Valencia

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Iste articlo ye sobre a ciudat espanyola de Valencia. Ta la ciudat venezolana se veiga Valencia (Venezuela).

Valencia (en valenciano València; en castellano Valencia) ye una ciudat y municipio valenciano, capital d'a comunidat, d'a provincia de Valencia y d'a comarca de Valencia. Antimás, ye a tercera ciudat en habitants d'Espanya. Ye situata a o canto d'o río Guadalaviar.

Valencia
València
Municipio d'o País Valenciano
BanderaEscudo d'armas
Ciudat d'as Artes y as Ciencias
Ciudat d'as Artes y as Ciencias.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 País Valenciano
Valencia
Comarca de Valencia
Superficie134,65 km²
Población
 • Total

807 693 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

15 m.
Distancia
 • 72 km
 • 186 km

enta Castellón de la Plana
enta Alicant
AlcaldeJoan Ribó
Codigo postal46000
ChentilicioValenciano/a[1]
RíosTúria
Coordenadas
Valencia ubicada en País Valencián
Valencia
Valencia
Valencia en País Valenciano
Web oficial

A ciudat en sí tien una población de 786.424 habitants en una superficie de 134,65 km² (2014) y una densidat de población de 5.840,51 hab/km², mientres que a primera corona d'a suya aria metropolitana auespa 1.632.274 habitants en 1.407 km².

A ciudat de Valencia fue establita en 138 aC por o consul de Roma Decimo Chunio Bruto, y dentró a fer parte d'a Corona d'Aragón con a suya conquiesta en 1238 por o rei Chaime I d'Aragón, convertindo-se en a capital d'o nuevo Reino de Valencia.

Cheografía

A ciudat de Valencia ye situata a 15 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a o canto d'o río Guadalaviar y d'a mar Mediterrania, y a una distancia de 72 km d'as ciudaz de Castellón de la Plana y Alicant, as atras dos capitals de provincia d'o País Valenciano.

Historia

Valentia s'establió en l'anyada 138 aC, estando cónsul romano Decimo Chunio Bruto.

A ciudat de Valencia capituló debant d'o rei Chaime I d'Aragón en setiembre de 1238.[2]

Demografía

Evolución demografica
201220132014201520162017201820192020
--786.424------

20212022202320242025202620272028-
-792.492-------

1990- : población de dreito.
Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidaz poblacionals en l'INE.

Administración

Reparto de concellers

Eleccions municipals[3]
Partiu1979198319871991199519992003200720112015
Partido Popular-13[4]79172019212010
Compromís per València--------39
Ciudadanos---------6
Partit Socialista del País Valencià-PSOE13181313811121285
València en Comú---------3
Partido Comunista de España / Esquerra Unida del País Valencià6223522020
Unió Regionalista Valenciana / Unió Valenciana1-[4]783000--
Centro Democrático y Social--400-0---
Unión de Centro Democrático13---------
Total33333333333333333333

Alcaldes

Lista d'alcaldes
LechislaturaNombrePartiu politico
19791983Ricard Pérez CasadoPartit Socialista del País Valencià-PSOE
19831987Ricard Pérez CasadoPartit Socialista del País Valencià-PSOE
19871989Ricard Pérez CasadoPartit Socialista del País Valencià-PSOE
19891991Clementina Ródenas VillenaPartit Socialista del País Valencià-PSOE
19911995Rita Barberá NollaPartido Popular
19951999Rita Barberá NollaPartido Popular
19992003Rita Barberá NollaPartido Popular
20032007Rita Barberá NollaPartido Popular
20072011Rita Barberá NollaPartido Popular
20112015Rita Barberá NollaPartido Popular
2015-2019Joan Ribó i CanutCoalició Compromís
2019-2023Joan Ribó i CanutCoalició Compromís
2023-2027María José Catalá Verdet [5]Partido Popular

Molimentos

Vinclos externos

Referencias