Barcelona
 | Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
- Iste articlo ye sobre a ciudat catalana de Barcelona. Ta la ciudat venezolana se veiga Barcelona (Venezuela).
Barcelona ye una ciudat espanyola, capital de Catalunya, d'a provincia de Barcelona y d'a comarca d'o Barcelonés, que d'antis mas estió la capital d'o condau de Barcelona, en dando-li lo suyo nombre. Ye situada chunto a la mar Mediterrania, a unos 160 km de distancia a lo sud d'os Pireneus y d'a muga con Francia, en una planeta mugant a l'este por a mar, a l'ueste por a ralla litoral (Sarra de Collserola), a lo sud por o río Llobregat y a lo norte por o río Besòs.
| Barcelona | |||
| Municipio de Catalunya | |||
| |||
 Collage con bellos molimentos d'a ciudat. | |||
| Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca | Municipio Espanya CatalunyaBarcelona Barcelonés | ||
| Superficie | 100,4 km² | ||
| Población • Total | 1 660 122 hab. (2013) | ||
| Altaria • Meyana | 12 m. | ||
| Distancia • 500 km | enta Madrit | ||
| Alcalde | Xavier Trias | ||
| Codigo postal | 08001–08042 | ||
| Chentilicio | Barcelonés/a[1] | ||
| Ríos | Llobregat y Besòs | ||
| Coordenadas | 2°10′37″E | ||
| Web oficial | |||
Tien una población de 1.636.762 habitants en o suyo termin municipal y de 3.291.654 en a suya aria metropolitana. Barcelona y a suya aria metropolitana forman o segundo nuclio economico y de población mas important d'Espanya, en l'actualidat licherament por dezaga de Madrit; buena parti d'a historia d'o país en as zagueras doscientas anyadas ye sinyalato por a rivalidat entre as dos ciudaz y a suya batalla por a supremacía en a industria, o comercio, a cultura y a politica.
Demografía
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
O censo de 1787 encorpora Vallbona; en 1860, a Barceloneta; en 1897, Les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants y Vallvidrera; en 1904, Horta; y en 1930, Sarrià que d'antis mas (en 1920) ya heba encorporato parte de Santa Creu d'Olorda. Os datos anterios son a suma d'os antigos municipios.
Cheografia
Districtos y barrios [2]
- Ciutat Vella:
- el Raval
- el Gòtic
- la Barceloneta
- Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
- L'Eixample:
- el Fort Pienc
- la Sagrada Família
- la Dreta de l'Eixample
- l'Antiga Esquerra de l'Eixample
- la Nova Esquerra de l'Eixample
- Sant Antoni
- Sants-Montjuïc:
- el Poble Sec
- la Marina del Prat Vermell
- la Marina del Port
- la Font de la Guatlla
- Hostafrancs
- la Bordeta
- Sants-Badal
- Sants
- Les Corts:
- les Corts
- la Maternitat i Sant Ramon
- Pedralbes
- Sarrià – Sant Gervasi:
- Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
- Sarrià
- les Tres Torres
- Sant Gervasi-Bonanova
- Sant Gervasi-Galvany
- el Putget i Farró
- Gràcia:
- Vallcarca i els Penitents
- la Salut
- Vila de Gràcia
- el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova
- Horta-Guinardó:
- el Baix Guinardó
- Can Baró
- el Guinardó
- la Font d'en Fargues
- el Carmel
- la Teixonera
- Sant Genís dels Agudells
- Montbau
- la Vall d'Hebron
- la Clota
- Horta
- Nou Barris:
- Vilapicina i la Torre Llobeta
- Porta
- el Turó de la Peira
- Can Peguera
- la Guineueta
- Canyelles
- les Roquetes
- Verdun
- la Prosperitat
- la Trinitat Nova
- Torre Baró
- Ciutat Meridiana
- Vallbona
- Sant Andreu:
- la Trinitat Vella
- Baró de Viver
- el Bon Pastor
- Sant Andreu
- la Sagrera
- el Congrés i els Indians
- Navas
- Sant Martí:
- el Camp de l'Arpa del Clot
- el Clot
- el Parc i la Llacuna del Poblenou
- la Vila Olímpica del Poblenou
- el Poblenou
- Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
- el Besòs i el Maresme
- Provençals del Poblenou
- Sant Martí de Provençals
- la Verneda i la Pau
Historia
O 3 d'abril de 801, dimpués de siet meses de setio, tropas de l'Imperio Carolinchio mandadas por Loís, fillo y hereu de Carlos Magno, prenen la ciudat en encorporando-la a lo Imperio Carolinchio.[3]
En chulio de 935 una flota de cuaranta vaixiellos d'o Califato de Cordoba ataca y espulla los puertos de Pals (5 de chulio), Empúries (que dende alavez quedó despoblau), Torroella de Montgrí (8 de chulio) y Barcelona (15 de chulio), provocando centenars de victimas y muitisma destrucción.[4] Qui mandaba la flota yera Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama, que tornó en rematar l'ataque en o puerto de Turtusha.
