Óblast de Volinia

L'óblast de Volinia (n'ucraín: Волинська область, en rusu: Волынская область) ye un óblast nel oeste d'Ucraína. Llenda con Bielorrusia al norte y con Polonia al oeste. Ye la más noroccidental de les oblasts (rexones) d'Ucraína.

Óblast de Volinia
Bandera del Óblast de Volinia (es) Traducircoat of arms of Volyn Oblast (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Ucraína Ucraína
ISO 3166-2UA-07
Tipu d'entidáoblast d'Ucraína
CapitalLutsk
Cabezaleru/a del gobiernuYurii Pohuliaiko (en) Traducir
Nome oficialВолинська область (uk)
Nome llocalВолинська область (uk)
Llingües oficialesucraín
División
Xeografía
Coordenaes50°44′29″N 25°21′14″E / 50.741388888889°N 25.353888888889°E / 50.741388888889; 25.353888888889
Superficie20143 km²
Llenda conProvincia de Brest, Óblast de Rivne, Óblast de Lviv y Voivodato de Lublin
Demografía
Población1 021 356 hab. (1r xineru 2022)
Densidá50,71 hab/km²
Más información
Estaya horariaUTC+02:00 y UTC+03:00
Fundación4 avientu 1939
voladm.gov.ua
Cambiar los datos en Wikidata

La capital ye Lutsk (Luck). Kovel (Kovel, Kowel) ye la ciudá más occidental y ta na llinia de ferrocarril que xune Varsovia con Kiev.

Superficie

Tien una superficie de 20.143 km², qu'en términos d'estensión ye similar a El Salvador. Correspuende al 3,3% d'Ucraína.

Ríos y llagos

Nel óblast de Volinia hai más de 220 llagos. Los más grandes son: Svitaz, Pulemetske, Turske y Luka.

Pol Óblast de Volinia pasen cerca de 130 ríos. Los más importantes son:

  • Bug Occidental - 128 km, *

Luga - 81 km, *Prípiat - 170 km, *Stojid - 188 km, *Turiya - 184 km, *Stir - 175 km.

Clima

Clima continental. Temperatura medio en xineru - menos 4 °C, en xunetu - +17 °C. Precipitaciones atmosfériques - 560-620mm al añu.

Historia

Ver tamién: Volinia

Volinia foi una vegada parte del Rus de Kiev, antes d'independizase como principáu y formar parte del estáu ucraín de Principáu de Galitzia-Volynia. Nel sieglu XV quedó so control de Lituania, en 1569 pasó a manes de Polonia y en 1795 y hasta la Primer guerra mundial al Imperiu rusu, denominándose Volýnskaya.

Daquella la rexón taba poblada por polacos, Ucraínanos, católicos griegos y ortodoxos, xudíos, según checos y alemanes.

Dempués de la Gran Guerra, integrar en Polonia como Voivodato de Wolhynia. En contraste cola situación en Galitzia oriental, los polacos promovieron viviegamente les organizaciones ucraínes. Sicasí, la reforma agraria arrampuñó les tierres a los nobles polacos y fueron parar a llabradores de la mesma nacionalidá.

En 1939 la zona foi ocupada pola Xunión Soviética, y la población polaca foi sometida a una fuerte represión, incluyíes deportaciones. Los alemanes completaron l'estermín de xudíos a finales de 1942. La guerrilla ucraniana empezó a entamase nesta rexón, collaborando nel estermín de polacos. En xineru de 1944 l'Exércitu Coloráu reconquistó la rexón. La 27ª división polaca foi obligada a desmovilizarse.

Tres la Segunda guerra mundial, la población polaca foi treslladada a Polonia.

Sistema alministrativu

El centru administativo del óblast de Volinia ye la ciudá de Lutsk.

Númberu d'unidaes alministratives:

  • barrios - 16
  • barrios nes ciudaes - 33
  • llocalidaes - 1087 -
    • llocalidaes rurales - 1054
    • llocalidaes urbanes - 33
  • villes - 379

El xefe de l'alministración gubernamental, o del óblast, ye'l gobernador, persona nomada pol presidente d'Ucraína.

Población

La población a 1 de xineru de 2005 yera de 1 057.200 habitantes.

  • Nes ciudaes - 50,4%
  • Nes villes - 49,6%

Organización territorial

Raiones

  • Raión de Volodymyr-Volynskyi (n'ucraín Володимир-Волинський район, en rusu Владимир-Волынский район)
  • Raión de Horokhiv (n'ucraín Горохiвський район, en rusu Гороховский район)
  • Raión de Ivanychi (n'ucraín Iваничівський район, en rusu Иваничевский район)
  • Raión de Kivertsi (n'ucraín Ківерцiвський район, en rusu Киверцовский район)
  • Raión de Kovel (n'ucraín Ковельський район, en rusu Ковельский район)
  • Raión de Kamin-Kashyrskyi (n'ucraín Камiнь-Каширський район, en rusu Камень-Каширский район)
  • Raión de Lokachi (n'ucraín Локачинський район, en rusu Локачинский район)
  • Raión de Lutsk (n'ucraín Луцький район, en rusu Луцкий район)
  • Raión de Lyubeshiv (n'ucraín Любешівський район, en rusu Любешовский район)
  • Raión de Lyuboml (n'ucraín Любомльський район, en rusu Любомльский район)
  • Raión de Manevychi (n'ucraín Маневицький район, en rusu Маневичский район)
  • Raión de Ratne (n'ucraín Ратнівський район, en rusu Ратновский район)
  • Raión de Rozhyshche (n'ucraín Рожищенський район, en rusu Рожищенский район)
  • Raión de Stara Vyzhivka (n'ucraín Старовижівський район, en rusu Старовыжевский район)
  • Raión de Turiisk (n'ucraín Турійський район, en rusu Турийский район)
  • Raión de Shatsk (n'ucraín Шацький район, en rusu Шацкий район)

Ciudaes d'importancia rexonal

  • Lutsk (n'ucraín Луцьк, en rusu Луцк)
  • Volodímir-Volinski (n'ucraín Володимир-Волынський, en rusu Владимир-Волынский)
  • Kóvel (n'ucraín Ковель, en rusu Ковель)
  • Novovolynsk (n'ucraín Нововолынськ, en rusu Нововолынск)

Patrimoniu

  • Tien 837 monumentos históricos.

Ente ellos:

  • La Catedral de Uspenskiy 1160.
  • El Castiellu en Lutsk (sieglu XIII - sieglu XIV).
  • Restos de catedrales y de casones de los sieglos X - XIV; fortaleces de los sieglos XII - XIII; Ilesia Georgievska 1264 en Lubombl.
  • La Ilesia Vasilkivska en Volodimir Volinskiy sieglos XIII - XIV.
  • La Ilesia Pokrovska, sieglu XV; Ilesia Jrestovozdvizhenska, 1619, Monesterios de los años 1539 - 1610; Catedral de Troitskiy 1755 en Lutsk.
  • Castillo de 1630 en Olitsya.

Referencies

Enllaces esternos