Jamesonita

La jamesonita es un minerau negre ò gris sorn. D'una duretat de 2,5 e d'una densitat situada entre 5,48 e 5,72, es constituïda de sulfoantimoniur de plomb e de fèrre (Pb₄FeSb₆S₁₄) que pòu formar de cristaus prismatics. Pasmens, la cristallizacion es rara e, generalament, la jamesonita es observada sota forma d'agregats de cristaus mesclats entre elei ò de massas fibrosas. Son esclat es metallic. Es aisada de la fondre e es egalament possible de la dissòudre dins l'acid nitric. Aquela reaccion es caracteristica car entraïna la separacion de la valentinita (Sb₂O₃) e dau sulfat de plomb.

Geologicament, la jamesonita se tròba dins de venas idrotermala de temperatura mejana. I es sovent associada amb la tetraedrita, la pirita, l'estibina, l'aur natiu e lo qüars. Lei jaciments pus coneguts son situats en Romania, en Boèmia, en Mexic, ais Estats Units e en Canadà. En Occitània, fòrça jaciments son estats identificats en Massís Centrau^[1]. D'autrei minas foguèron esplechadas dins leis Aups, en Lengadòc^[2] e en Arièja^[3]. La jamesonita es considerada coma un minerau segondari per la produccion de plomb.