Departament d'Aude
Lo departament d’Aude (Aude en grafia mistralenca[3]) es una division administrativa de l’estat francés, inclosa dins la region administrativa d’Occitània.Part del Lengadòc istoric, es complètament situat en Occitània.
Aude (fr) | |
| |
Nom oficial | Aude (fr)[1] |
---|---|
Entitat | departament francés |
Eponim | Aude |
Administracion | |
Estat | França |
Division territoriala francesa | França metropolitana |
Region francesa | Occitània |
País | Lengadòc |
Capitala | Carcassona |
Politica | |
• President | Hélène Sandragne (ca) |
Geografia | |
Coordenadas | 43° 05′ N, 2° 25′ E |
Superfícia | 6 139 km² |
Banhat per | Golf del Leon Aude |
Limitròf amb | Arièja Tarn Nauta Garona Pirenèus Orientals Erau |
Punt culminant | Puèg el Madres (2 469 m) |
Fus orari | UTC+01:00 (ora estandard) UTC+02:00 (ora d'estiu) |
Demografia | |
• Totala | 376 028[2] ab. (1 de genièr de 2021 ) |
• Densitat | 61,25 ab./km² |
Gentilici | audenc -a, audés -esa |
Autras informacions | |
ISO 3166-2 | FR-11 |
Sit web | aude.fr |
En 1790, la creacion d'un departament de Carcassona es decidida (decrèt del 29 de genièr de 1790). Pren finalament lo nom del riu del meteis nom.
Lo capluòc n’es Carcassona e la vila mai poplada n'es Narbona.
Lo gentilici es audenc -a[4][5][6][7][8] o mai rarament (e benlèu erronèament) audés -esa[9] (audés -eso en grafia mistralenca[10]).
Codificacion
Lo departament pòrta a sa creacion lo numèro 10, que se garda tot au long dau sègle XIX.[11] Dins las annadas 1940, reçaup lo còde 11.
Eraldica
Coma la màger part dels departaments, Aude a pas d’escut oficial. L’escut de Carcassona es la compausicion d’aquel de la vila nauta (lo castèl sus fons de flors de liri) e d'aquel de la vila baissa (l’anhèl).Dins l’Atlas de Levasseur s'utilizava una version sens flors de liri de l’escut de la vila baissa de Carcassona.
- Escut del departament segond l’Atlas de Levasseur (1847-1861)
- Creacion de Robert Louis de còp utilizada per representar lo departament
- Escut d’Alet
- Escut de Carcassona
- Escut de la vila baissa de Carcassona
- Escut de la vila nauta de Carcassona
- Escut de Castèlnòu d'Ari
- Escut de La Grassa
- Escut de Limós
- Escut de Narbona
- Escut de Quilhan
Alet èra diocèsi abans 1801. La Grassa e Quilhan foguèron caplòcs de districte de 1790 a 1795. Castèlnòu d'Ari foguèt caplòc d'arrondiment de 1800 a 1926.
Geografia
Parçans audencs
- Legenda
- 1 - Lauragués
- 2 - Montanha Negra
- 3 - Cabardés
- 4 - Carcassés
- 5 - Rasés
- 6 - Quercòrb
- 7 - País de Saut Lengadocian / Fenolhedés
- 8 - Menerbés
- 9 - Corbièras
- 10 - Narbonés