Litre

Lo litre (simbòls: l o ben L, letra èla en minuscula o en majuscula, a vegadas ℓ) es dempuèi 1964 un nom especial per lo decimètre cubic (simbòl: dm3) segon la decision presa per la 12a Conferéncia Generala dels Peses e Mesuras (CGPM). L'unitat de volum del Sistèma Internacional d'Unitats (SI) es lo mètre cubic (simbòl: m3); lo litre equival a un milen de mètre cubic. Lo simbòl L foguèt adoptat en 1979 per la 16a Conferéncia Generala dels Peses e Mesuras e es recomandat per evitar de confusions amb la chifra 1.

Exemple de mesuras del litre, amb un volum cubic, segon la definicion basada en lo decimètre cubic.
Un recipient amb marcas del volum de liquid contengut, fins a 1 litre.
Proveta de laboratòri que mesura fins a un litre.

Es pas una unitat del Sistèma Internacional, mas lo SI n'accèpta l'usatge tot en recomandant l'utilizacion de las unitats del SI[1][2], e es una unitat fòrça utilizada dins la vida quotidiana mas es pas recomandada dins lo camp de la sciéncia.

L'etimologia de l'unitat deriva d'una antica unitat de volum francesa, lo litron, via l'unitat medievala litra (en latin). Aquela darrièra ven al meteis temps d'una unitat grèga de gaireben 16 onças. Lo sistèma metric francés prenguèt lo litre per unitat de basa [3]

Istòria

Charles Édouard Guillaume, fisician que donèt lo resultat sus lo volum del litre segon la definicion basada sus l'aiga. Foguèt director del Burèu Internacional dels Peses e Mesuras a partir de 1915.

L'origina del litre se tròba dins lo procèssus d'unificacion de las mesuras de la Revolucion Francesa, decidit per l'Assemblada Constituenta de 1791 per resòlvre lo problèma de la diversitat de las mesuras dins lo reialme. Lo litre apareis pel primièr còp amb la mesura de la capacitat dins la lei del 18 germinal de l'an III[4] (7 d'abril de 1795) definit en foncion del mètre[5], lo litre se definís coma «la mesura de volum, tant pels liquids coma pels solids, d'un cube amb una aresta egala a una desena partida d'un mètre».

En 1879 lo Comitat Internacional dels Peses e Mesuras adoptèt lo litre e son simbòl l minuscula[6]. En 1901, la tresena Conferéncia Generala dels Peses e Mesuras tornèt definir lo litre coma «lo volum ocupat per la massa d'un quilograma d'aiga pura a sa densitat maximala e jos la pression atmosferica normala», çò que vòl dire: aiga pura a 1 atm e una temperatura un pauc superiora a 3,98 °C[7]. Lo litre, segon aquela definicion, equivaliá a 1,000028 (inicialament 1,000027). Pus tard s'especifiquèt pel punt de referéncia que la densitat maximala de l'aiga èra a 4 °C atal la massa volumica de l'aiga pura es leugièrament inferiora a 1,0000 kg/l.

Un dels scientifics que provèt los desviaments de la mesura del litre foguèt lo fisician Charles Édouard Guillaume,[8] que en 1904 provarà experimentalament que la densitat de l'aiga a 4 °C èra de 1,000028 dm3[9]. Finalament, a causa de la complexitat de la definicion del litre, en 1964 se tornèt utilizar la definicion de 1793, de la 12a CGPM[10] constatant en 1960 qu'aviá una diferéncia de 28 milionens a respècte del decimètre cubic[11], lo litre venguèt pas pus qu'un nom especial pel decimètre cubic.

En 1979, la 16a CGPM decidiguèt l'utilizacion tant de la l minuscula coma la L majuscula per evitar las confusions entre la l e lo nombre 1[12] o amb la letra "i" majuscula, amb l'indicacion que dins lo futur restarà pas pus qu'un dels dos simbòls. A l'ora d'ara, los dos simbòls existisson encara. Abans 1979, lo simbòl ℓ (U+2113), venguèt familiar dins qualques païses; per exemple, èra recomandat per la publicacion M33 de la South African Bureau of Standards. Aquel simbòl se pòt trobar encara dins de païses de lenga anglesa e son usatge encara es acceptat en Japon e dins la Corèa del Sud. De païses (coma Canadà) recomandavan utilitzar la minuscula ℓ totjorn quand es possible o per defaut (totjorn per evitar la confusion possibla amb lo numeral 1). La 16a Conferéncia Generala dels Peses e Mesuras, rendèt possible l'usatge dels dos simbòls. La L majuscula es aquela que s'utiliza en practica, daissant relegada la ℓ minuscula als puristas. En 1990, lo Burèu dels Peses e Mesuras considerèt prematurada l'eliminacion d'un dels dos simbòls.

