Front meteorològich

Lumbard ucidentalQuest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

In meteorologia, el front meteorològich o atmosferegh a l’è la superfice de contàtt, e donca de discontinuità, intra dò mass d'aria che gh’hann caratteristich de temperadura, pression e umidità divèrsi, tipich de la dinamica di ciclon extra-tropicaj.

Simbol de rappresentà i front meteorologich:
1. front frècc
2. front cald
3. front stazionari
4. front occlus
5. superfice de attraversament
6. linea de burrasca
7. linea de sècch
8. onda tropical
9. lengua

Descrizion

La classificazion di front la pò vèss effettuada in divérsi manér: second el movimént, second la localitàa geografica, second l'altèzza, ma anca second i procéssi termodinamich che je ingeneren.

In particolar:

  • a considerà l'aspétt del moviment si desferènzien in "stazionàri" (polar, tropicaj, equatoriaj), e "mòbil" i quaj hinn frècc, cald e occlus, i ultim poden vèss a caratter frècc o cald;
  • i front geografich hinn front stazionari etèrna che se troeuven ciaschedun in del sò settór de competenza e se classifichen in “principaj” (polar, tropicaj e equatorial) e "segondari";
  • second l'altèzza geografica gh’hinn "front in quòta" e "front de superfice";
  • segond i procèss termodinamich poden vèss "a scorriment ascendent" o "discendent" e tutt e du poden vèss "attìv" o "passìv".

La superfice de contàtt tra i dò mass d'aria l’è ciamada "superfice de discontinuità", e la so interferènza con el soeul a l’è ciamada "linea del front".

I tipi de front meteorologich principaj e pussée comùn hinn quatter, disegnàa in di cart meteorològich per mèzz de lìnej con simboj divèrsi:

  • front cald;
  • front frècc;
  • front stazionàri;
  • front occlùs.

Front cald

Sistèma di nivol de on front cald

El front cald l’è el front adrée a la superfice che la dessepara ‘na massa d'aria pussée calda (e despèss anca pussée ùmeda) de vuna pussée fréccia (de sòlit ùmed), sora la qual la ghe scarliga. De fatt l'aria calda a l’è men densa, e per quèst la va su sora quèlla pussée frèccia incontrada in del cors del sò tragitt; inscì la ven frèccia e la caosa la formazion de nivol estes, generalment de tipo a forma de strato. Lor poden vèss compagnàa de pioev debol o nevicad. I front cald gh’hànn ‘na pendenza de sòlit abbastanza bassa, e gh’hann ‘n'estension orizzontal che la pò raggiòng i 1000 chilòmetri o pussée. I precipitazion (pioeuva, nev) ch’je compagnen se slongen per on quaj centèna de chilometri e hinn de caratter contìnuv. Gh’hinn rar casi indoe el front cald a l’è assosènn pussée ripid, e compagnàa de temporaj violent comè e persistent, estés in orizzontal per on quaj chilometro.

El front cald el pò, del punt de vista termodinamich, vèss:

  • a "scorriment ascendent attìv", indoe la velocità de la massa d'aria calda l’è superiora de quélla de chèla frèccia e in chèla manera chì l'aria calda "la rampega" la superfice del front e quand che la riva a la temperadura de rosada se formen i nivol. Generalment quand che riva chèl front chì amalastant prima la pression la va giò e la temperadura la va su. El passagg de chèl front chi se porta adrée ‘na sbassada de la visibilitàa prima òttima, ma che poeu la peggiora per via di precipitazion che vegnerànn giò e di nebbi pre-frontaj.
  • a "scorriment discendent passiv", indoe l’aria calda la gh’ha ‘na velocità pussée bassa de quèlla frèccia e la stà de sora. In chèll caso chì, l’aria calda la borla giò passiva in del spazzi lassàa del’aria frèccia e donca la soa temperadura la va su e la soa umidità la diminuiss. In chi condizion chi i nivul se farànn su minga e quèj che gh’hinn giamò a se mangiarànn foeura.
Fenòmen atmosferichInnanz del passagg del frontQuand che l’è adrée a passà el frontDòpo el passagg del front
TemperaduraFrèccRiscaldament improvvisPussè cald, seguìi de’ona livellazion
Pression atmosferegaSbassada regolarLivellazionLeggera rampada seguìi de discesa
Vent
  • Infra sud e sud-èst (emisfero nòrd)
  • Infra nòrd e nòrd-èst (emisfero sud)
Variàbel
  • Infra sud e sudest (emisfero nòrd)
  • Infra nord e nordest (emisfero sud)
PrecipitazionAcqueri, nev, acqua mista a neve, o pioeuva fina e densaLeggera pioeuva fina e densaDe sòlit nagòtt, ‘na quaj vòlta pioeva leggera e acqueri
NivolCirri, cirrostrati, altostrati, nembostrati, seguìi de strati e nebbiètta; ona quaj vòlta, in estàa, cumulonembStrati, ‘na quaj vòlta cumulonembS’chiarìd con strati sparsi, ona quaj vòlta cumulonemb sparsi
VisibilitàScarsaScarsa, ma che l’è adrée a miglioràAssée bona con nebbiètta con nebbiètta
UmiditàLa va su regolarmentStazionariaLa va su, e poe la se stabilizza

Front frècc

Front frècc
disegn d'on front frècc: la massa d'aria frèccia, in bloeu la tira su la massa d'aria calda, in verd,e lilinscì a se formen i nivol.

