Lezey

una comuna francesa

Lezey es una comuna francesa, situada dins lo departament de Mosèla e la region de Lorena.

Lezey
Lezey
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas48° 45′ 10″ N, 6° 37′ 47″ E
Superfícia7,51 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
262 m
200 m
Geografia politica
EstatFrança
Region
44
Grand Èst
Departament
57
Mosèla Armas de Mosèla
ArrondimentChâteau-Salins
CantonVic-sur-Seille
Intercom
245701206
du Saulnois
CònsolChristian Henrion (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici(en francés)
Còde postal57630
Còde INSEE57399

Geografia

Partida eissida de l'article francés

Lo vilatge a situat sus la rota de Castell-Salins a Sarrebourg. Las principalas separacions son las granjas de l'Anautita-Récourt e de la Bassa-Récourt.

La municipalitat a traversat per un afluint de la Seille : lo Nard, fa partida del Saulnois.

La toponymie de la municipalitat ven del nom de persona latina Lisius amb lo suffixe -acum[1].Dom Calmet, #Que i aviá levat l'anciana denominacion Alzey prepausava lududes una origina de l'alemand Altzey (viel étang)[2]. Al fil dels ans s'es nomenada: Lizeis (1192), Lezey (1290), Lieizei (XIIen), Lezay o Layzay (1719)[3].

Tèxte originau de l'article francés

Le village est situé sur la route de Château-Salins à Sarrebourg. Les principaux écarts sont les fermes de la Haute-Récourt et de la Basse-Récourt.

La commune est traversée par un affluant de la Seille : le Nard, elle fait partie du Saulnois.

La toponymie de la commune vient du nom de personne latin Lisius avec le suffixe -acum[4].Dom Calmet, qui avait relevé l'ancienne dénomination Alzey proposait lui une origine de l'allemand Altzey (viel étang)[2]. Au fil des années elle s'est nommée: Lizeis (1192), Lezey (1290), Lieizei (XIIen), Lezay ou Layzay (1719)[5].

Comunas vesinas

Distanças e posicion relativa
Lezey
Juvelize (1,9km)
Ley (2,7km)
Xanrey (3,7km)
Moncourt (3,8km)
Donnelay (3,8km)

Istòria

Partida eissida de l'article francés

S'es trobat las traces d'una imponent villa gallo-romaine.

A la Mièja Edat, aiçò èra un fief del abbaye cistercienne d'Anautita-Seille (Cirey-sus-Vezouze) e de la abbaye de Remiremont #que la #escambiar contra d'autra possession a la abbaye de Salival[2]

Un acte redigit cap a 934 pel abbesse de Remiremont Gisèlle fa concedir dels sòus per celebrar la memòria dels abitants de Lezey #qu'aurián #èsser meses a mòrt per tropas estrangièras[2].

Lo abbaye de Salival #espetar la salines de Saléaux, situada dins la frontièra amb la municipalitat de Ley. En 1268 a cedit al évêché de Mètz. Èra alimentée en bòsc pel canal de flottage de Moyenvic, #que seguissiá lo lièch del Nard dempuèi los étangs de Donnelay e de Ommeray[6].

Lezey Aperteniá al temporal del évêché de Mètz.

Lo vilatge es totalament destruit pendent la Guèrra de Trenta ans, s'es trobat pel continuament las ruïnes de dos castèls e de las rèstas d'abitacions éparses #que daissan supausar que lo pòble èra antany mai estendut[7].

Abans 1661 Lezey aperten a la prévôté de Einville, de contunh lo tractat de Vincennes dintre Louis XIV e Charles IV de Lorraine del 28 de febrièr de 1661 prevei la cession a la França d'un chenal d'una mitat-luòc de amplària entre Mètz e Phalsbourg. La municipalitat ven alavetz una possession francesa e fa partida del bailliage de Sarrebourg.

