Pagina principala

Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 76 166 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

La Programma 101

La Olivetti Programma 101, ciamada anca Perottina (in piemontes Protin-a) l'è un calcolator eletronegh de tavol pensad per vesser doperad de 'na persona in manera facila, programabel a man o cont di programa in su cartolina magnetega e vendud de l'Olivetti del 1965.

Venduda 'me "desktop computer", cioè "computer de tavol", a l'è, soratut in Europa, retegnuda el prim personal computer in l'acezzion pussee basega del termen, cioè de computer facil de doperà, pensad per l'utent singol e de cost relativament contegnud, inscambi in di Stat Unid a l'è no retegnuda inscì e l'onor a l'è dad soratut a l'Altair 8800 o al Kenbak-1. A bon cunt, a l'è retegnuda el prim personal computer domà de 'na minoranza de la storiografia informatega, anca se l'è recognossuda fiss 'me el prim calcolator de tavol, di voeulte voltad cont un fals amis 'me calcolatris programabel, a havégh havud bon sucess comercial.

Despoeu che 'l Adriano Olivetti a l'è mort, l'azienda a l'è deventada pussee orientada a la mecanega. L'eletronega a l'epoca la pareva minga bona de vesser reditizzia in d'una azienda granda 'me l'Olivetti e la noeuva dirigenza, fada di esponent di aziende pussee important d'Italia, la voreva donca vender la divison eletronega. Quand che l'Olivetti l'era in crisi, el Grup de Intervent, fad su di pussee important aziened d'Italia ('me la FIAT, la Mediobanca ecc.), el scerniss ofizzialment de vendela a la General Electric, perchè retegnen minga possibel per un'azienda italiana investì in del setor, dominad di ameregan. L'Olivetti però la tegn el 25% 'me operazzion de fazzada.

El Perotto l'haveva capid che la GE la voreva doperà la division eletronega 'me bas per vender in Italia e che la voreva minga un prodot de tavol 'me la P101, donca el fa de tut per tornà in l'Olivetti, e i ameregan aceten de tegnìll a lavorà a l'Olivetti ma in di laboratori eletronegh de la OGE.

Cont el retiràss definitiv de la GE del mercad informategh in del 1970 una mota de ingegner GE a tornen a la Olivetti, che l'era squas senza eletronegh e donca la podeva andà no inanz a prodù la P101 a nivell industrial e che ghe permeteven de sodisfà a pien i necessità de produzzion e de manutenzion.

(Inanz)

A l' savivet qe ...

El Pont Vegg veduu de la riva de Malgraa.

El Pont Vegg (italian: Ponte Azzone Visconti o Ponte Vecchio) a l'è 'l pont pussee antigh de la citaa de Lecch.
El se troeuva de soravia a l'Ada, e 'l colega Lecch cont el paes de Malgraa.

El pont l'è staa progettaa in del secol XIV per miorà i colegament in tra Lecch e 'l Statt de Milan, che l'aveva conquistaa el borgh in del 1335. A vorell a l'è staa l'Azzon Viscont (1302-1339), che 'l gh'aveva el progett de fà vegnì Lecch ona fortezza importanta in del sistema difensiv del statt milanes, per via de la soa posizzion strengiuda in tra el Lagh de Comm, l'Ada e i montagn de la Valsasna.

El pont l'è staa faa su in tra el 1336 e 'l 1338, e l'è staa fortificaa de bon: el gh'aveva dò tor (con scià on rivellin e trii pont levador) ai duu coo del pont, ona tor in del mez, ona rocchetta e ona colombera per i pivion viaggiador. Al temp di Spagnoeu el gh'eva ona guarnison de vint soldaa.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

Un proverbe a cas

"O ta mangiet la minestra o ta saltet da la finestra"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Probabilità

Cossa s'pœl far?