Piero ëd Benedetto, stranomà Piero della Francesca, a l'é stàit un dij pì grand pitor dël sécol ch'a fa XV e 'dcò un matemàtich. A l'era nà a Borgo Sansepolcro (al dì d'ancheuj mach Sansepolcro) fra 'l 1415 e 'l 1420 e a l'é mòrt ambelelà ai 12 d'otóber dël 1492.
Dal 1439 al 1442 a l'ha vivù a Firense, andoa a l'é stàit anlev ëd Domenico Veneziano.Ël rest ëd soa cariera a l'é dësrolasse ant le cort prinsipësche ëd Fërara, Urbin e Rìmin e ëdcò an sò borgh natal e a Aress.A l'é passà ëdcò a Ancon-a, Perugia e Roma.
Probabilman anfluensà da Masaccio, sò stil a arpresenta la sìntesi pi elaborà dj'arserche an slë spassi e an sël color ant la pitura a la mità dël sécol ch'a fà XV. Sò anfluss a tochërà, antra j'àutri, Luca Signorelli e Melozzo da Forlì.
Euvre prinsipaj
Quàder e fresch
Polìtich dla Misericòrdia, 1448-1462, Pinacoteca cìvica, Sansepolcro
Batésim ëd Crist, 1448-1450, National Gallery, Londra
San Giròni e un divòt, anviron 1450, Galarìe dl'Academia, Venessia
Flagelassion ëd Crist, anviron 1455, Galarìa Nassional dle Marche, Urbin
Santa Apolònia, 1455, National Gallery of Art, Washington
San Giulian, 1455-1460, Pinacoteca cìvica, Sansepolcro
Madòna dël part, 1460-1464, fresch, 260x303 centim, Musé ëd Monterchi
Dal 1992 ël fresch, artirà e butà su tèila, a l'era smonù an na scòla dël sènter dla sità. A l'é stàit peui torna piassà an soa cita capela dël campossanto ëd Monterchi, trasformà an musé.
La Madlen-a, 1460, fresch, 190x180 centim, navà lateral ësnistra dël Dòm d'Aress
Arsuression ëd Nosgnor, 1463-1465, fresch, 225x260 centim, Pinacoteca cìvica, Sansepolcro
Ël Crist, trionfant, as alva statuari an mes al tablò, con an man ël drapò dla vitòria. An slë sfond la natura a smon doe face: da na banda dj'erbo dëspujà, da l'àutra un paisage verd e dru, për simbolisé la vitòria an sla mòrt. Ij soldà dnans al sepolcr a son ësbalucà da la fòrsa dl'eveniment, a së stërmo j'euj, a robato o a sombro ant la seugn ëd l'ignoransa.
Ritrat ëd Battista Sforza e Federico da Montefeltro, 1465, Galarìa dj'Ufissi, Firense
Polìtich ëd Sant Antòni, (1467-69), Galarìa Nassional ëd l'Umbria, Perugia
San Michel Arcàngel, 1469, National Gallery, Londra
Madòna con ël Bambin e quatr àngej, anviron 1470, Clark Art Institute, Williamstown
Madòna ëd Senigallia, 1470, Galarìa Nassional dle Marche, Urbin
Natività, anviron 1470, National Gallery, Londra
Sacra Conversassion, 1472, Pinacoteca ëd Brera, Milan
San Nicòla ëd Tolentino, Musé Poldi Pezzoli, Milan
Lìber
De prospectiva pingendi (1475 anviron)
A l'é ël pì amportant tratà an sla prospetiva arnassimental e ël prim ch'a në smon le régole an stil matemàtich.Piero della Francesca a pija l'andi da j'assiòma dla vision direta e a antend për arpresentassion prospética ëd n'oget l'antërsession ëd la piràmida visiva con ël pian dël tablò.J'utiss dovrà a son ij teorema ëd l' Òtica d'Euclid, sità ëd fasson esplìssita, ij teorema ëd geometrìa elementar ëd j'Element e dzortut la teorìa dle proporsion.
De quinque corporibus regularibus (1475)
Ant ës tratà a së smon për π ël valor , visadì anviron 3,1428.