Friedrich von Schiller

Johann Christoph Friedrich (von) Schiller est un poèta e escrivan alemand, nascut lo 10 de novembre de 1759 a Marbach am Neckar e mòrt lo 9 de mai de 1805 a Weimar.

Friedrich Schiller
imatge:Anton Graff - Friedrich Schiller.jpg
Retrach de Schiller per Anton Graff (1785).
Nom de naissença(de) Johann Christoph Friedrich Schiller Modifica el valor a Wikidata
Naissença10 de novembre de 1759, Marbach am Neckar
Decès9 de mai de 1805, Weimar
Genreromantisme alemand

Biografia

Charlotte von Lengefeld

Johann Christoph Friedrich Schiller[1] nasquèt en 1759 à Marbach am Neckar, en Alemanha, d’un paire militar dins las armadas del Wurtemberg. Unes ans mai tard, vèrs 1766 sa familha s’installa  Ludwigsborg e i demora fins a 1780. Pasemens se passa son enfança e sa jovença dins una cèrta pauretat, atrai l'atension del duc de Wurtemberg, Carles II, que li prepausa d'integrar los rengs dins l'establiment qu'aviá creat, la Karlsschule. En 1773, Schiller comença a estudiar lo drech e a partir de 1775 la medecina.

En 1780, esciu son Diplomarbeit (memòri de fin d’estudis) e ven mètge militar a Stuttgart. En 1781, publica Die Räuber (Los raubaires) anonimament. En 1782, Schiller, mètge militar, es emprisonat un temps a Asperg per causa d’alunhament non autorizat (gaireben de la desercion). Èra anar escochar a Mannheim la représencation de sa pèça Die Räuber sens autorizacion.

En 1783, trabalha coma bibliotecari e obten un contrate fins a 1785 coma poèta de teatre a Mannheim. Pendent d'anadas, es sempre en demeantjaments (Leipzig, Dresde, Weimar) e encontra pel primièr còp Goethe en 1788. A la fin d'aqueste an, ven professor d’istòri e filosofia a Jena ont s’installa l’an seguent. Escriu d'òbras istoricas. Sinpatiza alara amb un autre personatge celèbre de son temps: Wilhelm von Humboldt.

Schiller sul lièch de mòrt, per Ferdinand Jagemann.

En 1790, esposa Charlotte von Lengefeld. En 1791, ven pensionari del prince Fredrich Cristian d’Augustenborg. En 1794, Goethe lo mena a escriure pel jornalisme satiric. Lo 26 agost de 1792, la França de la Revolucion francesa li dona la citudanetat francesa[2], a la seguida de sos fòrça escrichs contra lis tirans; l'apren pas qu'en 1798. En 1799, torna a Weimar ont Goethe le convenç d’escriure de novèlas pèças de teatre. Pren amb Goethe lo cap del teatre de la Cort grand-ducala se plaça lèu a la punta de la scèna teatrala alemanda, permetent una renaissença del genre dramatic. En 1802, es anoblit: la particula von es aponduda a son nom. Demora a Weimar fins a sa mòrt de la tuberculòsi, a l'edat de 45 ans.


Òbras

Òbras dramaticas

  • Die Räuber (in Hektorlied) (1781)
  • Die Verschwörung des Fiesco zu Genua (1783)
  • Kabale und Liebe (1784)
  • Körners Vormittag (1787, badinada scenica, benlèu Körners 31. Geburtstag aufgeführt)
  • Don Karlos (1787/88, tanben Don Carlos)
  • Der versöhnte Menschenfeind (unacabat, 1790)
  • Wallenstein-Trilogia (1799)
  • Maria Stuart (1800)
  • La verge Orleans (1801)
  • Die Braut von Messina (1803)
  • Gulhèm Tell (1803/04)
  • Die Huldigung der Künste (1804)
  • Demetrius (unvollendet, 1805)

Pròsa

  • Eine großmütige Handlung
  • Der Verbrecher aus verlorener Ehre (1786)
  • Der Geisterseher (Fragment)
  • Spiel des Schicksals
  • Herzog von Alba bei einem Frühstück auf dem Schlosse zu Rudolstadt. Im Jahr 1547 (1788)

