Lliga de Campeones de la AFC

La Lliga de Campeones de la AFC (inglés: AFC Champions League), enantes conocida como Campeonatu de Clubes d'Asia, ye tornéu internacional oficial de fútbol más prestixosu a nivel de clubes ente les competiciones entamaes pola Confederación Asiática de Fútbol (AFC).

Lliga de Campeones de la AFC
Xeneral
Tipu de competicióncopa internacional de clubes de fútbol (es) Traducir
Deportefútbol
OrganizadorConfederación Asiática de Fútbol
Historia
Fundación2002
Competición
PeriodicidáCada añu
Lliga inferior Liga de fútbol de Kirguistán (es) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Apostada añalmente de mayu a payares, pudiendo variar nel calendariu, la competición foi creada na temporada 1967 so la denominación de Campeonatu de Clubes Campeones d'Asia (inglés: Asian Champion Club Tournament), con un formatu d'eliminación direuta. Tres la so reestructuración na temporada 2002-03, el tornéu ye apostáu polos meyores 46 clubes de les lligues d'Asia, cola esceición de los equipos israelinos que fueron espulsaos en 1974 por cuenta de les presiones de los países musulmanes ya integraos na UEFA.[1]

El campeón representa a la confederación na Copa Mundial de Clubes de la FIFA a finales d'añu. Dende la temporada 2009, el campeón defensor yá nun recibe un puestu automáticu, obligándolo a clasificase al traviés de la so respeutiva lliga nacional. El Pohang Steelers ye anguaño'l club más esitosu na historia de la competición, dempués de ganar el so tercer títulu en 2009, ente que'l vixente campeón ye'l Urawa Red Diamonds. La K-League coreana cuenta con once títulos y ye la competición de la lliga de mayor ésitu siguíu pola J1 League xaponesa, que llogró seis títulos.

Historia

Fundación del Campeonatu Asiáticu de Clubes (1967–2002)

La competición empezó en 1967 como'l Campeonatu Asiáticu de Clubes, pero tuvo una variedá de formatos distintos col tornéu inaugural escenificado como un formatu direutu d'eliminatories direutes. Los clubes más esitosos d'esta dómina fueron el Maccabi Tel Aviv y Hapoel Tel Aviv d'Israel, y el Taj d'Irán. El tornéu nun se celebró dempués de la edición de 1971 mientres catorce años por cuenta de la falta de profesionalismo ya interés.

Na temporada 1985-86, la competencia marcó'l regresu del primer tornéu de clubes, yá ensin los equipos israelinos —qu'ingresaríen como miembru UEFA en 1994— espulsaos por presiones polítiques; el formatu volvería camudar en delles ocasiones, ente les que se producieron dellos retiros. En 1990, la Confederación Asiática de Fútbol presentó la Recopa de la AFC, cola temporada de 1995 viendo la presentación de la Supercopa Asiática.

Creación de la Lliga de Campeones (2002-presente)

Primeros años y problemes

Na temporada 2002-03, el Asian Club Championship, la Recopa de la AFC y la Supercopa combinar pa convertise na Lliga de Campeones de la AFC. Los ganadores de la Lliga y la Copa calificaríen pa los playoffs clasificatorios colos meyores ocho clubes del este y l'oeste d'Asia que van pasar a la fase de grupos. Los primeros ganadores sol nome de la Lliga de Campeones de la AFC foi'l Al Ain ganando al BEC Tero 2-1 nel global. La competencia va retardar por un añu debíu al virus del SARS.

Partíu ente'l Persepolis y Al-Hilal nel estadiu Azadi correspondiente a la Lliga de Campeones de la AFC 2012.

El tornéu foi rellanzáu en 2004 con 29 clubes de catorce países. A diferencia del añu anterior, el calendariu del tornéu camudar a marzu a payares. Na fase de grupos, los 28 clubes estremar en siete grupos de cuatro a nivel rexonal, dixebrando a los clubes d'Asia oriental y d'Asia occidental p'amenorgar los gastos de viaxe, y xugaron doble ronda en casa y fora de casa. Depués, los siete ganadores del grupu xunto colos campeones defensores clasificar pa los cuartos de final. Los cuartos de final, semifinales y finales xugáronse como un formatu de dos piernes, con goles de visitante, tiempu extra y penalizaciones utilizaos como desempates.

