Idioma achenés

L'achenés (n'achenés: Bahsa Acèh) ye un idioma malayu-polinesiu faláu en Aceh, Sumatra, Indonesia y en Bota, Perak, Malasia.

Achenés
Bahsa Acèh
Faláu en Indonesia,
Malasia
RexónSumatra, Indonesia y Perak, Malasia
Falantes3

millones

FamiliaAustronesiu

 Malayu-polinesiu
  Malayu-polinesiu occidental
   Malayu-sumbawano
    Ache-chámico
     Achenés

AlfabetuLlatín
Estatus oficial
Oficial enNengún país
Reguláu porNun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1Nengún
ISO 639-2ace
ISO 639-3ace

Clasificación ya idiomes rellacionaos

L'achenés pertenez a la caña malayu-polinesia de la familia de llingües austronesies. Los idiomes más rellacionaos al achenés son les llingües chámicas el idioma malayu, el idioma minangkabau, el idioma gayo y el de los batak.

Fonoloxía

Nel achenés esisten los siguientes fonemes.

Vocales acheneses[1]
AnterioresCentralesPosteriores
oralnasaloralnasaloralnasal
Zarradaiĩɨɨ̃oũ
Semicerradayɛ̃əʌ̃oɔ̃
Semiabiertaɛʌɔ
Abiertaã

Les vocales apaecen xeneralmente en versión oral y nasal. Esisten solamente tres semivocales nasalizadas, ente qu'hai el doble de semivocales orales. /ʌ/ nun ye una vocal central puramente falando. Ensin embargos amuésase equí d'esa forma por razones estétiques. Amás de les vocales amosaes enriba, l'achenés tien cinco diptongos orales, cada unu d'ellos col so contraparte nasal:[1]

  • /iə ɨə oə ɛə ɔə/
  • /ĩə ɨ̃ə ũə ɛ̃ə ɔ̃ə/
Consonantes acheneses[2]
LlabialAlveolarPalatalVelarGlotal
Nasalmnɲŋ
Plosivap bt dc ɟk gʔ
Fricativasʃh
Aproximantewlj
Vibranter

/s/ ye llaminar alveodental. /ʃ/ ye téunicamente postalveolar, pero presentar na columna de les palatales por razones estétiques.

Escritura

D'antiguo l'idioma achenés se ecribía utilizando l'alfabetu árabe. Felicidad forma d'escritura ye conocida como Jawi o Jawoë en idioma malayu. Esti tipu d'escritura raramente utilizar na actualidá. Nel so llugar l'achenés utiliza l'alfabetu llatín anguaño, añadiendo dellos símbolos diacríticos. Los signos adicionales son: é, è, ë, ö y ô.

Dialeutos

Hasta agora nun esiste una investigación completa alrodiu de los dialeutos del achenés. Sicasí conócense hasta diez dialeutos d'esti idioma. Los dialeutos son el pasè, peusangan, matang, pidië, buëng, banda, daya, meulabôh, seunagan y tunong.[3]

D'ente estos diez dialeutos, los qu'amuesen mayores diferencies con respectu al restu d'ellos son el buëng, la banda y el daya, especialmente esti postreru. Quiciabes si realiza una investigación más completa, estos dialeutos podríen clasificase como llingües estreme.

Referencies

Bibliografía

Acehnese]», Mon-Khmer Studies 11:  1–33, http://www.lc.mahidol.ac.th/Documents/Publication/MKS/11/abdul1982agreement.pdf 

Enllaces esternos