Referéndum sobre l'estatus políticu de Donetsk y Lugansk de 2014

páxina de dixebra

Plantía:Crisis n'Ucraína

             Plantía:Xeodatos Donetsk             
Referéndum sobre l'estatus políticu de Donetsk y Lugansk
Independencia d'Ucraína
11 de mayu de 2014
Tipu d'eleición: Consulta popular
  
74.87%  [1]
Mapa onde s'amuesa a *Donetsk y *Lugansk n'Europa Oriental.
Resultaos finales[2][3][4][5]
Si
  
89.07%
Non
  
10.19%
Votos inválidos
  
0.74%

Los referendos sobre'l estatus políticu de Donetsk y Lugansk, fueron anunciáu pal 11 de mayu de 2014, nel que los eleutores decidieron sobre la proclamación de la independencia estatal» d'éstes rexones d'Ucraína, nel contestu de les protestes prorruses nel sureste del país.[6] La autoproclamada República Popular de Lugansk tamién celebró un referendu sobre la so autonomía. El Gobiernu interín de Kiev refugó la llexitimidá de dambes consultes, ente que Estaos Xuníos y la Xunión Europea tampoco les reconocieron, diciendo que nun tener «nenguna llexitimidá democrática».[7][8] Sicasí, el gobiernu rusu en Moscú aconseyó retardales,[9] y depués reconocer.[10] El Conseyu Civil de la rexón de Donetsk aprobó por unanimidá'l plebiscitu.[11]

Antecedentes

Referendu de Donetsk

Aviso sobre la consulta.

El 10 d'abril, el gobiernu de la República Popular empezó a formar la comisón eleutoral pa llevar a cabu un referendu sobre'l estatus de la rexón. Pushilin dixo que «el trabayu nel referendu ta en marcha».[12] Envalorábense unos 3,5 millones de votantes.[13]

El 26 d'abril el gobiernu informó que los fondos pal referendu atopáronse, anque'l monto nun foi mentáu.[14] Pal referendu, nuna imprentadora ordinaria imprimiéronse 3,2 millones de boletas.[15]

Les urnes yeren tresparentes como nel referendu de Crimea.

El presidente de la Comisión Eleutoral Central de la República Popular de Donetsk dixo que se formaron unos 2279 colexos eleutorales. Tamién aseguró l'usu d'urnes tresparentes y convidó a cualquier persona y organismu a ser observador. Denis Pushilin, autoproclamado presidente, reveló'l 30 d'abril que cosacos de Rusia ufiertar p'ayudar coles xeres de seguridá mientres la votación.[16]

El presidente rusu, Vladímir Putin, llamó a los sectores d'oposición al gobiernu central de Kiev a retardar el referendu pa l'autonomía de Donetsk y Lugansk previstu pal 11 de mayu. El candidatu a la presidencia d'Ucraína Petro Poroshenko aseguró que la situación nel este d'Ucraína puede ameyorar gracies a esi llamamientu.[17]

Sicasí, el 8 de mayu los integrantes de l'asamblea popular de Donetsk y el Conseyu Civil de Lugansk decidieron nun aplazar la celebración del referendu.[18][19][20]

El 8 de mayu más d'un millón de papeletes pal referendu fueren destruyíes tres un ataque contra la editorial perpetáu por un grupu de radicales.[21][22] Anque depués, la Comisión Eleutoral negó'l fechu. Escontra'l 10 de mayu, confirmóse l'ausencia d'observadores internacionales. Los organizadores de la consulta dixeron que confiaben en que se rexistre una «alta participación» y anunciaron que los resultaos van dar a conocer en menos de 24 hores dempués del zarru de los colexos.[9]

Día de la eleición

Fila pa ingresar a un colexu eleutoral.

Los colexos eleutorales tuvieron abiertos a partir de les 09:00, hora llocal (06:00 UTC), y cerraron les sos puertes a les 22:00 (19:00 UTC). Llargues coles de ciudadanos que queríen votar formar mientres tol día.[23] Según el presidente de la Comisión Eleutoral, Román Liaguin, nes comisiones eleutorales territoriales de Donetsk trabayaron cerca de 15.000 persones y esperábase una participación de más del 70%. La votación foi llevada a cabu nos mesmos centros onde la población de la rexón suel votar mientres les eleiciones ucraínes. Autodefenses y policías realizaron un operativu de seguridá.[11]

Votación nun colexu eleutoral.