Multiples

Al litre s'aplican los prefixes del Sistèma Internacional d'Unitats; lo pus utilizat es lo millilitre qu'equival a la milena partida d'un litre. Notar que los pus utilizats son marcats en negreta.

MultipleNomSimbòlsVolum equivalentMultipleNomSimbòlsVolum equivalent
100 Llitrel (ℓ)Ldm³decimètre cubic  
101 LdecalitredaldaL 10-1 LdecilitredldL 
102 LectolitrehlhL 10-2 LcentilitreclcL 
103 LquilolitreklkLmètre cubic10-3 LmillilitremlmLcm³centimètre cubic
106 LmegalitreMlMLdam³decametre cubic10-6 LmicrolitreµlµLmm³millimetre cubic
109 LgigalitreGlGLhm³ectomètre cubic10-9 LnanolitrenlnL106 µm³1 milion de micromètres cubics
1012 LteralitreTlTL km³quilomètre cubic10-12 LpicolitreplpL103 µm³1 milièr de micromètres cubics
1015 LpetalitrePlPL103 km³1 milièr de quilomètres cubics10-15 LfemtolitreflfLµm³micromètre cubic
1018 LexalitreElEL106 km³1 milion de quilomètres cubics10-18 LattolitrealaL106 nm³1 milion nanomètres cubics
1021 LzettalitreZlZLMm³megamètre cubic10-21 LzeptolitrezlzL103 nm³1 milièr de nanomètres cubics
1024 LiottalitreYlYL103 Mm³1 milièr de megamètres cubics10-24 LioctolitreylyLnm³nanomètre cubic

Conversions fòra del Sistèma Internacional d'Unitats

Sistèma Convencional Estatsunidenc


Unitat
metrica
Valor aproximativa
Unitat non metrica
Sistèma
Unitat non metrica
Equivalent metric
1 L≈ 0,87987699quartImperial1 quart≡ 1,1365225 L
1 L≈ 1,056688quart fluidU.S.1 quart fluid≡ 0,946352946 L
1 L≈ 1,75975326pintaImperial1 pinta≡ 0,56826125 L
1 L≈ 2,11337641pintas fluidasU.S.1 pinta fluida≡ 0,473176473 L
1 L≈ 0,2641720523galon liquidU.S.1 galon liquid≡ 3,785411784 L
1 L≈ 0,21997galonImperial1 galon≡ 4,54609 L
1 L≈ 0,0353146667pè cubic 1 pè cubic≡ 28,316846592 L
1 L≈ 61,0237441poce cubic 1 poce cubic≡ 0,01638706 L
1 L≈ 33,8140onça fluida convencionalaU.S.1 onça fluida convencionala≡ 29,5735295625 mL
1 L≈ 35,1950onça fluidaImperial1 onça fluida≡ 28,4130625 mL
Vejatz tanben Unitats Imperialas e Sistèma Convencional Estatsunidenc

Relacion amb lo litron

Lo litron es una anciana unitat francesa de volum, que serviguèt per mesurar los grans. D'aquela unitat se deriva etimologicament lo nom del litre. Lo volum d'un litron es equivalent a 0,813 l[13][14]

Equivaléncias aproximativas de mesuras de cosina

Culhièrs de mesura en unitats metricas.
  • Un culhièr de cafè: 5 ml
  • Un culhièr de dessèrt: 10 ml
  • Un culhièr de sopa: 15 ml

Etiquetatge de volums dels fluids

Dins la majoritat de las begudas, suls botelhons destinats al consumidor final i a d'etiquetas que balhan la quantitat totala del volum contengut.

Utilizacion del litre per mesurar de volums non liquids

Lo pus abitual es d'utilizar lo litre per mesurar los volums dels liquids (aiga, vin, òli, etc.) tanben per indicar la capacitat de:

  • Bombonas de gas.
  • Motors: Se mesura lo volum en litres ont se desplaçan totes los pistons.
  • Frigorifics: Sa capacitat se sòl exprimir en litres.
  • Forn microondas: Un forn microondas de 20 litres.
  • Sac d'espatlas: De 25 litres, de 40 litres fins a 50.

Annèxas

Ligams intèrnes

Bibliografia

Nòtas e referéncias