Orobanchaceae

familia de plantes

La familia Orobanchaceae, perteneciente al orde de les Lamiales, forma un grupu de plantes de flor con alredor de 25 xéneros y más de 200 especies. Munchos d'estos xéneros taben enantes incluyíos na familia Scrophulariaceae.

Orobanchaceae
Clasificación científica
Reinu:Plantae
Subreinu:Tracheobionta
División:Magnoliophyta
Clas:Magnoliopsida
Subclas:Asteridae
Orde:Lamiales
Familia:Orobanchaceae
Xéneros
Ver testu
Consultes
Royal Botanic Gardens, KewRoyal Botanic Gardens, Kew
World Flora OnlineWorld Flora online
[editar datos en Wikidata]
Cistanche tubulosa

Esta familia, llargamente estendida, alcuéntrase principalmente en toles rexones templaes, sacante Suramérica y zones d'Australia y Nueva Zelanda. Solamente esisten unes cuantes especies tropicales africanes y americanes.

Los miembros d'esta familia son yerbes añales o perennes, holoparásitas o hemiparásitas. Les especies holoparásitas son totalmente parasitarias, escarecen de clorofila y son incapaces de realizar la fotosíntesis. Les hemiparásitas (tresferíes de la familia Scrophulariaceae) sí realicen la fotosíntesis a pesar de ser parasitarias.

Carauterístiques

Namái unes cuantes especies tienen un sistema radicular desenvueltu. La mayoría d'elles tienen una compacta y curtia masa de raigaños engrosaos o un gran órganu engrosáu, simple o compuestu. Los raigaños tán xuníes al so anfitrión per mediu de haustorios en forma de gabitu que suministren los nutrientes al parásitu.

Tienen amenorgaes fueyes escamoses sésiles y daqué carnoses. Estes pequeñes escames son simples, llanceolaes, oblongues o ovaes y dispuestes de forma alterna.

Les flores hermafrodites son billaterales y simétriques, naciendo en recímanos o espiguillas, o sencielles nel apéndiz del delgáu tarmu.
El mota tubular ta formáu por ente 2 a 5 sépalos, con 5 pétalos bilabiaos xuníos formando la corola. El llabiu cimeru ye bilabiáu, ente que l'inferior ye trilabiáu. tien dos estames curtios y dos llargos, que s'enserten nel mediu o na base del tubu de la corola, alternaos colos lóbulos del tubu. Puede haber un quintu estame maneru. Les anteres abrir de forma llonxitudinal. El pistilu ye unicelular y l'ovariu súperu.
La polinización ye efectuada polos inseutos.

El frutu ye dehiscente, non carnosu, de cápsula xuní-locular y contién ensame de minúscules granes endospérmicas, que son esvalixaes pol vientu a grandes distancies, amontando d'esta forma les posibilidaes d'atopar nuevos anfitriones.

Estes plantes, sacante les hemiparásitas, pueden tener tonalidaes marielles, marrones, púrpures o blanques, pero escarecen por completu de tonos verdes.

La familia escarez de relevancia económica, sacante delles especies perxudiciales pa les colleches.

Tribus

  • Buchnereae
  • Orobancheae
  • Rhinantheae

Xéneros

La Lathraea foi clasificada tradicionalmente ente les Orobanchaceae, pero recién evidencies suxuren que tendría de ser tresferida a la familia Scrophulariaceae.

  • Aeginetia
  • Agalinis
  • Alectra
  • Anisantherina
  • Asepalum
  • Aureolaria
  • Bartsia (hemiparásita)
  • Bellardia
  • Boschniakia
  • Castilleja : (hemiparásita)
  • Christisonia
  • Cistanche
  • Conopholis
  • Cordylanthus
  • Epifagus
  • Erinus : (hemiparásita)
  • Euphrasia : (hemiparásita)
  • Gleadovia
  • Kopsiopsis
  • Lathraea
  • Mannagettaea
  • Melampyrum : (hemiparásita)
  • Necranthus
  • Odontites : (hemiparásita)
  • Orobanche
  • Orthocarpus : (hemiparásita)
  • Parentucellia : (hemiparásita)
  • Pedicularis : (hemiparásita)
  • Phacellanthus
  • Phelypaea : (hemiparásita)
  • Platypholis
  • Rhinanthus : (hemiparásita)
  • Triphysaria
  • Xylanche

Referencies

Enllaces esternos