Pável Gúbarev declaró que la creación d'un nuevu suxetu va ser la resultancia del referendu» y que'l próximu pasu nun va ser la unificación a Rusia. Les autoridaes ucraínes declararon que nun van reconocer los resultaos del referendu y calificar d'una midida «que ye namás que una encuesta d'opinión pública».[1]

El referendu empezó ceo'l 10 de mayu en Mariupol, pola posibilidá de que les fuercies de seguridá ucraínes tornaren tres los incidentes del 9 de mayu.[24] Otres llocalidaes tamién reportaron la votación antemanada en delles árees.[25] Residentes de Donetsk y Lugansk residentes en Rusia fueron capaces d'emitir el so votu en Moscú.[ensin referencies] Unos 470 periodistes «repararon» el referendu na rexón de Donetsk.[11]

Según fontes de noticies ucraínes, la mayoría de los residentes nun teníen la intención de votu, ente qu'otros nun sabíen ónde taben allugaes les meses eleutorales.[26] Denunciaron qu'unes 100 000 papeletes yá taben marcaes cola opción «sí» el día anterior a la votación en Sloviansk.[25]

Enfrentamientos mientres el referendu

Na ciudá de Krasnoarmiisk un comandu de la Guardia nacional d'Ucraína detuvo la votación nun colexu eleutoral y disparó rabaseres de fusil contra los ciudadanos desarmaos, matando a unu d'ellos; los vecinos allegaron de forma masiva al puestu de votación pa defendelo.[27] Cuando un grupu de ciudadanos desarmaos siguió glayando "fascistes" a los guardias ucraínos que se retiraben, estos dispararon mancando gravemente a un vieyu;[28] como resultancia final, hubo siquier dos muertos y un mancáu.[29] En Mangush, asitiada a 20 quilómetros de Mariupol, militares ucraínos confiscaron urnes y papeletes eleutorales. El presidente de la Comisión Eleutoral dixo que nun podía establecer comunicación con dos puntos eleutorales na ciudá de Krasni Limán, onde se reportaben combates ente activistes y militares ucraínos. Serguéi Pashinski, xefe interín de l'alministración del presidente d'Ucraína, declaró que l'operativu policial nes ciudaes de Sloviansk, Krasni Limán y Kramatorsk y na so contorna atópase en «la so fase final». Por seguridá, los colexos eleutorales en Mariupol fueron zarraos tempreno.[1] Magar los enfrentamientos, en Sloviansk participaron un 80% de los votantes.[1] El pueblu d'Andréevka, alcontráu nes cercaníes de Sloviansk sufrió ataques d'artillería del exércitu ucraín tanto antes como dempués de la votación, fueron destruyíes delles edificaciones y coches.[30]

Entruga

La entruga foi: «¿Sofita usté l'actu d'independencia estatal de la República de Donetsk?» Y les respuestes posibles fueron dos: sí o non. Les boletas tuvieron nos idiomes rusu y ucraín.[11][31]

Llegalidá

Acordies con l'artículu 73 de la Constitución de 1996 d'Ucraína y l'artículu 3 de la llei de 2012 sobre los referendos, los cambeos territoriales namái pueden ser aprobaos al traviés d'un referendu si déxase que tolos ciudadanos d'Ucraína participen, incluyendo los que nun moren la zona.[32][33]

Sicasí, los separatistes consideren que'l referendu ye llegal a la lluz del derechu internacional, porque la declaración d'independencia d'un territoriu foi aceptada a partir del 22 de xunetu de 2010, cuando la Corte Internacional de Xusticia concluyó que la declaración unillateral d'independencia de Kosovu nun violó'l derechu internacional nin la Resolvimientu 1244 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes.[34]

Resultaos

Encuestes iniciales realizaes per dellos medios de comunicación internacionales amosaron una mayoría de votos a favor de l'autonomía.[35] Na nueche del 11 de mayu, los resultaos finales fueron daos: con una participación del 74,87%,[36] un 91,78% votó al «Sí», a favor de la independencia de la República Popular de Donetsk, y un 7,1% al «Non».[37][38][39]

El ministeriu del interior d'Ucraína afirmó que la participación total foi del 32 %.[4][40]

