.

Tucc i agn a Courmayeur el se tegn el Courmayeur Noir in Festival, festival internazional del cinema e de la letteratura noir.

Personalità ligaa a Courmayeur

  • Joseph-Marie Henry (1870-1947), prevet, alpinista e botanich, ciamaa pussee semplicement abbé Henry
  • Mario Puchoz (1918-1954), alpinista, mòrt in sul K2.
  • Marco Albarello (1960), sciator olimpich.
  • Giuseppe Petigax, alpinista