Na temporada 2005 xunir por primer vegada clubes sirios al tornéu, aumentando asina'l númberu de países participantes a 15, y dos años más tarde, dempués de la so tresferencia a l'AFC en 2006, los clubes australianos tamién s'incluyeron nel tornéu. Por cuenta de la falta de profesionalismo nel fútbol asiático, inda esisten munchos problemes nel tornéu, como la violencia nel campu y la presentación tardida del rexistru de xugadores. Munchos culparon a la falta de dineru en premios y los costosos viaxes como dalgunes de les razones.

Hasta 2005 el dominiu de los clubes árabes yera total, colos títulos d'Al Ain y Al-Ittihad. Sicasí, los clubes d'Asia oriental apaecieron de forma repentina ganando les ediciones de 2006, 2007 y 2008 col Jeonbuk Hyundai Motors, Urawa Red Diamonds y Gamba Osaka, respeutivamente.

Últimos cambeos y meyores

Partíu ente l'Adelaide United y Jeonbuk Hyundai Motors correspondiente a la Lliga de Campeones de la AFC 2010.

La Lliga de Campeones espandir a 32 clubes en 2009 con entrada direuta a los diez lligues más importantes d'Asia, añu en que Pohang Steelers ganó na final a partíu únicu por 2–1 a Al-Ittihad. Cada país recibió hasta cuatro participantes, anque non más d'un terciu del númberu d'equipos na división cimera d'esi país, arredondiaos escontra baxo, dependiendo de la fortaleza de la so lliga, estructura de la lliga (profesionalismo), comerciabilidad, estáu financieru y otros criterios establecíos pol comité AFC Pro-League.[2] Los criterios d'evaluación y clasificación de les asociaciones participantes seríen revisaos ​​pola AFC cada dos años, y los más recién van aprobar pa les temporaes 2011-2012.[3] El dominiu de los clubes d'Asia oriental siguió incontestablemente colos títulos de Seongnam Ilhwa Chunma (2010) y Ulsan Hyundai (2012), namái salváu pol trunfu d'Al-Sadd en 2011.

El dineru del premiu viose amontáu significativamente dende la temporada 2009 y los clubes pueden ganar daqué de dineru en premios, inclusive na fase de grupos, dependiendo del so desempeñu. La fase de grupos llevar a cabu de la mesma manera que los cuatro torneos anteriores; esta vegada, sicasí, agora ocho ganadores de grupu y ocho finalistes clasificar pa la ronda de 16, na que los ganadores de grupu reciben a los finalistes nun formatu de partíu únicu, igualáu regionalmente.

La restricción rexonal esaniciar de les etapes posteriores, anque dende 2010 los clubes de temporada del mesmu país nun pueden enfrentase nos cuartos de final nun siendo que esi país tenga trés o más representantes nos cuartos de final. Los cuartos de final y les semifinales xugar en series de dos piernes, con un gol de visitante, tiempu extra y penalizaciones utilizaes como desempates. La final xuégase como una partida única nun llugar neutral predeterminado.

En 2013, la Confederación Asiática de Fútbol fixo una propuesta pa revertir la final de regresu a una sola etapa y dexar que les meyores ventitrés asociaciones miembro que cumplan colos Criterios de ACL compitan. La decisión final sobre les propuestes tomar en payares de 2013.[4] El 26 de payares de 2013, el comité executivu decidió caltener les últimes dos etapes dempués del ésitu de la final de la Lliga de Campeones de la AFC 2013 y espandir la competencia a diecinueve asociaciones miembru.[5] Esa temporada supunxo'l primer trunfu d'un club chinu sol nuevu formatu, col títulu del Guangzhou Evergrande, que ganó al FC Seúl, que sumaría'l so segundu títulu en 2015. Pela so parte, el Western Sydney Wanderers convertir nel primer club australianu en proclamase campeón continental asiáticu en 2014.