Remortines

Denis Pushilin anunció darréu dempués del referendu que los militares d'Ucraína teníen de dexar Donetsk, yá que los consideró «ocupantes». Tamién dixo que «ye necesariu (pa la República Popular de Donetsk) pa formar los órganos del Estáu y les autoridaes militares asina sía posible».[41] El 12 de mayu, el Conseyu de la República Popular de Donetsk declaró la so soberanía y pidió a Moscú que considere la posibilidá de la so integración a la Federación de Rusia pa restablecer la xusticia histórica».[10]

Reacciones

  •  Alemaña: Un voceru de la canciller Angela Merkel dixo: «tal referendu, en contra de la Constitución d'Ucraína, nun asela les coses, sinón que les aumentar».[7]
  •  Estaos Xuníos d'América: La vocera del Departamentu d'Estáu Jen Psaki dixo que «nenguna nación civilizada va reconocer los resultaos. Y si Rusia da un pasu más pa volver representar la so illegal anexón de Crimea nel este o'l sur d'Ucraína y unvia más fuercies sobre la frontera, van siguir les dures sanciones d'Estaos Xuníos y la Xunión Europea».[7]
  •  Rusia: Senadores rusos nun repararon el referendu del 11 de mayu nes rexones de Donetsk y Lugansk. Esto foi anunciáu pol primer vicepresidente del Comité Internacional del Conseyu de la Federación de Rusia y xefe encargáu de la situación n'Ucraína, Vladímir Dzhabárov. El voceru del xefe d'Estáu rusu dixo que Vladímir Putin va dar la so opinión sobre'l referendu «tres los resultaos».[11]
El serviciu de prensa del Kremlin informó tres el referendu que «Moscú respeta la decisión de la población de les provincies de Donetsk y Lugansk y básase nel fechu de que la materialización de los resultaos del referendu va llevar a cabu d'una manera civilizada, ensin recurrir a la violencia, namái al traviés del diálogu ente los representantes de Kiev, Donetsk y Lugansk».[10]
  •  Suecia: El ministru de Rellaciones Esteriores Carl Bildt dixo que «les cifres de referendos falsos nel este d'Ucraína probable que sían falsos. Nun hai forma de participación, inclusive de complicidá».[42]
  • OSCE: El Presidente de l'Asamblea Parllamentaria Ranko Krivokapic pidió a los activistes atayar el referendu, diciendo que «la idea de que'l votu llibre y xusto teniendo llugar nestos llamaos referendos ye absurdu. Non yá son estos referendos dafechu illexítimos a los güeyos de la comunidá internacional, si non que se lleven a cabu metanes un clima de mieu, la violencia y anarquía. Pido a les autoridaes de facto de Donetsk y Lugansk suspender estes burlles d'un votu. Toos n'Ucraína tendríen de centrase en faer oyer la so voz el 25 de mayu, cuando'l país escoyer a un nuevu presidente».[43]
  •  Unión Europea: La vocera de la diplomacia de la Unión Europea dixo que l'organismu «considera illexítimu'l referendu y nun reconoz la so resultancia».[1]

Referendu de Lugansk

El referendu sobre'l estatus políticu de Lugansk, foi anunciáu pal 11 de mayu de 2014, nel que los eleutores decidieron sobre la proclamación de la independencia estatal» d'ésta rexón d'Ucraína, nel contestu de les protestes prorruses nel sureste del país.[44][45] Esi mesmu día, la autoproclamada República Popular de Donetsk tamién celebró un referendu sobre la so autonomía. El Gobiernu interín de Kiev refugó la llexitimidá de dambes consultes, ente que Estaos Xuníos y la Xunión Europea tampoco les reconocieron, diciendo que nun tener «nenguna llexitimidá democrática».[7][8] Sicasí, el gobiernu rusu en Moscú aconseyó retardales,[9] y depués reconocer.[10]

La entruga foi: «¿Sofita usté l'actu d'independencia estatal de la República Popular de Lugansk?» Y les respuestes posibles fueron dos: sí o non.[46] Depués va haber otra consulta'l 18 de mayu, onde a los votantes va pidíse-yos la so opinión sobre si quieren que la rexón sía independiente o se convierta en parte de Rusia.[47] Finalmente, la opción d'independencia foi la ganadora con un 96 %.[48]

Antecedentes

Desenvuelvo

El presidente rusu, Vladímir Putin, llamó a los sectores d'oposición al gobiernu central de Kiev a retardar el referendu pa l'autonomía de Donetsk y Lugansk previstu pal 11 de mayu. El candidatu a la presidencia d'Ucraína Petro Poroshenko aseguró que la situación nel este d'Ucraína puede ameyorar gracies a esi llamamientu.[17] Sicasí, el 8 de mayu los integrantes de l'asamblea popular de Donetsk y el Conseyu Civil de Lugansk decidieron nun aplazar la celebración del referendu.[18][49][50]

