Aceh

Aceh o Aché (Pronunciación AFI: [ʔaˈtɕɛh]) ye una provincia con cierta autonomía (daerah istimewa) d'Indonesia, alcontrada nel estremu norte de la islla de Sumatra, y ye la parte más occidental d'Indonesia. Hasta 2009 el so nome foi Nanggröe Aceh Darussalam. Otres formes d'escribir esti nome fueron Acheh, Atjeh y Achin.

Aceh
coat of arms of Aceh (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Indonesia Indonesia
ISO 3166-2ID-AC
Tipu d'entidáprovincia d'Indonesia
CapitalBanda Aceh
Governor of Aceh (en) TraducirNova Iriansyah
Nome llocalNanggroe Aceh Darussalam (id)
Llingües oficialesIdioma achenés
indonesiu
División
Xeografía
Coordenaes4°18′N 96°54′E / 4.3°N 96.9°E / 4.3; 96.9
Superficie57956 km²
Llenda conSumatra Septentrional
Altitú media125 m
Demografía
Población5 407 855 hab. (2022)
Densidá93,31 hab/km²
Más información
Estaya horariaUTC+07:00
Fundación7 avientu 1956
acehprov.go.id
Cambiar los datos en Wikidata

Nel pasáu, Aceh foi conocida pola so independencia política y feroz resistencia al control estranxeru, incluyendo los antiguos colonos holandeses y el gobiernu Indonesiu. Aceh tien recursos naturales esenciales, como petroleu y gas - delles estimaciones asitien les reserves de gas d'esta provincia como una de les mayores del mundu. Al igual que la mayor parte d'Indonesia, la so población practica mayoritariamente l'Islam.

Aceh foi'l llugar más cercanu al epicentru del gran terremotu del Océanu Índicu de 2004, que provocó un tsunami qu'afaró la mayor parte de la mariña oeste de la rexón, incluyida parte de la capital, Banda Aceh. Ente 130.000 y 238.000 persones morrieron o sumieron y más de 500.000 perdieron el so llar. Esto condució a un alcuerdu de paz ente'l Gobiernu indonesiu y l'independentista Movimientu de Lliberación de Aceh (GAM), mediáu pol ex-presidente de Finlandia Martti Ahtisaari, cola firma d'un alcuerdu de paz definitivu'l 15 d'agostu de 2005.

Vista de Aceh.

En 1976 españó un conflictu ente'l Gobiernu indonesiu y los independentistes, que se desmovilizo en 2005. La guerra costó la vida de 15.000 persones. Producióse, amás, la desapaición forzada d'otres 20.000. Cuando'l GAM se desmovilizó cuntaba con 3.000 combatientes.[1]Naquel momentu había otros 2.000 prisioneros políticos acusaos de collaborar col GAM.[2]

Historia

Nel sieglu VIII l'Islam entró nel Sureste Asiáticu al traviés de Aceh. El primer reinu islámicu de Peureulak foi establecíu alredor del añu 850 no que güei ye'l distritu esti de Aceh, que la so capital ye Banda Khalifah. Dempués siguió Samudra Pasai (d'onde procede'l nome de Sumatra) no que güei ye'l distritu norte de Aceh, que foi recordáu por Marco Polo y Ibn Battuta mientres el reináu del sultán Malik uz Zahir.

El Reinu de Aceh foi establecíu primeramente como un pequeñu reinu islámicu mientres el sieglu XII no que güei ye Banda Aceh. Mientres la so dómina dorada, el so territoriu y la so influyencia política espandir hasta Satun nel sur de Tailandia, Johor na península de Malaca, y Siak no que güei ye la provincia malaya de Riau. Dende'l principiu del sieglu XVI, el Sultanatu de Aceh tuvo implicáu nuna llucha pol poder cuasi continua primero con Portugal. Dempués, dende'l sieglu XVIII, contra los intereses coloniales del Reinu Xuníu y los Países Baxos. A finales del sieglu XVIII, Aceh tuvo que dexar el so tradicional territoriu de Kedah y Penang, na península de Malaca, a los británicos.

Antes d'empezar el sieglu XIX, sicasí, Aceh algamara un poder cada vez más influyente por cuenta de la so posición estratéxica pa controlar el comerciu rexonal. Na década de 1820 yera'l suministrador de más de mediu mundu de pimienta negra. El comerciu de pimienta constituyir nuna nueva riqueza pal sultanatu y tamién pa los gobernantes de munchos puertos pequeños cercanos que tuvieren sol control de Aceh, pero agora yeren capaces de faer valir la so independencia. De primeres, toos estos cambeos amenaciaron la integridá de Aceh, pero un nuevu sultán, Tuanku Ibrahim que controló'l reinu agresiva y satisfactoriamente, dende 1838 a 1870, reafitó'l poder sobre los puertos cercanos.[3]

