Peter Cushing

Sir Peter Wilton Cushing (26 de mayu de 1913, Kenley – 11 d'agostu de 1994Canterbury) foi un actor británicu de cine, teatru y televisión.

Peter Cushing
Vida
NacimientuKenley, 26 de mayu de 1913[1]
NacionalidáBandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda  12 abril 1927)
ResidenciaDulwich
Purley
Hollywood
Kenley
Whitstable
MuerteCanterbury[2]11 d'agostu de 1994[1] (81 años)
Causa de la muertecáncanu de próstata
Estudios
EstudiosGuildhall School of Music and Drama (es) Traducir
Shoreham College (en) Traducir
Purley High School for Boys (en) Traducir
Llingües falaesinglés[3]
Oficiuactor, esplorador, pintor, actor de xéneru, actor de teatru, actor de cineactor de televisión
Premios
Nominaciones
IMDbnm0001088
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía

Él y el so hermanu mayor, David, criar en Dulwich Village, un suburbiu del sur de Londres, y más tarde volvieron a Surrey cola so madre, Nellie Marie, y el so padre, George Edward Cushing, que yera agrimensor.

A edá temprana, Cushing foi atraíu pola actuación, inspiráu pola so tía favorita, que yera una actriz de la dómina. Mientres, na escuela, un mozu Cushing siguía interesáu na actuación y el dibuxu, un talentu al qu'él dio bon usu más tarde nel so primer trabayu como un ayudante d'agrimensor del gobiernu en Surrey. Nesti periodu, Peter metióse tamién nel teatru local como aficionáu, hasta que se camudó a Londres aprovechando una beca pa la Escuela Municipal de Música y Drama. Trabayó nel teatru de la dómina, decidiendo en 1939 dirixise a Hollywood, onde fixo la so interpretación na película The Man in the Iron Mask (1939). Otres películes de Hollywood en que participó fueron Chump at Oxford (1939), con Stan Laurel y Oliver Hardy; Vigil in the Night (1940), y They Dare Not Love (1941). Sicasí, dempués d'una curtia estancia, Cushing volvió a Inglaterra.

Más tarde Cushing apaeció en Nueva York faciendo interpretaciones en Broadway y depués en Canadá. En sofitu a la so patria, contribuyó al esfuerciu de la guerra mientres la Segunda Guerra Mundial xuniéndose a l'Asociación de Servicios Militares d'Entretenimientu.

Dempués de la guerra, Cushing tuvo la so gran apaición con sir Laurence Olivier na película Hamlet (1948), na cual el futuru compañeru de Cushing, Christopher Lee, tuvo un pequeñu papel. Dambos actores tamién apaecieron en Moulin Rouge (1952), pero nun coincidieron de nuevu hasta que filmaron les sos últimes películes de terror. Mientres la década de 1950 Cushing aportó a una cara familiar na televisión inglesa, apaeciendo en numberoses películes pa esti mediu, como Beau Brummell y La criatura, hasta qu'a finales de la década empezó'l so trabayu cola asociación llexendaria Hammer Productions nes sos nueves versiones del terror clásico de 1930. El so trabayu na productora ta íntimamente rellacionáu al del direutor Terence Fisher, realizando papeles relevantes en munches de les sos películes, como La maldición de Frankenstein (1957), Drácula (1958), El perru de los Baskerville (1959) y La momia (1959).

Cushing siguió interpretando los papeles de doctor Frankenstein y de doctor Van Helsing, según tamién otros personaxes d'horror, en películes de la Hammer mientres los siguientes venti años. Peter Cushing apaeció tamién en munches películes pa la otra gran productora de cine de terror de la dómina, l'Amicus Productions, incluyendo Dr. Terror (1965) y les sos antoloxíes posteriores d'horror, un par de películes de Dr. Who (1965, 1966), y La bisarma (1971), y otres. A mediaos de la década de 1970, estes compañíes pararen la producción, pero Cushing, firmemente establecíu como una estrella de terror, siguió col xéneru en delles ocasiones.

Star Wars

En 1976, ye convocáu pa la película Star Wars, onde apaeció como unu de los personaxes más reconocíos, el Gran Moff Tarkin, a pesar de ser orixinalmente consideráu pal papel d'Obi-Wan Kenobi. Cushing aceptó'l papel por una senciellu cuestión: «El mio criteriu pa l'aceptación d'un papel nun se basa no que me gustaría faer. Tratu de tener en cuenta lo que al públicu gustaría-y veme faer y yo pensaba nos neños qu'adoren Star Wars».