Formato

Clasificación

A partir de la edición de 2009 del tornéu, la Lliga de Campeones de la AFC empezó con una fase de grupos de doble ronda de 32 equipos, que ta precedida por partíos clasificatorios pa equipos que nun reciben entrada direuta a la competencia puramente dicha. Los equipos tamién s'estremen en zones del este y oeste p'avanzar por separáu nel tornéu.

Imaxe d'un sortéu de la fase de grupos de la Lliga de Campeones de la AFC 2013.

El númberu d'equipos que cada asociación ingresa na Lliga de Campeones de la AFC determinar añalmente al traviés de los criterios establecíos pol Comité de Competición de la AFC.[6] El criteriu, que ye una versión modificada del coeficiente de la UEFA, mide lo comercial y los estadios pa determinar el númberu específicu de places que recibe cada federación nacional. Cuanto más alta sía la clasificación d'una federación según determinar los criterios, más equipos van representar a la federación na Lliga de Campeones, y menos rondes de calificación tendrán de competir los equipos de l'asociación.

Tornéu

El tornéu puramente dichu empieza con una etapa grupal de 32 equipos, estremaos n'ocho grupos. L'axugamientu faise mientres se fai'l sortéu pa esta etapa, ente que los equipos del mesmu país nun pueden coincidir nel mesmu grupu. Cada equipu xuega colos demás del so grupu nun formatu d'ida y vuelta. L'equipu ganador y los finalistes de cada grupu pasen a la siguiente ronda.

Pa esta etapa, l'equipu ganador d'un grupu xuega contra'l subcampeones d'otru grupu, y los equipos de la mesma asociación nun pueden enfrentase ente sigo. Dende los cuartos de final d'equí p'arriba, el sortéu ye dafechu aleatoriu, ensin proteición d'asociación. El tornéu usa la regla del valor doble de los goles anotaos como visitante en casu d'empate: si'l total de los dos partíos ta empatáu dempués de 180 minutos, entós l'equipu qu'anotó más goles nel estadiu del so oponente avanza. Si entá tán ataos, los equipos xueguen un tiempu extra, onde yá non s'aplica la regla de los goles de visitante. Si entá ta empatáu dempués del tiempu extra, l'empate va decidir por una tanda de penaltis.

La fase de grupos y la ronda de 16 partíos xugar mientres la primer metá del añu (febreru-mayu), ente que la etapa eliminatoria posterior xugar mientres la segunda metá del añu (agostu-payares). Los partíos eliminatorios xugar nun formatu de dos vueltes, cola esceición de la final. A partir de 2014, les zones este y oeste caltendrán aparte hasta la final ensin aplicación de nenguna regla de proteición del país,[6] polo que s'esanició cualquier posibilidá d'una final d'un mesmu país.

Participantes

Los equipos de solu 18 países de la AFC algamaron la fase de grupos de la Lliga de Campeones de la AFC. La asignación d'equipos pelos países miembros numbérase de siguío; los asteriscos representen ocasiones nes que siquier un equipu foi esaniciáu na calificación pa la fase de grupos. 32 países de la AFC tuvieron equipos que participen na clasificación, y los países que nunca tuvieron equipos algamen la fase de grupos nun s'amuesen.