Los colexos eleutorales tuvieron abiertos a partir de les 09:00, hora llocal (06:00 UTC), y cerraron les sos puertes a les 22:00 (19:00 UTC). La votación foi llevada a cabu nos mesmos centros onde la población de la rexón suel votar mientres les eleiciones ucraínes. Autodefenses y policías realizaron un operativu de seguridá.[11] Residentes de Donetsk y Lugansk residentes en Rusia fueron capaces d'emitir el so votu en Moscú. Acordies con múltiples fontes de noticies locales, la mayoría de los residentes nun teníen la intención de votu, ente qu'otros nun sabíen ónde taben allugaes les meses eleutorales.[26]

Mientres el desenvolvimientu de los comisios asocedieron combates ente militares ucraínos y activistes en Novoaydar a 60 quilómetros de Lugansk y en Baraníkovka.[1] Nesta última ciudá reportáronse dos mancaos.[29] Amás, en cuatro distritos de la rexón de Lugansk los ciudadanos nun pueden votar por cuenta de la presencia de téunica militar, que nun dexaba a los civiles averase a los colexos eleutorales. Los miembros de la Guardia Nacional confiscaron votos en 4 colexos eleutorales. Cerca de les 12 del mediudía (hora UTC), la participación yá yera casi del 80%. Escontra les 18 (hora UTC) empezó'l conteo de votos.[1]

Pela nueche, informóse que la participación total foi del 81 %. Se informpo que los resultaos van dar a conocer nuna xunta'l 12 de mayu.[1] Nun hubo observadores internacionales, anque se reportaron 36 pidimientos.[11] El Ministeriu del Interior d'Ucraína informó que la participación foi del 24 %.[51][40]

Remortines

El denomináu gobernador popular de Lugansk, Valeri Bólotov, proclamó'l 12 de mayu la independencia respeuto d'Ucraína. Anunció que'l óblast nun va participar nes eleiciones del 25 de mayu y que la República Popular de Lugansk ta dispuesta a pidir a la ONX que reconoza la so independencia.[52] Bólotov sorrayó que "escoyimos el nuesu camín d'independencia frente a les arbitrariedaes y el sangrientu dictáu de la camarilla de Kiev, el fascismu y el nacionalismu, el camín de la llibertá, el camín del estáu de derechu".[53]

El 13 de mayu Valeri Bólotov foi mancáu a bala nun atentáu.[53][54][55] Los disparos fueron fechos a distancia cuando Bolotov treslladar nun vehículu.[56]

Reacciones

Propuesta de referendu nes eleiciones presidenciales

El 30 d'abril, el Gobiernu ucraín anunció qu'entama llevar a cabu un referendu sobre la unidá territorial del país el mesmu día de les eleiciones. El gobiernu amosóse dispuestu a conceder garantíes adicionales al estatus del idioma rusu nel este del país. El primer ministru ucraín, Arseni Yatseniuk tamién avisó de que va haber «una importante remodelación del gabinete si nun se consigue cumplir l'aspiraciones de los ciudadanos».[47] Con felicidá propuesta, el gobiernu de Kiev pretendió anular les consultes de Donetsk y Lugansk.[47] Sicasí, el 5 de mayu, el primer ministru ucraín propunxo una «consulta non venceyante», en llugar d'un referendu, pa determinar el nuevu modelu d'Estáu. Yatseniuk presentó ante la Rada Suprema un proyeutu de llei sobre la celebración de felicidá consulta'l mesmu día de les eleiciones. Amás encargó al vizprimer ministru, Vladímir Groisman, qu'entame alderiques rexonales y municipales sobre la reforma constitucional. El Ministeriu de Rellaciones Esteriores de Rusia tachó la propuesta de «cínica» y «alloñada de la realidá» y tamién dixo que la consulta «nun va conducir a namás que a un mayor agravamientu de la crisis».[57]

Ver tamién

  • Conflictu armáu nel este d'Ucraína de 2014
  • Referendu sobre'l estatus políticu de Crimea de 2014
  • Referendu sobre'l estatus políticu de Sebastopol de 2014

Referencies

Enllaces esternos