Pel continuament, la bourgade depen del bailliage de Sarrelouis e de la généralité de Mètz, demòra regida conformément a la costum de Lorraine.

En 1790 Lezey aperteniá al costat de Marsal, en 1801 al costat de Vic.

Al nòrd-oèst del pòble una torn de Chappe a #èsser en servici entre 1798 e 1852. Servissiá de relèu entre Vic-sus-Seille e Marimont sus la linha París-Estrasburg[8].

En 1820, la municipalitat fasiá 798 ectaras que # 527 avián sus el consagrat als labours, 167 a las pradas, e 3 a las vinhas. Comptava 230 abitants, representants 46 larèrs. Lo bourg comptava 42 ostals e un molin. S'i extrasiá de la tourbe e la municipalitat de Ley èra alavetz una annèxa[7].

S'es nomenat Litzingen pendent lo annexion alemanda de 1870-1918.

En 1944 a #èsser lo banc de la batalha de carri de Arracourt.

Tèxte originau de l'article francés

On a retrouvé les traces d'une imposante villa gallo-romaine.

Au Moyen Âge, c'était un fief de l'abbaye cistercienne de Haute-Seille (Cirey-sur-Vezouze) et de l'abbaye de Remiremont qui l'échangea contre d'autre possession à l'abbaye de Salival[2]

Un acte rédigé vers 934 par l'abbesse de Remiremont Gisèlle fait allouer de l'argent pour célébrer la mémoire des habitants de Lezey qui auraient été mis à mort par des troupes étrangères[2].

L'abbaye de Salival exploita la salines de Saléaux, située à la frontière avec la commune de Ley. En 1268 elle est cédée à l'évêché de Metz. Elle était alimentée en bois par le canal de flottage de Moyenvic, qui suivait le lit du Nard depuis les étangs de Donnelay et d'Ommeray[9].

Lezey appartenait au temporel de l'évêché de Metz.

Le village est totalement détruit pendant la Guerre de Trente ans, on a retrouvé par la suite les ruines de deux châteaux et des restes d'habitations éparses qui laissent supposer que le village était jadis plus étendu[7].

Avant 1661 Lezey appartient à la prévôté d'Einville, puis le traité de Vincennes entre Louis XIV et Charles IV de Lorraine du 28 février 1661 prévoit la cession à la France d'un chenal d'une demi-lieu de large entre Metz et Phalsbourg. La commune devient alors une possession française et fait partie du bailliage de Sarrebourg.

Par la suite, la bourgade dépend du bailliage de Sarrelouis et de la généralité de Metz, elle reste régie conformément à la coutume de Lorraine.

En 1790 Lezey appartenait au canton de Marsal, en 1801 au canton de Vic.

Au nord-ouest du village une tour de Chappe a été en service entre 1798 et 1852. Elle servait de relais entre Vic-sur-Seille et Marimont sur la ligne Paris-Strasbourg[10].

En 1820, la commune faisait 798 hectares sur lesquels 527 étaient consacrés aux labours, 167 aux prairies, et 3 aux vignes. Elle comptait 230 habitants, représentants 46 foyers. Le bourg comptait 42 maisons et un moulin. On y extrayait de la tourbe et la commune de Ley était alors une annexe[7].

Il s'est nommé Litzingen pendant l'annexion allemande de 1870-1918.

En 1944 il a été le siège de la bataille de char d'Arracourt.

Administracion

Lista deus cònsols successius
PeriòdeIdentitatEtiquetaQualitat
20082014Christian Henrion  
març de 20012008   
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

179318001806182118311836184118461851
234238207240229316306330311

185618611866187218761881188618911896
291296-269268251241231235

190119061911192119261931193619461954
21921518016215014814798117

196219681975198219901999200620072008
128
131
112
110
91
99
118
116
111
20092010
107
110
102
105
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

Personalitats ligadas amb la comuna

Véser tanben

Ligams extèrnes

Nòtas

  • Portal de las comunas de França