Urtugrafia muderna

(Rimandad de Ortografia moderna)

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

L'Urtugrafia muderna, o semplificada o növa, a l'è una manera de scriv i dialett lumbard.

Fina 'dess, malgradu sia staa faa tanti tentativ, s'è gnamò truaa un acord definitiv süla manera de trascriv graficament la lengua lumbarda e i söö dialett, a diferenza di lenguv uficiai. Questu perchè el lumbard a l'è püsee parlaa che scrivüü, ma specialmet perchè l'è mai esistida una istituzion üficial, auturevula e recugnusüda che l'abia pudüü mett un poo d'urden e fisà di regui ünich e sicür. De fatu, ancamò al dì d'incöö, a gh'è tanta diferenza süla manera de scriv tra i autur lumbard.

El prublema a l'è de truà un sistema grafich che, senza tropi cumplicazion, el faga vedè, anca in manera aprusimativa cumè tücc i urtugrafì, ma sudisfacent, i sunn del dialett. Per quantu riguarda la scelta di segn de duperà, se preferiss i nurmai letri de l'abecee, che se pò facilment legi e scrivi, anca cunt i muderni tastier del compiuter.

Storia

El primm che l'ha vedüü el prublema a l'è staa el Francesco Cherubini, ma a l'ha renünciaa [1] a meteggh a man a una rifurma de l'urtugrafia duperada precedentement.
Francesco Angiolini [2] l'ha faa un primm tentativ de rifurma, però cumplesivament el sò sistema el lasa pitost perpless: 'l elimina sì i dupi all'internu dela parola ma el dupera parecc segn cumè l'acent e puntin che i resten dificii de duperà.
El Cumitaa per el Vucabulari Taglian - Milanes l'ha prupugnüü in del 1979 una grafia che, senza descustass tropp da l'urtugrafia tradiziunal, la cerca de süperà i trii cavicc: i cunsunant dupi, i sibilant (s, ss, z, zz) e i vucal "e" e "o" cunt i söö diferent variazion. Vita i püsee impurtant inuvazion:

  • u: el rapresenta la u tagliana [u] (tôss > tuss).
  • ü: el rapresenta la vucal türbada [y], ciamada anca u lumbarda (vun > vün).
  • ö: el rapresenta la vucal turbada [œ] (pioeucc > piöcc).
  • s: el rapresenta la esse aspra [s] (mezz > mess).
  • ʃ: el rapresenta la esse dulza [z] (tôsa > tuʃa).
  • o: el rapresenta la o averta [ɔ] (zòpp > sopp).
  • i cunsunant dupi a i henn mantegnüü ala fin di paroll e parzialment in mezz, e i vucai dupi dumò ala fin.

Infin el Nicoli [3] el presenta, pür senza duperala in dela sua tutalitaa, la rifurma che mustrum chì de seguit.

Principi generai

  • La ö e la ü i ciapen el post dela oeu e dela u (fioeu > fiöö, pugn > pügn). La u la ciapa el post dela ô (tôsa > tusa).
  • L'acent grafich el se dupera dumò sü sura una parola tronca che la finiss cunt 'na vucal, ad ecezion dela ö e dela ü (fradèll > fradell, ancamò > ancamò, sù > sü).
  • Abulizion del l'h e dela j. L'h la vee mantegnüda dumò per rapresentà el sun gutüral de c e g denanz ala e e ala i.
  • Se mantee i diagramm gl, gn, ch, gh, ci, gi, sc, sg e qu.
  • Se mantee la s'c e la s'g (s'cepà, s'gelà).
  • Eliminazion de l'apostrofo in tücc i oltri cas de elision, truncament e aferesi (l om, un oltra dona, gnurant).
  • Abulizion di dupi, ad acezion dela n ala fin de parola, per rapresentà el sun nasal dental (fiffa > fifa, finii > fini, pan, donn).

Certament de sistema grafich perfett a ghe nè migna e per facilità l'urtugrafia besugna rend i segn acesibii a tücc, anca ala tastiera del compiuter. Però la semplificazion fada l'è stada adutada da pochi autur in dela sua intereza. Tanti, sempru cun tanta diferenza tra vün e l'oltru, i mantegnen l'apostrofo e i dupi almenu ala fin dela parola, o la j e la h.
Per chi a l'è abitüaa a scriv in dela manera tradiziunal tröva tanta dificultaa ad adatass, però l'urtugrafia muderna la vöö dumò semplificà la grafia senza dà indicazion de timbru o de tonu: in cas de dificultaa, cumè in cas de omonimia, el sarà el cuntest che vütarà el letur a un'esata interpretazion.

Nutazion

Bibliugrafia

  • F. Angiolini, Vocabolario Milanese-Italiano, Milan, 1897.
  • Claudio Beretta, Intrudüzion a l'antulugia Racconti Milanesi, Cavallotti, Milan, 1978.
  • F. Nicoli, Grammatica Milanese, Bramante ed, Busto Arsizio, 1983.

Vus curelaa