En chunio de 942 una incursión d'hongaros trescruza lo Pireneu por o Vallespir y espulla Banyoles, Santa Coloma de Farners y o monesterio de Sant Per d'as Puellas en Barcelona, abanzando por o Baches y o Solsonés enta Leida (que alavez feba parte d'o Califato de Cordoba) y, en revlar en a suya conquiesta, torna enta lo norte por l'Urchel y la Cerdanya.[5]
O 5 de mayo de 985 tropas d'o Califato de Cordoba comandatas por Almanzor marchan dende Cordoba enta lo condau de Barcelona. En o suyo camín espullan os territorios d'as actuals comarcas d'o Baixo Penedés, Alto Penedés, Baixo Llobregat, Barcelonés y Vallés Occidental, destruindo los monesterios de Sant Cugat del Vallès (en Sant Cugat del Vallès), Sant Pavlo del Campo (en Barcelona) y Sant Per d'as Puellas (tamién en Barcelona).[6]
Administración
Reparto de concellers
| Partiu | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 |
| Esquerra Republicana de Catalunya | 2[8] | 0 | 0 | 0 | 2 | 3 | 5[9] | 4 | 2[10] | 5 | 10[11] |
| Barcelona en Comú | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 11 | 10 |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | 16 | 21 | 21 | 20 | 16 | 20 | 15 | 14 | 11 | 4 | 8 |
| Barcelona pel Canvi | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 6[12] |
| Junts per Catalunya | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 5 |
| Partido Popular | - | 6 | 3 | 4 | 7 | 6 | 7 | 7 | 9 | 3 | 2 |
| Candidatures d'Unitat Popular | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 3 | 0 |
| Convergència i Unió | 8 | 13 | 17 | 16 | 13 | 10 | 9 | 12 | 14[13] | 10 | - |
| Ciudadanos | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 5 | - |
| Iniciativa per Catalunya | - | - | 2 | 3 | 3 | 2 | 5[14] | 4 | 5 | - | - |
| Partido Socialista Unificado de Cataluña | 9 | 3 | - | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Centristes de Catalunya-UCD | 8 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Total | 43 | 43 | 43 | 43 | 41 | 41 | 41 | 41 | 41 | 41 | 41 |
Alcaldes
| Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
|---|---|---|
| 1979–1982 | Narcís Serra i Serra | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 1982–1983 | Pasqual Maragall i Mira | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 1983–1987 | Pasqual Maragall i Mira | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 1987–1991 | Pasqual Maragall i Mira | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 1991–1995 | Pasqual Maragall i Mira | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 1995–1997 | Pasqual Maragall i Mira | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 1997–1999 | Joan Clos i Matheu | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 1999–2003 | Joan Clos i Matheu | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 2003–2006 | Joan Clos i Matheu | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 2006–2007 | Jordi Hereu i Boher | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 2007–2011 | Jordi Hereu i Boher | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 2011–2015 | Xavier Trias i Vidal de Llobatera | Convergència i Unió |
| 2015–2019 | Ada Colau Ballano | Barcelona en Comú |
| 2019–2023 | Ada Colau Ballano | Barcelona en Comú |
| 2023–2027 | Jaume Collboni Cuadrado[15] | Partit dels Socialistes de Catalunya |
Esporte
A oferta esportiva ye muit variata pero destacan clubs poliesportivos como o FC Barcelona, o RCD Espanyol de Barcelona o Club Natació Barcelona, o Club Natació Montjuic, y o Club Esportiu Laietà con muitos milers de socios, amás d'atros que nomás partecipan en un esporte como AA Catalunya en atletismo.
Atletismo
L'atletismo ye representato en Barcelona por 14 clubs federatos en a Federación Catalana d'Atletismo (FC Barcelona, Club Atlètic Blanc i Blau, Agrupació Atletica Catalunya, Asociació Esportiva d'Atletes Veterans, Club Atletismo Bikila Barcelona, Club Atletismo Running, Club d'Atletisme Canaletes, Club Atletisme Nou Barris, Barcelona Atletisme, Club Esportiu Mediterrani, Club Esportiu Universitari, Club Natació Barcelona, Club Natació Montjuic, Domingo Catalán Fondistas Club). Antimás tien muitas cursas populars entre las que destacan a Media Maratón de Barcelona, a Maratón de Barcelona, a Cursa Jean Bouin y a Cursa d'El Corte Inglés.
Instalacions esportivas
As instalacions esportives mes destacatas son o Estadio Olimpico de Montjuïc, o Palacio Sant Jordi, as piscinas Picornell, o Camp Nou d'o FC Barcelona, o Palacio d'a Chelo de Barcelona, y o complexo esporitvo de Can Dragò.
En Barcelona se celebroron en 1992 os XXV Chuegos Olimpicos d'a era moderna.
Molimentos
Civils
Relichiosos
- Seu d'a Santa Cruz y Santa Olaria de Barcelona.
- Ilesia de Sant Pavlo d'o Campo de Barcelona, una ilesia d'o sieglo XIII en estilo romanico adedicada a Sant Pavlo.[16]
- Ilesia de Santa María d'a Mar de Barcelona.
Localidaz achirmanatas
Dublín (Irlanda).
Buenos Aires (Archentina).- 1963[17]:
Montpeller (Occitania). - 1985:
São Paulo (Brasil).
Se veiga tamién
- Museu d'Historia d'a Ciudat de Barcelona.
- Linia 200 d'Adif.
- Gara de Barcelona-Sants.
- Apeadero de Passeig de Gràcia.
- Gara de Barcelona-França.
- Linia 240 d'Adif.
- Linia 270 d'Adif.
Referencias
Vinclos externos
Se veigan as imáchens de Commons sobre Barcelona.- (ca) Pachina web oficial de l'Achuntamiento de Barcelona.
| Municipios d'a comarca d'o Barcelonés | |
|---|---|
| Badalona | Barcelona | L'Hospitalet de Llobregat | Sant Adrià de Besòs | Santa Coloma de Gramenet |