El front frècc a l’è on front indoe ‘na massa d'aria frèccia (donca manc ùmeda ma pussée densa) la ghe se vesina a ona massa pussée calda e pussée umida donca pussée leggera. In chèst cas chì l'aria frèccia la se infila sòta quèlla calda, e la ruza a’ndà su (instabilità atmosferega).

Adrèe al front a poden ingeneràss fenòmen meteorològich anca violent compagn de acqueri, temporaj (anca organizzàa ‘me front o linej de temporaj), vent fòrt e turborenza, tempèstad e torment (anca de nev), tuttamanch i front frècc passen via a la svèlta, anca dòpo on quaj or, e lassen, dedrèe al sò passagg del’aria frèccia e sùccia. In del caso però che l’aria la sia puttòst sècca gh’hinn minga de precipitazion. El front frècc el po’ vèss pigher o svèlt (ma comunque a l’è semper pussée svèlt de quèll cald), e ‘l gh’ha ona pendenza del 5-10 %

I nivol tipich del front frécc hinn svilùppàa in verticàl cumul e cumulonemb.

El front frècc el pò vèss:

  • a "scorriment ascendent passiv", indoe la velocità del’aria frèccia l’è maggiora de quèlla calda, in chèst caso chì la massa d’aria frèccia la se infila con violenza sòta quèlla calda, de conseguenza la fa andà de sura e la costring a rampegà la linea del front. Per quèst se formarànn di nivol che fann vegnì giò di Acqueri e temporaj innanz e subit dòpo de la linea del front.
  • a "scorriment discendent attiv", indoe el front el se troeuva su in altèzza prèss ai corrent a gètt, de conseguenza denanz del front a ghe sarà del’aria calda che la ven giò, e donca nagòtt de nivul. In chèl caso chì l’aria calda la vegneràa tirada su de la massa frèccia che l’è adrée a rivà fin a formà nivol a forma de strato e moderàa precipitazion, se l’è stàbel, inscambui se a gh’è instabilità atmosferega se formarànn di sistèma a svilupp vertical cont acqueri e temporaj e magara anca nev compagnàa de tempèsta, o ben l’inscì ciamà cumulonemb.

Innanz del rivà de chèl front chì la tempradura la se sbassa, el vent l’aumenta e la visibilità la migliora.

Fenòmen atmosferichInnanz del passagg del frontQuand che l’è adrèe a passà el frontDòpo el passaggi del front
TemperaduraCaldRaffreddament rapidSemper frècc
Pression atmosferegaLa va innanz a sbassàssLa raggiòng el minim, donca la va su a la svèltaLa va innanz a’ndà su
Vent
  • Infra sud-ovest e sud-est (emisfero nòrd)
  • Infra nord-ovest e nord-est (emisfero sud)
A ventàd, direzion variabel
  • Infra nord e ovest (generalment nòrd-òvest) (emisfero nòrd)
  • Infra sud e ovest (generalment sud-òvest) (emisfero sud)
PrecipitazionAcqueri curtTemporaj, ‘di vòlt anca violentAcqueri, subit dòpo s’ciarìd
NivolL’è adrèe a andà su: cirri, cirrostrati e cumulonembCumulonembCumul
VisibilitàAbbastanza scarsa con nebbièttaScarsa, ma ‘drèe a miglioràaBona, foeura che in del cors di acqueri
UmiditàAlta; stazionariaSbalz rapidL’è adrèe a borlà giò

Front occlus

Esempi de avveniment ciclònich, con interferenza de on front cald, on front frècc e vun occlùs. el spazi tra i front cald e frècc a l'è ciamà settor cald-

El front l’è occlùs quand che on front frècc (che donca el se moeuv pussé in prèssa) el raggiòng on front cald e ghe se mètt de sòra.

El front occlus el pò ‘vègh "caratter cald" oppur "caratter frècc", second a i temperadur. El fronte occlus a caratter cald l’è pussè frequent.

  • In del caso che on front frècc a 5 °C el raggiung on front cald a 7 °C che ‘l stà sora a ona massa d’aria a 3 °C, tutt e du i rampen la massa d’aria pussée frèccia, e lilinscì a se ingenera ona situazion compagna de on front cald.
  • Se inveci el front frècc el gh’ha l'aria pussée frèccia de tucc, el se infila sòta tucc e dò i mass d’aria e lilinscì a se ingenera ona situazion compagna del front frècc. I fenòmeni del front occlùs hinn però pussée vioent (despèss el front occlùs l’ingenera temporaj) e persistent.

In sui cart meteorològich de solit i se desferenzien minga i du tipi de front occlùs: se a gh'è on front occlus de caratter cald i mézz circoj hinn pièn e i triangol hinn voeud, al contrari in quèll a caratter frècc i triangoj hinn pièn e i mèzz circoj hinn voeud.

A chèl particolar tipo de front chì l’è associada despèss la "teoria frontal di ciclon", la qual la despiega per via de l'occlusion la formazion del ciclon extra-tropical che ‘l se crea di vòlt ai latitudin arent ai pòli.

Bibliografia

  • Günter D. Roth. Meteorologia. Arnoldo Mondadori editore S.p.A., Milano, 1978. ISBN 88-04-36925-6.
  • P. Casati, F. Pace. Scienze della Terra, volume II - L'atmosfera, l'acqua, i climi, i suoli. CittàStudi edizioni, Milano, 1996.

Vos correlàa