Òrgan (anatomia)
Un òrgan[1][2] o, tradicionalment, orgue[3][4] és un conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funció. Els òrgans, segons les seves funcions, s'agrupen en sistemes.
Òrgans en plantes superiors
Hi ha determinades estructures presents en els traqueòfits o plantes vasculars que es consideren òrgans:
- Arrel
- Tija
- Fulla
- Flor (present només en els espermatòfits)
- Fruit (presents només a les angiospermes)
Òrgans en animals
Exemples d'òrgans animals són: el cor, el fetge, l'ull, la pell, el cervell, etc.
Des del punt de vista anatòmic, els diferents òrgans que concorren per a executar una funció major s'agrupen en sistemes (com el circulatori, el respiratori, reproductor, etc.). Els sistemes, com a conjunts orgànics sinèrgics, al seu torn s'agrupen en aparells per satisfer funcions encara més complexes (com l'aparell locomotor).
Estroma i parènquima
Els diferents teixits que componen un òrgan constitueixen la seva morfologia (histoarquitectura) i aporten funcionalitat (histofisiología). L'estroma és la fracció orgànica que es correspon amb els elements estructurals i el parènquima és la fracció fisiològica de l'òrgan.
Vísceres
Una víscera és un òrgan contingut en una cavitat esplàcnica, com la toràcica, l'abdominal i la pelviana. A les vísceres també se'ls anomena entranyes. La part de l'anatomia que estudia les vísceres és l'esplacnología.
Òrgans massissos i buits
Segons la constitució anatòmica o estructural, hi ha dos grans grups d'òrgans:
- Òrgans massissos o parenquimatosos: són els òrgans que presenten dues parts ben diferenciades a la seva constitució anatòmica/histològica: l'estroma (l'armadura intersticial formada per teixit connectiu) i el parènquima (teixit noble de l'òrgan).
- Òrgans buits, membranosos o canaliculars: Són els òrgans que presenten morfologia de sac buit que està tapissada per sèries de capes de cèl·lules en sèrie o túniques.
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òrgan |