Saltar al conteníu

Carthamus lanatus

De Wikipedia
Carthamus lanatus
azotacristos
Clasificación científica
Reinu:Plantae
División:Magnoliophyta
Clas:Magnoliopsida
Subclas:Asteridae
Orde:Asterales
Familia:Asteraceae
Subfamilia:Carduoideae
Tribu:Cynareae
Subtribu:Centaureinae
Xéneru:Carthamus
Especie:C. lanatus
L., 1753
Consultes
Royal Botanic Gardens, KewRoyal Botanic Gardens, Kew
World Flora OnlineWorld Flora online
[editar datos en Wikidata]

L'azotacristos[1] (Carthamus lanatus) ye una especie perteneciente a la familia Asteraceae.

Vista xeneral.
Detalle de la borra lanuda na preantesis.
Frutos: Cipseles.
Cipsela, detalle del apex y del miriguanu.
Vista de la planta

Descripcióneditar la fonte

Ye una planta añal, de 10 a 60 cm d'altor (y hasta'l doble en suelos sub-nitrófilos); con tarmos erectos, bien ramificaos - sobremanera nes sos partes media y superior, y cubiertos d'un abondosu tomentu lanudo blancu (d'ende'l so nome específicu en Llatín, lanatus)sobremanera mientres la pre-antesis. Fueyes ovales llanceolaes, glandulosa-mafoses, con lóbulos bien fondos, y terminaes n'escayu. Flores marielles brilloses, en capítulos d'unos 3cm de diámetru, arrexuntaos en corimbu o bien solitarios. Brácteas esteriores bien paecíes a les fueyes cimeres, pero más curties y menos espinoses; les internes llanceolaes, escariosas, más o menos denticulaes y con puntes escures. El receptáculu ye de forma cónica aguda, con goches acintaes ablancazaes. Los frutos son cipseles heteromorfes poligonales, curties, cónicu-ovalaes, de color pardu y con visaxes irregulares; les interiores con un miriguanu de goches/escames denticulaes, daqué más llargu que'l cuerpu; y les esteriores ensin les fileres esternes d'escames del miriguanu. Los dos tipos tienen el apex con una corona ondulada/denticulada, con una fila interna de pelos curtios aspros nel centru. La so grana ye vidable mientres más d'ocho años albentestate[2]

Nel Mediterraneu, floria dende principios de mayu hasta final del branu.

La subespecie creticus (=baeticus) tien idéntiques carauterístiques, pero ye arbustiva y podría algamar los 5 m.[3]

Na identificación como plántula, pal so control agronómicu: tien cotiledones verdes bien escuros, orbiculares a ovales, gruesos, con llámina de 8-14 mm por 8-11 mm; una nervadura central visible; peciolu curtiu y dilatáu na base.[1]

Distribución y hábitateditar la fonte

Endémica d'Europa, Siberia, la cuenca mediterránea, Irán, de 0 a 1.200 msnm, y estendida per tol mundu como maleza, fundamentalmente en rexones templaes d'América y d'Australia (llexislada la so restricción yá dende 1887 en tolos sos distritos ceberaeros) [2], onde llegó a formar inmensos matos impenetrables salvu con machete. Puede atopase hasta a 2.000m d'altitú, concretamente na Najarra (Sierra de Guadarrama, España).

Habita árees más o menos predreses, arcenes/cunetes, llugares soleyeros, barbechos, etc...; bien resistente a seques y abondo susceptible a xelaes.

Tendría potencial pa tresmitir les sos carauterístiques de resistencia a enfermedaes criptogámicas a otres especies del xéneru, pero facer rindir menos aceite.[ensin referencies]

Historiaeditar la fonte

Una especie bien conocida por antiguos botánicos como Teofrasto, Plinio, y Dioscórides; esti postreru mentar como antídotu pa picadures d'escorpión.[4]

Taxonomíaeditar la fonte

Carthamus lanatus describióse por Carolus Linnaeus y espublizóse en Species Plantarum, vol. 2: 830, 1753.[5]

Citoloxía

El númberu de cromosomes ye de 2n=44 (lo mesmo pa la sub-especie creticus / baeticus)[6]

Etimoloxía

Carthamus; nome xenéricu, latinizando del árabe «Kârtum», raigañu semítica que significa «tinte», n'alusión a les sos cualidaes.

lanatus: epítetu botánicu que significa "lanudo"[7]

Sinonimia
  • Anactis pilosa Raf.
  • Atractylis fusus-agrestisGaertn.]
  • Atractylis lanata Scop.
  • Atractylis leucocephala Moench
  • Atractylis lutea Bubani
  • Atractylis pilosa Moench
  • Calcitrapa lanuginosa Steud.
  • Carduncellus lanatus Moris
  • Carduus attractylis Garsault
  • Carthamus albus Desf.
  • Carthamus elatus (Gasp.) Nyman
  • Carthamus creticus L.
  • Carthamus exsuccus Chaix
  • Carthamus lanatus subsp. baeticus (Boiss. & Reut.) Nyman
  • Carthamus lanatus subsp. creticus (L.) Holmboe
  • Carthamus lanatus subsp. lanatus L.
  • Carthamus macedonicus Herzog
  • Carthamus tauricus Bieb.
  • Carthamus turbinatus Nyman
  • Centaurea lanata (L.) Lam. & DC.
  • Kentrophyllum baeticum Boiss. & Reut.
  • Kentrophyllum lanatum (L.) DC.
  • Kentrophyllum lanatum Duby
  • Kentrophyllum tauricum (M. Bieb) Meyer
  • Kentrophyllum turbinatum Gasp. ex Guss.
  • Phonus lanatus (L.) Hill[8][9]

Referencieseditar la fonte

Bibliografíaeditar la fonte

  1. Munz, P.A., D.D. Keck. 1959. Una Flora Californiana. Prensa de la Universidá de California. Berkeley, Los Angeles, páxs. 1273.
  2. Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  5. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  6. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  7. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  8. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  9. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguái y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternoseditar la fonte

🔥 Top keywords: PortadaPresidente de VenezuelaDani DanielsSpecial:Mypage/FB.jsCarles PuigdemontXHamsterRellación sexualEspecial:GuetaGene SimmonsCory ChaseCleopatra VIISexu seguruLlista de presidentes de la Generalitat de CataluñaJean SimmonsWikipedia:Tocante aSexu analEspecial:CambeosRecientesEspecial:MiDiscusiónCherie DeVilleFelaciónSieglu XXVIII e.C.Sexualidá humanaSexualidá analNatasha NiceCuentu de fadesWikipedia:Portal de la comunidáSegunda Guerra MundialWikipedia:Llimitación xeneral de responsabilidáA. J. ApplegateNicolette SheaWikipedia:Índiz alfabéticuWikipediaXXXTentacion16 de mayuCristina AlexanderBalaeniceps rexCleopatra I d'ExiptuWikipedia:Política de nomes d'usuariuAyuda:Conteníos