Mientres la producción, Cushing foi presentáu con botes de montar que nun-y calzaben bien, y -y pellizcaban los pies tantu que George Lucas dio-y permisu pa desempeñar el papel usando zapatielles. Los operadores de cámara lo filmaron percima de les rodíes o de pies detrás de la mesa de la sala de conferencies.

Pa Star Wars Episode III: Revenge of the Sith, Lucas quería a Cushing, yá difuntu, pa repitir el so papel de Tarkin por aciu l'usu d'imáxenes d'archivu y de la teunoloxía dixital, pero la calidá del cine facer imposible. Amás, la escena rique una apariencia de cuerpu enteru de Tarkin, que nun taba disponible debíu al usu de Cushing de zapatielles en llugar de botes. Sicasí, Wayne Pygram tomó'l papel. Pygram foi escoyíu porque se consideró que se paecía enforma a Cushing.

Televisión

Cushing tamién foi un actor d'estensa carrera na televisión dende los entamos de la mesma. Foi convidáu en decenes de series, como Pride and Prejudice (1952), Epitaph for a Spy (1953), BBC Sunday-Night Theatre, ITV Television Playhouse, Los vengadores, Great Mysteries, Space: 1999, Los nuevos vengadores y Hammer House of Horror, ente munches.

Tamién interpretó a Sherlock Holmes en dieciséis episodios, na serie del mesmu nome, repitiendo'l papel na película Sherlock Holmes and the Masks of Death (Sherlock Holmes y la mázcara de la muerte) (1984), con John Mills nel papel de Dr. John Watson.

El so últimu trabayu foi como conarrador en Flesh and Blood,the Hammer Heritage of Horror, producíu pol escritor y direutor estauxunidense Ted Newsom.

En 1989 nomaron a Peter Cushing como Oficial del Imperiu británicu en reconocencia poles sos contribuciones al oficiu interín nel Reinu Xuníu y nel ámbitu internacional.

Peter Cushing finó de cáncer el 11 d'agostu de 1994 en Canterbury, Inglaterra.

Filmografía

  • 1939: The Man in the Iron Mask
  • 1940: Laddie
  • 1941: They Dare Not Love
  • 1948: Hamlet
  • 1952: Moulin Rouge
  • 1954: The Black Knight
  • 1956: Alexander the Great
  • 1957: Time Without Pity
  • 1957: The Curse of Frankenstein
  • 1957: The Abominable Snowman
  • 1958: Violent Playground
  • 1958: Horror of Dracula
  • 1958: The Revenge of Frankenstein
  • 1959: The Hound of the Baskervilles
  • 1959: La momia
  • 1960: The Flesh and the Fiends
  • 1960: The Brides of Dracula
  • 1960: Sword of Sherwood Forest
  • 1961: Cash on Demand
  • 1961: Fury at Smugglers' Bay
  • 1962: Night Creatures
  • 1963: The Man Who Finally Died
  • 1964: The Evil of Frankenstein
  • 1964: The Gorgon
  • 1965: Dr. Terror's House of Horrors
  • 1965: The Skull
  • 1965: Dr. Who y los Daleks
  • 1965: La diosa de fueu
  • 1966: Island of Terror
  • 1966: Daleks - Invasion Earth 2150 A.D.
  • 1967: Frankenstein Created Woman
  • 1967: Island of the Burning Damned
  • 1967: Torture Garden
  • 1968: The Blood Beast Terror
  • 1968: Corruption
  • 1969: Frankenstein Must Be Destroyed
  • 1970: Scream and Scream Again
  • 1970: Incense for the Damned
  • 1970: The Vampire Lovers
  • 1971: The House That Dripped Blood
  • 1971: Twins of Evil
  • 1971: I, Monster
  • 1972: Tales from the Crypt
  • 1972: Dracula 1972
  • 1972: Fear in the Night
  • 1972: Asylum
  • 1972: Dr. Phibes Rises Again
  • 1972: Horror Express
  • 1973: And Now the Screaming Starts!
  • 1973: From Beyond the Grave
  • 1973: Nothing But the Night
  • 1973: The Creeping Flesh
  • 1973: Los ritos satánicos de Drácula
  • 1974: Madhouse
  • 1974: Frankenstein and the Monster from Hell
  • 1975: Legend of the Werewolf
  • 1975: The Ghoul
  • 1976: Land of the Minotaur
  • 1977: Star Wars Episode IV: A New Hope
  • 1977: The Uncanny
  • 1979: A Touch of the Sun
  • 1981: Monster Island
  • 1981: Black Jack
  • 1983: House of the Long Shadows
  • 1984: Top Secret!
  • 1984: Sword of the Valiant: The Legend of Sir Gawain and the Green Knight
  • 1986: Biggles: Adventures in Time

Referencies

Bibliografía

Enllaces esternos