FederacionesParticipantes
2002–0320042005200620072008200920102011201220132014201520162017
Asia oriental
Australia2222231*32*2*3
República Popular China222222444344443*
Hong Kong0*00000000000*0*0*1*
Indonesia0*220201*1*1*0*000*00
Xapón222223444444444
Corea del Sur222232444444444
Singapur0*00000110000*0*0*0*
Tailandia2220120*0*0*1*21*1*1*1*
Vietnam0*2221200*0000*1*1*0*
Total8121281313161615151516161616
Asia occidental
Bahrein0*20000000000*0*00
Irán2222124443*3*443*4
Iraq1*22222000000*000
Kuwait0*22222000000*0*00
Qatar1*222222234442*2*2*
Arabia Saudita1*233224443*44444
Siria0*0222200*0*000000
Turkmenistán1*00000000000000
Emiratos Árabes Xuníos1*32222444443*2*3*4
Uzbequistán1*222222223*2*1*442*
Total81717171516161617171716161616
Total
Finales162929252829323232323232323232
Clasificaos532929252829353736373547494547

Historial

Pa un meyor detalle de les finales vease Finalistes de la Lliga de Campeones de la AFC
Nomes y banderes según la dómina.
TemporadaCampeónResultáuSubcampeónNotes
Campeonatu de Clubes Campeones d'Asia
1967 Hapoel Tel Aviv F. C.2 - 1 P. B. Selangor
1969 Maccabi Tel Aviv F. C.1 - 0 Yangzee F. C.
1970 Taj Teḥrán F. C.2 - 1 Hapoel Tel Aviv F. C.
1971 Maccabi Tel Aviv F. C.(w/o) Al-Shorta
Campeonatu de Clubes d'Asia
1985-86 Daewoo Royals3 - 1 (pró.) Al-Ahli Saudi F. C.
Primer final decidida na prórroga
1986-87 Fukurawa ElectricSistema de lliga Al-Hilal Saudi F. C.
1987-88 Yoimiuri Verdy(w/o) Al-Hilal Saudi F. C.
1988-89 Al-Sadd S. C.3 - 2, 0 - 1 (v.) Al Rasheed
Primer final resuelta por regla del gol visitante
1989-90 Liaoning F. C.1 - 1, 2 - 1 Nissan Motors F. C.
1990-91 Esteghlal F. C.2 - 1 Liaoning F. C.
1991-92 Al-Hilal Saudi F. C.1 - 1 (4-3 pen.) Esteghlal F. C.
Primer final decidida por llanzamientos de penalti
1992-93 PAS F. C.1 - 0 Al-Shabab
1993-94 Thai Farmers Bank F. C.2 - 1 Oman Club
1994-95 Thai Farmers Bank F. C.1 - 0 Al-Arabi S. C.
Primer defensa del títulu
1995-96 Ilhwa Chunma1 - 0 (pró.) Al-Nassr
1996-97 F. C. Pohang Steelers2 - 1 (pró.) Ilhwa Chunma
Primer final ente equipos del mesmu país
1997-98 F. C. Pohang Steelers0 - 0, (6-5 pen.) Dalian Wanda
1998-99 Allegría Iwata2 - 1 Esteghlal F. C.
1999-00 Al-Hilal Saudi F. C.3 - 2 (pró.) Allegría Iwata
2000-01 Suwon Samsung Bluewings F. C.1 - 0 Allegría Iwata
2001-02 Suwon Samsung Bluewings F. C.0 - 0, (4-2 pen.) LG Cheetahs
Segunda final ente equipos del mesmu país
Lliga de Campeones de la AFC
2002-03 Al-Ain F. C.2 - 0, 0 - 1 BEC Tero Sasana F. C.
Reestructuración de la competición
2004 Al-Ittihad C. S. A.1 - 3, 5 - 0 Ilhwa Chunma
2005 Al-Ittihad C. S. A.1 - 1, 4 - 2 Al-Ain F. C.
2006 Jeonbuk Hyundai Motors FC2 - 0, 1 - 2 Al Karamah F. C.
2007 Urawa Red Diamonds1 - 1, 2 - 0 Sepahan Isfahan F. C.
2008 Gamba Osaka3 - 0, 2 - 0 Adelaide United F. C.
2009 F. C. Pohang Steelers2 - 1 Al-Ittihad C. S. A.
Instauración de final a partíu únicu
2010 Ilhwa Chunma3 - 1 Zob Ahan F. C.
2011 Al-Sadd S. C.2 - 2 (4-2 pen.) Jeonbuk Hyundai Motors F. C.
2012 Ulsan Hyundai3 - 0 Al-Ahli Saudi F. C.
2013 Guangzhou Evergrande2 - 2, 1 - 1 (v.) F. C. Seoul
Reestablecimientu de final a doble partíu
2014 Western Sydney Wanderers1 - 0, 0 - 0 Al-Hilal Saudi F. C.
2015 Guangzhou Evergrande0 - 0, 1 - 0 Shabab Al-Ahli
2016 Jeonbuk Hyundai Motors FC2 - 1, 1 - 1 Al-Ain F. C.
2017 Urawa Red Diamonds1 - 1, 1 - 0 Al-Hilal Saudi F. C.
2018 Por definir

