Provincia d'Amberes

La provincia d'Amberes (neerlandés: Antwerpen, francés: Anvers) ye una de los cinco provincies de Flandes y una de les diez provincies de Bélxica. Ta asitiada al este de la provincia de Flandes Oriental, al norte de la provincia de Brabante flamencu y al oeste de la provincia de Limburgu. Amberes ye la única provincia de Flandes que nun ye axacente a una provincia valona.

Provincia d'Amberes
Flag of Antwerp (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Bélxica Bélxica
Rexón[[Rexón Flamenca|{{{2}}}
ISO 3166-2BE-VAN
Tipu d'entidáprovincia de Bélxica
CapitalAmberes
Governor of the Province of Antwerp (en) TraducirCathy Berx (Cristiano Demócrata y Flamenco (es) Traducir)
Nome oficialAntwerpen (nl)
Nome llocalAntwerpen (nl)
División
Xeografía
Coordenaes51°13′00″N 4°25′00″E / 51.216666666667°N 4.4166666666667°E / 51.216666666667; 4.4166666666667
Superficie2867.39 km²
Llenda conZeeland, Brabant Septentrional, Provincia de Flandes Oriental, Brabante Flamencu y Limburgu
Altitú media14 m
Demografía
Población1 847 486 hab. (1r xineru 2018)
Densidá644,31 hab/km²
Más información
Estaya horariaUTC+01:00
provincieantwerpen.be
Cambiar los datos en Wikidata

El topónimu "Antwerp" referir a la capital d'esta provincia, la ciudá d'Amberes, que tamién ye la mayor ciudá de la provincia y de la rexón flamenca.

Historia

La provincia actual of Amberes yera'l vieyu departamentu de Deux-Nèthes, creáu en 1795 mientres el Primer Imperiu francés na parte norte del Ducáu de Brabante. Depués de la derrota de Napoleón, el territoriu pasó a ser parte del Reinu Xuníu de los Países Baxos col nome de provincia d'Amberes.

Xeografía

La provincia d'Amberes ta arrodiada por Brabante Septentrional (una provincia de los Países Baxos) al norte y poles provincies belgues de Flandes Oriental, Brabante flamencu y Limbugo.

La provincia tien una superficie total de 2867 km² lo cual correspuende a 21,15% de Flandes y a 9,38% de Bélxica. La so altitú media ye de 14 metros sobre'l nivel del mar.[1]

Con una población al 1 de xineru de 2014 de 1 802 719,[2] la so densidá poblacional ye de 628,8 persones/km²

El puntu más al norte de la provincia (y tamién de Bélxica) ta nel pobláu Meersel-Dreef (coordenaes: 51°30′N 4°46′E / 51.500°N 4.767°E / 51.500; 4.767) del conceyu Hoogstraten.

El puntu más altu ye Beerzelberg (51,6 m) nel conceyu Putte (coordenaes: 51°03′N 4°38′E / 51.050°N 4.633°E / 51.050; 4.633) ente que'l puntu más baxu (4 m) queda nel valle del ríu Grote Nete cerca de Lier.

El principal ríu nes provincies ye'l ríu Escaldia (neerlandés: Schelde, francés: Escaut). Otros ríos son Grote Nete, Kleine Nete.

Divisiones alministratives

La provincia d'Amberes estremar en trés arrondissements (Amberes, Mechelen y Turnhout), que tán estremaos de la mesma en 70 conceyos.

Conceyu de Turnhout
ArrondissementCapitalConceyosPoblación[2]
(2014)
Superficie
(km²)
Densidá
(hab./km²)
Arrondissement d'AmberesAmberes301 022 1401000,311021.8
Arrondissement de MechelenMechelen13333 132510,22652.9
Arrondissement de TurnhoutTurnhout27447 4471356,86329.8
Total 701 802 7192867.39628.7

Conceyos

El siguiente mapa amuesa los conceyos de la provincia d'Amberes (los nomes apaecen na siguiente tabla):

Conceyos por arrondissements, colos númberos del mapa cimeru
AmberesMechelenTurnhout
  • Aartselaar (1)
  • Amberes (2)
  • Boechout (8)
  • Boom (10)
  • Borsbeek (12)
  • Brasschaat (13)
  • Brecht (14)
  • Edegem (17)
  • Essen (18)
  • Hemiksem (22)
  • Hove (27)
  • Kalmthout (29)
  • Kapellen (30)
  • Kontich (32)
  • Lint (36)
  • Malle (37)
  • Mortsel (42)
  • Niel (43)
  • Ranst (49)
  • Rumst (53)
  • Schelle (54)
  • Schilde (55)
  • Schoten (56)
  • Stabroek (59)
  • Wijnegem (64)
  • Wommelgem (66)
  • Wuustwezel (67)
  • Zandhoven (68)
  • Zoersel (69)
  • Zwijndrecht (70)
  • Berlaar (7)
  • Bonheiden (9)
  • Bornem (11)
  • Duffel (16)
  • Heist-op-dean-Berg (21)
  • Lier (34)
  • Mechelen (Mechelen) (38)
  • Nijlen (44)
  • Putte (47)
  • Puurs (48)
  • Sint-Amands (57)
  • Sint-Katelijne-Waver (58)
  • Willebroek (65)
  • Arendonk (3)
  • Baarle-Hertog (4)
  • Balen (5)
  • Beerse (6)
  • Dessel (15)
  • Geel (19)
  • Grobbendonk (20)
  • Herentals (23)
  • Herenthout (24)
  • Herselt (25)
  • Hoogstraten (26)
  • Hulshout (28)
  • Kasterlee (31)
  • Laakdal (33)
  • Lille (35)
  • Meerhout (39)
  • Merksplas (40)
  • Mol (41)
  • Olen (45)
  • Oud-Turnhout (46)
  • Ravels (50)
  • Retie (51)
  • Rijkevorsel (52)
  • Turnhout (60)
  • Vorselaar (61)
  • Vosselaar (62)
  • Westerlo (63)

Los principales conceyos, con una población mayor de 30 000 habitantes al 1 de xineru de 2014, son:[2]

Catedral de San Rumoldo, Mechelen
  1. Amberes (510 610)
  2. Mechelen (Mechelen) (83 194)
  3. Turnhout (42 281)
  4. Heist-op-dean-Berg (41 365)
  5. Geel (38 450)
  6. Brasschaat (37 502
  7. Mol (35 382)
  8. Lier (34 368)
  9. Schoten (33 871)

Población por arrondissement

Población de 2011 al 2014, al 1 de xineru de cada añu.[2]

Arrondissement2011201220132014
Arrondissement d'Amberes998 2111 010 0011 017 1971 022 140
Arrondissement de Mechelen327 323329 395331 288333 132
Arrondissement de Turnhout439 239442 508444 892447 447
Provincia d'Amberes1 764 7731 781 9041 793 3771 802 719

Ver tamién

Referencies

Enllaces esternos