Pagina principala
|
![]() ![]() Vox ind la vedrina![]() La Olivetti Programma 101, ciamada anca Perottina (in piemontes Protin-a) l'è un calcolator eletronegh de tavol pensad per vesser doperad de 'na persona in manera facila, programabel a man o cont di programa in su cartolina magnetega e vendud de l'Olivetti del 1965. Venduda 'me "desktop computer", cioè "computer de tavol", a l'è, soratut in Europa, retegnuda el prim personal computer in l'acezzion pussee basega del termen, cioè de computer facil de doperà, pensad per l'utent singol e de cost relativament contegnud, inscambi in di Stat Unid a l'è no retegnuda inscì e l'onor a l'è dad soratut a l'Altair 8800 o al Kenbak-1. A bon cunt, a l'è retegnuda el prim personal computer domà de 'na minoranza de la storiografia informatega, anca se l'è recognossuda fiss 'me el prim calcolator de tavol, di voeulte voltad cont un fals amis 'me calcolatris programabel, a havégh havud bon sucess comercial. Despoeu che 'l Adriano Olivetti a l'è mort, l'azienda a l'è deventada pussee orientada a la mecanega. L'eletronega a l'epoca la pareva minga bona de vesser reditizzia in d'una azienda granda 'me l'Olivetti e la noeuva dirigenza, fada di esponent di aziende pussee important d'Italia, la voreva donca vender la divison eletronega. Quand che l'Olivetti l'era in crisi, el Grup de Intervent, fad su di pussee important aziened d'Italia ('me la FIAT, la Mediobanca ecc.), el scerniss ofizzialment de vendela a la General Electric, perchè retegnen minga possibel per un'azienda italiana investì in del setor, dominad di ameregan. L'Olivetti però la tegn el 25% 'me operazzion de fazzada. El Perotto l'haveva capid che la GE la voreva doperà la division eletronega 'me bas per vender in Italia e che la voreva minga un prodot de tavol 'me la P101, donca el fa de tut per tornà in l'Olivetti, e i ameregan aceten de tegnìll a lavorà a l'Olivetti ma in di laboratori eletronegh de la OGE. Cont el retiràss definitiv de la GE del mercad informategh in del 1970 una mota de ingegner GE a tornen a la Olivetti, che l'era squas senza eletronegh e donca la podeva andà no inanz a prodù la P101 a nivell industrial e che ghe permeteven de sodisfà a pien i necessità de produzzion e de manutenzion. (Inanz) ![]() ![]() A l' savivet qe ...El Pont Vegg (italian: Ponte Azzone Visconti o Ponte Vecchio) a l'è 'l pont pussee antigh de la citaa de Lecch. El pont l'è staa progettaa in del secol XIV per miorà i colegament in tra Lecch e 'l Statt de Milan, che l'aveva conquistaa el borgh in del 1335. A vorell a l'è staa l'Azzon Viscont (1302-1339), che 'l gh'aveva el progett de fà vegnì Lecch ona fortezza importanta in del sistema difensiv del statt milanes, per via de la soa posizzion strengiuda in tra el Lagh de Comm, l'Ada e i montagn de la Valsasna. El pont l'è staa faa su in tra el 1336 e 'l 1338, e l'è staa fortificaa de bon: el gh'aveva dò tor (con scià on rivellin e trii pont levador) ai duu coo del pont, ona tor in del mez, ona rocchetta e ona colombera per i pivion viaggiador. Al temp di Spagnoeu el gh'eva ona guarnison de vint soldaa. (Va inanz) ![]() ![]() Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes. ![]() ![]() Un proverbe a cas"O ta mangiet la minestra o ta saltet da la finestra" | ![]() ![]() Ocio!
![]() ![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nosts Cinq Pilaster i è:
![]() ![]() Una vox de scriverProbabilità ![]() ![]() Cossa s'pœl far?
|