Palmarés

EquipuTítulosSubtítulosAños campeonatosAños subcampeonatos
F. C. Pohang Steelers3-1997, 1998, 2009
Al-Hilal Saudi F. C.241992, 20001986, 1987, 2014, 2017
Seongnam F. C.221996, 20101997, 2004
Esteghlal F. C.221970, 19911992, 1999
Al-Ittihad C. S. A.212004, 20052009
Jeonbuk Hyundai Motors F. C.212006, 20162011
Al-Sadd S. C.2-1989, 2011
Suwon Samsung Bluewings F. C.2-2001, 2002
Maccabi Tel Aviv F. C.2-1969, 1971
Thai Farmers Bank F. C.2-1994, 1995
Guangzhou Evergrande F. C.2-2013, 2015
Urawa Red Diamonds2-2007, 2017
Jubiro Iwata1219992000, 2001
Al-Ain F. C.1220032005, 2016
Hapoel Tel Aviv F. C.1119671970
Liaoning Hongyun1119901991
Busan IPark F. C.1-1986
J. Y. F. O. Ichihara Chiba1-1987
Tokyo Verdy1-1988
PAS F. C.1-1993
Gamba Osaka1-2008
Ulsan Hyundai F. C.1-2012
Western Sydney Wanderers F. C.1-2014
F. C. Seoul-22002, 2013
Al-Ahli Saudi F. C.-21986, 2012
Shabab Al-Ahli-12015
Zob Ahan F. C.-12010
Adelaide United F. C.-12008
Foolad Mobarekeh Sepahan F. C.-12007
Al Karamah F. C.-12006
BEC Tero Sasana F. C.-12003
Dàlián Shídé-11998
Al-Nassr ASCFC-11995
Al-Arabi S. C.-11995
Oman Club-11994
Al-Shabab F. C.-11993
Yokohama Marinos-11990
Al-Karkh S. C.-11989
Al-Shorta S. C.-11971
Yangzee F. C.-11969
P. B. Selangor-11967

Títulos per país

PaísTítulosSubtítulosClubes campeones
 Corea del Sur116F. C. Pohang Steelers (3), Seongnam F. C. (2), Jeonbuk Hyundai Motors F. C. (2), Suwon Samsung Bluewings F. C. (2), Busan IPark F. C. (1), Ulsan Hyundai F. C. (1)
 Xapón63Urawa Red Diamonds (2), Jubiro Iwata (1), J. Y. F. O. Ichihara Chiba (1), Tokyo Verdy (1), Gamba Osaka (1)
 Arabia Saudita49Al-Hilal Saudi F. C. (2), Al-Ittihad C. S. A. (2)
 Irán34Esteghlal F. C. (2), PAS F. C. (1)
 China32Guangzhou Evergrande F. C. (2), Liaoning Whowin F. C. (1)
 Israel31Maccabi Tel Aviv F. C. (2), Hapoel Tel Aviv F. C. (1)
 Tailandia21Thai Farmers Bank F. C. (2)
 Qatar21Al-Sadd S. C. (2)
 Emiratos Árabes Xuníos13Al-Ain F. C. (1)
 Australia11Western Sydney Wanderers F. C. (1)
 Iraq-2
 Malasia-1
 Omán-1
 Siria-1

Estadístiques

Tabla histórica de goliadores

Pa un completu detalle vease Estadístiques de la Lliga de Campeones de la AFC#Tabla histórica de goliadores Máximos goliadores de la Lliga de Campeones de la AFC.