Nel Tratáu de Londres de 1824 los británicos dexaron el control a los holandeses de toles posesiones britániques en Sumatra. En dichu tratáu, los británicos describieron Aceh como una de les sos posesiones, a pesar de que nun tuvieren nengún control real sobre'l sultanatu. Primeramente, conforme l'alcuerdu, el holandeses decidieron respetar la independencia de Aceh. Sicasí en 1871, los británicos abandonaron la so anterior oposición a la ocupación holandesa de Aceh, posiblemente pa torgar a Francia o a los Estaos Xuníos que llograren establecese na rexón. Anque nin el holandeses nin los británicos conocieren daqué en concretu, hubo rumores dende 1850 de qu'Aceh caltuvo comunicación colos gobernantes franceses y colos del Imperiu otomanu.[3]

La Guerra de Aceh

La Guerra de Aceh foi'l conflictu armáu ente los Países Baxos y el Sultanatu de Aceh, asocedíu ente 1873 y 1904.

El holandeses consideraron al sultanatu ocupante del so esfera d'influyencia en Sumatra septentrional ya invadir. Anque'l sultán rindióse, los achineses combatieron a los neerlandeses nuna enllargada y costosa guerra de guerrilles, que los holandeses fueron capaces de ganar namái cola reconocencia de la zona y diseñando una nueva estratexa que dependió de bases fortificaes.

Alministración

La provincia de Aceh ye un tipu de provincia especial, llamada territoriu especial (daerah istimewa), una designación alministrativa dada pol gobiernu central de Xakarta y que denota la creciente autonomía que tien esta provincia.

Alministrativamente la provincia de Aceh ta subdividida en 18 kabupaten y 5 kota. La capital y la ciudá más grande ye Banda Aceh, alcontrada na mariña nel norte de la islla de Sumatra. Delles árees tán intentando crear autonomíes coles mires d'ameyorar el control sobre la xestión y el desarrollu local.

NomeCapitalEst.EstatutuÁrea (km²)
Kabupaten Aceh BesarJantho1956UU 24/1956
Kabupaten Aceh BaratMeulaboh1956UU 24/19562927,95
Kabupaten Aceh Barat DayaBlangpidie2002UU 4/20021490,60
Kabupaten Aceh JayaCalang2002UU 4/20023812,99
Kabupaten Aceh SelatanTapaktuan1956UU 24/19564946
Kabupaten Aceh SingkilSingkil1999UU 14/19992185
Kabupaten Aceh TamiangKarang Baru2002UU 4/20021956,72
Kabupaten Aceh TengahTakengon1956UU 24/19564318,39
Kabupaten Aceh TenggaraKutacane1974UU 7/19744231,41
Kabupaten Aceh TimurIdi Rayeuk1956UU 24/19566286,01
Kabupaten Aceh UtaraLhoksukon1956UU 24/19563477,92
Kabupaten Bener MeriahSimpang Tiga Redelong2003UU 41/20031454,09
Kabupaten BireuenBireuen1999UU 48/19991901,21
Kabupaten Gayo LuesBlangkejeren2002UU 4/20025719,58
Kabupaten Nagan RayaSuka Makmue2002UU 4/20023363,72
Kabupaten PidieSigli1956UU 24/19563086,95
Kabupaten Pidie JayaMeureudu2007UU 7/20071073,6
Kabupaten SimeulueSinabang1999UU 48/19992125,12
Kota Banda Aceh*1956UU 24/1956
Kota Langsa**2001UU 3/2001262,41
Kota Lhokseumawe**2001UU 2/2001181,06
Kota Sabang**
Kota Subulussalam**2007UU 8/20071391

Notes:

  1. (*) ye una ciudá y la capital de la provincia y (**) ye una ciudá.
  2. UU ye una abreviación de decreto ley n'Indonesia.

Ver tamién

  • Sultanatu de Aceh, l'estáu predecesor a la provincia indonesia.

Referencies

Bibliografía

  • Official website (n'indonesiu)
  • Aceh-Online.Com—Pusat Informasi Dan Hiburan
  • Aceh.Net—Información sobre Aceh
  • Siegel, James T. 2000. The rope of God. Ann Arbor: University of Michigan Press. ISBN 0-472-08682-0
    • A classic ethnographic and historical study of Aceh, and Islam in the region. Publicáu orixinalmente en 1969
    • Pa otres considerancies etnográfiques (n'inglés) ver
      • Bowen, J. R. (1991). Sumatran politics and poetics: Gayo history, 1900-1989. New Haven, Yale University Press.
      • Bowen, J. R. (2003). Islam, Law, and Equality in Indonesia Cambridge University Press
      • Iwabuchi, A. (1994). The people of the Alas Valley: a study of an ethnic group of Northern Sumatra. Oxford, England; New York, Clarendon Press.
      • McCarthy, J. F. (2006). The Fourth Circle. A Political Ecology of Sumatra's Rainforest Frontier, Stanford University Press.

Enllaces esternos