Llingües ixoides

Les llingües ijodes constiuyen un grupu de llingües africanes falaes polos ịjọ y los defaka falaes nel delta del ríu Níxer, en Nixeria meridional. El númberu de falantes total ronda los dos millones de persones.[1] De toles llingües de la familia, la más falada con diferencia sería l'idioma ịzọn, con aproximao un millón de falantes, siguida del okrike-kalabari con más de mediu millón. La familia xeneralmente estrémase en dos rames, les llingües ịjọ y l'idioma defaka. La caña ịjọ consiste n'aproximao 9 o 10 llingües distintes. El defaka, con unos centenares de falantes, constitúi por sigo mesmu una de les dos cañes de les llingües ijoides.

Llingües ixoides
Distribución xeográficaSur de Nixeria
Países Nixeria
Falantes~2 millones
Filiación xenética

Nixero-congoleña

  llingües ijoides
SubdivisionesIdioma defaka
Llingües ijo
Códigu Glottologijoi1239
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]
Llingües ijoides n'azul, nel áreal del delta del ríu Níxer.

Clasificación

Greenberg (1963) consideró primeramente que les llingües ijoides constituyíen el mesmu subgrupu filoxenéticu que les llingües kwa. Sicasí'l trabayu de Bennett y Sterk (1977) dexó establecer que les llingües kru y les llingües ijoides yeren grupos de llingües nigeroconolesas independientes.

Clasificación interna

La familia ijoide ta bien estudiada y les principales divisiones bien establecíes, y esiste una reconstrucción empecipiada per parte de Williamson (2000). La clasificación interna debida a Jenewari (1989) ye la siguiente:



Défàkà


Ịjọ

Oriental



Nkọrọ




Ịḅanị



Kalaḅari



Kịrịkẹ (Okrike)






Nembe



Akaha (Akassa)




Occidental


Ịzọn




Biseni



Akịta (Okordia)



Oruma






Carauterístiques llingüístiques

Fonoloxía

Les llingües ijo estremen ente vocales articulaes col raigañu de la llingua adelantrada (+ATR) y vocales cola'l raigañu de la llingua retrasada (−ATR). Pa ilustrar esta diferencia puede considerase'l dilaecto fante del Akán, que tien quince vocales: cinco cola traza +ATR, cinco cola traza −ATR y cinco vocales nasales adicionales, les vocales non nasales son:

Vocales non nasales ±ATR del fante
Orto-
grafía
+ATR−ATREquivalente
averáu
i / ị/i̘/[i]

/y̘/ || /i/ || [y], [ɪ]

ɛ / ẹ/y/[ɛ]

/a̘/ || /a/ || [æ], [ɑ]

ɔ / ọ/o/[ɔ]

/o̘/ || /o/ || [o], [ʊ]

/o̘/ || || [o]

Nesta llingua esisten dos llingües de sinarmonía que gobiernen qué vocales pueden apaecer dientro de la mesma pallabra:

  1. Toles vocales −ATR convertir en +ATR cuando van siguíes d'una vocal +ATR periférica (/i̘ a̘ o̘/). Esto ye, les vocales ortográfiques y ɛ a ɔ o se conviertene en i y a o o ante i o y dacuando ante a.
  2. Una vegada aplicada la regla anterior, la vocales medies +ATR (/y̘ o̘/) pasen a vocales zarraes −ATR (/i o/) cuando van precedíes por un vocal non zarrada −ATR (/y a o/). (Esto nun se reflexa na ortografía, pa vocales subxacentes que se reflexen por escritu como y o.)

Morfoloxía

En ijo esisten muertes de clases nominales, el prefixu a- marca'l plural de nomes precedíos de modificador. Delles vocales iniciales tamién paecen ser residuos de prefixos de clase nominal.

Los pronomes amuesa muertes de la distinción ente posesión alineable y inalienable. Les llingües ijoides desenvolvieron un sistema de xéneru gramatical nuevu qu'en nomes referíos a seres estrema siempres ente masculín de femenín, n'otros nomes dacuando estrémase ente xéneru masculín d'un xéneru neutru (na forma de singular de ciertos determinantes).

Sintaxis

Les llingües ijoides son una forma de la familia de les llingües Níxer-Congu y tienen forma de Suxetu Oxeto Verbu, lo cual ye peculiar dientro de la familia de llingües Níxer Congu. Cuando intervienen modales y auxiliares de tiempu l'orde ye SAOVM (suxetu auxiliar oxeto verbu modal). Na frase nominal l'orde sigue les siguientes restricciones:

Xen + N
Pos + N
Adj + N
Num + N
Dem + N

que, sacante la postrera son órdenes típicos de llingües de nucleu final.

Comparanza léxica

Los numberales en distintes llingües ịjọides son:[2]

GLOSAỊjọ occidentalỊjọ orientalIdioma
Défàkà
PROTO-
ỊJO
PROTO-
ỊJOIDE
ỊzọnAkịta
(Okordia)
NkọrọỊḅanịKalaḅari
(Okrika)
'1'kɛnɪ́kɛ̀nɪgbɔ́ríŋ̀gɪ̀ɛ́ŋ̀gèigbérí*kaŋãnɪ*kaŋãnɪ
'2'mamʊ́maamʊmàmìm̀mɛ̀ɛ́màɪ̃mààmà*mããmɪ*mããmɪ
'3'tǎrʊtaarʊtárútɛ́rɛ́tɛrɛtáátó*taarʊ*taatʊ
'4'nóĩ́niinɛ̃́ĩ́íníineĩnɛ́ì*-nõĩ*-nõĩ
'5'sɔ̃́rɔ̃́sɔ̃ːrɔ̃sɔ́nɔ́sɔ́nɔ́sɔnɔtúúnɔ̀*sɔ̃ŋɔ̃r̃ɔ*tʊŋʊ̃r̃ɔ
'6'sɔ̃́̌diesɔ̃ziesóníásóníɛ́soniomàànɡò*sɔ̃ŋ-die
'7'sɔ́nɔ́masɔnɔmàsɔ́nɔ́màsɔ́nɔ́màsɔnɔmɛ̀túààmà*sɔ́ŋɔ́-mãã*tʊŋʊ̃-mãã
'8'níŋínimàà fùinínìínínèninètúàtùà*níŋíni?
'9'isésioniísíéníéséníéesenietúùnèì*sieni?
'10'óíejiójíójíojiwóì*oji*woji

Referencies

Bibliografía

  • K. Williamson y R. Blench (2000). «2. Niger-Congo», B. Heine y D. Nurse: African Languages: An Introduction. Cambridge Univ. press, páx. 22-23. ISBN 0-521-66178-1.
  • K. Williamson y R. Blench (2004): Proto-ijoid reconstructions