El máximu goliador del tornéu ye'l surcoreanu Lee Dong-Gook con 32 goles,[7] siguíu del saudín Nasser Al-Shamrani y el montenegrín Dexen Damjanović con 29 y 27 goles respeutivamente, siendo amás los únicos xugadores en devasar la barrera de los venticinco goles na historia de la competición.[8]

Los anteriores rexistros nun contabilicen les fases previes clasificatorias.[9]

Nota: Non contabilizaos los partíos y goles en rondes previes. En negrina xugadores activos na edición presente y club actual.

Pos.XugadorG.Part.Prom.Debú(Equipu debú)Otros clubes
1 Lee Dong-Gook32570.562010[10] Jeonbuk Hyundai Motors F. C.
2 Nasser Al-Shamrani29530.552005 Al-Shabab F. C.Al-Hilal Saudi F. C., Al-Ain F. C.
3 Dexen Damjanović27540.502009[11] F. C. SeoulBeijing Sinobo Guoan F. C.
4 Elkeson de Oliveira23490.472009[12] Guangzhou Evergrande F. C.Shanghai SIPG F. C.
5 Leandro Montera20290.692009[13] Gamba OsakaAl-Sadd S. C., Al-Rayyan S. C., Kashiwa Reysol
= Asamoah Gyan20320.632013[14] Al-Ain F. C.Shanghai SIPG F. C., Shabab Al-Ahli
= Muriqui da Conceição20420.482012[15] Guangzhou Evergrande F. C.Al-Sadd S. C.
8 Ricardo Goulart18300.62015[16] Guangzhou Evergrande F. C.
= Eninho Oliveira18380.472010[17] Jeonbuk Hyundai Motors F. C.
10 Naif Hazazi17350.492008[18] Al-Ittihad C. S. A.Al-Shabab F. C., Al-Nassr ASCFC
= Arash Borhani17440.392009 PAS F. C.Esteghlal F. C.
Estadístiques actualizaes hasta'l postreru partíu xugáu'l 25 de payares de 2017.
Lee Dong-Gook, máximu goliador de la competición.

Namái rexistraos datos dende la edición 2003.[19]

EdiciónFutbolistaClubGoles
2002-03 Hao Haidong Dalian Shide9
2004 Kim Do-hoon Seongnam9
2005 Mohamed Kallon Al-Ittihad Jeddah6
2006 Magno Alves Gamba Osaka9
2007 Mota Seongnam7
2008 Nantawat Tansopa Krung Thai Bank9
2009 Leandro Gamba Osaka10
2010 Jose Mota Suwon Samsung Bluewings9
2011 Lee Dong-Gook Jeonbuk Hyundai Motors9
2012 Ricardo Oliveira Al Jazira12
2013 Muriqui Guangzhou Evergrande13
2014 Asamoah Gyan Al-Ain12
2015 Ricardo Goulart Guangzhou Evergrande8
2016 Adriano de Sousa Seoul13
2017 Omar Kharbin Al-Hilal Saudi10

Economía y finances

Premiu económicos

Los premios en metálicu pa la edición de la Lliga de Campeones de la AFC 2016 son los siguientes:[20][21]

FasePremiuBonificación per viaxe
Fase preliminar

N/A

Playoff

$20 000

Fase de grupoVictoria: $50 000 y empate: $10 000$30 000
Octavos de final$80 000$30 000
Cuartos de final$120 000$30 000
Semifinal$200 000$30 000
FinalCampeón: $3 millones y subcampeón: $1,5 millones$60 000

Ver tamién

  • Copa de la AFC
  • Copa Presidente de la AFC
  • Recopa de la AFC
  • Copa Afro-Asiática
  • Entrenadores campeones de la Lliga de Campeones de la AFC

Referencies

Enllaces esternos