Òbras liricas

  • Der Venuswagen (1781)
  • An die Freude (1786)
  • demission (1786)
  • Die Götter Griechenlandes (primièra version 1788, segonda version 1800)
  • Hektors Abschied (1790)
  • Das verschleierte Bild zu Sais (1795)
  • La caminada (1795)
  • Die Teilung der Erde (1795)
  • Der Taucher (1797)
  • Die Kraniche des Ibykus (1797)
  • Ritter Toggenburg (1797)
  • Der Handschuh (1797)
  • Der Gang nach dem Eisenhammer (1797)
  • Der Ring des Polykrates (1797)
  • Der Kampf mit dem Drachen (1798)
  • Die Bürgschaft (1798)
  • Das Lied von der Glocke (1799)
  • Nänie (1800)
  • Der Antritt des neuen Jahrhunderts (1800)
  • Das Siegesfest (1803)

Escrichs filosofics

  • Philosophie der Physiologie (1779)
  • Über den Zusammenhang der tierischen Natur des Menschen mit seiner geistigen (1780)
  • Über das gegenwärtige deutsche Theater (1782)
  • Der Spaziergang unter den Linden (1782)
  • Die Schaubühne als eine moralische Anstalt betrachtet (1784)
  • Philosophische Briefe (1786)
  • Über den Grund des Vergnügens an tragischen Gegenständen (1792)
  • Über die tragische Kunst (1792)
  • Augustenburger Briefe (1793)
  • Über Anmut und Würde (1793)
  • Kallias-Briefe (1793)
  • Über die ästhetische Erziehung des Menschen (1795)
  • Über naive und sentimentalische Dichtung (1795)
  • Über den Dilettantismus (1799; amb Johann Wolfgang von Goethe)
  • Über das Erhabene (1801)

Òbras istoricas

  • Geschichte des Abfalls der vereinigten Niederlande von der spanischen Regierung (1788)
  • Was heißt und zu welchem Ende studiert man Universalgeschichte? (Conferéncia inogurala 26 de Mai de 1789)
  • Geschichte des Dreißigjährigen Kriegs (1790),

Traduccions e adaptacions

  • Euripides: Iphigenie in Aulis
  • Euripides: lo fenicians
  • William Shakespeare: Macbeth (1800)
  • Turandot (de Carlo Gozzi, 1801)
  • Der Neffe als Onkel (comèdia de Louis-Benoît Picard, 1803)
  • Der Parasit oder Die Kunst, sein Glück zu machen (comèdia de Louis-Benoît Picard, 1803)
  • Racine: Phèdre (1805)
  • Denis Diderot: Jaume lo fatalista e son mèstre, Traduccion parciela jol Títol: Merkwürdiges Beispiel einer weiblichen Rache (1785)

Publicacions en revistas

  • Wirtembergisches Repertorium (1782–1783)
  • Thalia (ab 1784)
  • Die Horen (1795–1797)
  • Musen-Almanach (1796–1800)

Correspondéncia

  • Letras a Körner, Gulhèm de Humboldt, Goethe, etc.

Recepcion

Johann Christoph Friedrich Schiller

Los problèmas que tracha l’òbra de Schiller, que sián politics, etics o tot simplament estetics, contribuiguèron de biais màger a l’avançada de las idèas a la fin del sègle XVIII. Encara mai que Goethe, influencièt lo romantisme alemand. Dins los ans darrièr de sa vida, Schiller volava dotar l’Alemanha d’un « classicisme » qu’aviá pas conegut. Traduch la Phèdre de Racine per Weimar, e emprunta de metòdes dramatics a la tragèdia grèga. D’ont son doble estatut de classic e de romantic, e sa plaça centrala dins la literatura alemanda e europèa.

D'entre los grands admirators de Schiller, i a Fiodor Dostoievskii mas tanben Ludwig van Beethoven, Giuseppe Verdi, Thomas Mann e Victor Hugo.

Nòtas e referéncias

Bibliografia

  • De la grâce et de la dignité, traduit de l'allemand par Adolphe Régnier, 1998.
  • Du sublime, Éditions Sulliver, 2005. Ce volume inclut Fragment sur le sublime et Du pathétique (1793) ; Sur les limites du beau, Sur le danger des mœurs esthétiques et Sur l'utilité morale des mœurs esthétiques (1795) et Du sublime (1798).

Fonts

  • Pierre-Aubin Paillart, Étude littéraire sur les tragédies de Schiller (traduction en vers de M. Th. Braun), par M. Paillart, 1867.

Vejatz tanben

Articles connèxes

Ligams extèrnes