Llista d'alcaldes de Reus
article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Alcalde de Reus)
A continuació es mostra una Llista d'Alcaldes de Reus des del segle xviii. A partir del Decret de Nova Planta, se suprimeixen els Jurats i el Consell que regien fins llavors l'ajuntament. Els alcaldes de Reus eren elegits per l'Arquebisbe de Tarragona, ja que la ciutat era de la seva jurisdicció. Reus enviava una terna a Tarragona, que s'havia elegit per insaculació dels noms dels possibles candidats. El bisbe en triava un, que tenia també les funcions de jutge i que havia de prestar jurament al seu davant. Els regidors s'elegien seguint les normes del marquès de Castel-Rodrigo, que consistien en confeccionar una llista de 14 individus que s'enviava a la Reial Audiència on feien elecció de set persones, les que tocaven a Reus pel nombre d'habitants.[1]
Llistat
Per aplicació del Decret de Nova Planta, del 1719 al 1798.[2]
- Pere Puig, negociant. 1719-1721
- Joseph de Simó, ciutadà honrat. 1721-1723
- Joseph Parés, metge. 1723-1724
- Gabriel de Simó, ciutadà honrat. 1724-1726
- Pere Puig, negociant. 1726-1728
- Pere Batlle, metge. 1728-1730
- Gabriel Monter, metge. 1731-1732
- Jaume Freixa Cabestany, negociant. 1732-1734[3]
- Pere Puig, negociant. 1734-1736
- Francesc Aixemús, negociant. 1736-1738
- Pere Puig, negociant. 1739-1740[4]
- Pere Batlle, metge. 1741-1742[4]
- Francesc de Miró i Roig 1743-1744[5]
- Josep Pedret, doctor en lleis 1745-1747[4]
- Francesc Sullivan 1747-1749[5]
- Rafael Bellveny 1749-1750[4]
- Manuel Grases i Ribes 1751-1752[6]
- Francesc Sullivan 1753-1754[7]
- Pere Batlle, metge. 1755-1756[4]
- Pau Janer 1757-1758[8]
- Salvador de March i Bellver 1759-1760[9]
- Francesc Sullivan 1761-1762[10]
- Francesc de Miró i Roig 1763-1764[11]
- Antoni Auger, confiter. 1765-1766[4]
- Pau de Miró i Roig 1767-1768[12]
- Esteve Goget (o Guget) 1769-1770[4]
- Ramon de Nicolau i Ferrer 1771-1772[13]
- Pau de Miró i de March 1773-1774[9]
- Marià de Grau, doctor en lleis. 1775-1776[4]
- Francesc Ferran Verneda 1777-1778[14]
- Josep Grases Sabater, advocat 1779-1780[9]
- Bonaventura de March 1781-1782[15]
- Josep Grases Sabater, advocat 1783-1784[16]
- Miquel Valls, hisendat. 1785-1786[4]
- Gabriel Aixemús 1787-1788[9]
- Joan Perramon 1789-1790[4]
- Ramon Pintó 1791-1792[17]
- Josep Grases Sabater, advocat 1793-1794[18]
- Joan Molins 1795-1796[4]
- Bonaventura de March 1797-1798[9]
- Agustí de Miró i de Folch, comerciant i militar, 1799-1800[9][19]
- Francesc Rovellat 1801-1802[20]
- Manuel de Grau 1803-1804[20]
- Josep Saludes 1805-1806[21]
Guerra del Francès, del 1808 al 1814
- Antoni Fragà 1807-1808[22]
- Baltasar Gil 1809-1810[23]
- Josep Brocà Jover 1811[24]
- Josep Bages Oliva 1811[25]
- Pau Torroja, hisendat. 1811-1812[26]
- Josep Guardià 1812-1813[27]
- Pere Anguera Magrinyà, metge. 1814[28]
Restauració absolutista del 1814 al 1820
- Joan Magrinyà, advocat. 1814[29]
- Joan Casas, advocat. 1815 1817[30]
- Marian Thomàs, familiar del Sant Ofici. 1817[31]
- Bonaventura Sabater March. 1818-1819[32]
- Baltasar de Toda, hisendat. 1819-1820[33]
- Lluís Maria de Cardeñas, hisendat. 1820[34]
Trienni Liberal (1820-1823)
- Marià Fonts Ciurana. 1820[35]
- Josep Gayà, hisendat. 1821[36]
- Joan Rincón Gil, advocat. 1822[37]
- Josep Janer, tinent coronel. 1823[38]
Dècada ominosa (1823-1833)
- Joan Casas, advocat. 1823[39]
- Josep de Miró i de Burgues, cavaller. 1824-1825[40]
- Lluís Maria de Cardeñas, hisendat. 1826[41]
- Antoni Carreras, capità retirat. 1827[42]
- Antonio Chamochín, advocat. 1827[43]
- Ambrosio de Eguia 1828-1831[44]
- José Maria de Aguilar 1832-1833[45]
Regència de la reina Maria Cristina (1833-1840)
- Josep Maria Montemayor 1833-1835[46]
- Francesc Mercader 1836[47]
- Pau Font Rocamora 1837-1838[48]
- Salvador de Brocà i de Bofarull 1838-1839[49]
- Pau Font Rocamora 1839[50]
Regència del General Espartero (1840-1843)
- Pere Sardà i Cailà 1839-1840[51]
- Pere Mata i Fontanet 1841[52]
- Francesc Subirà Parera 1841-1842[53]
- Josep Lletget Torrents 1842[54]
- Josep Simó Amat 1843
- Gabriel Lluch 1843[55]
- Salvador de Brocà i de Bofarull 1843-1844[56]
Isabel II d'Espanya (1843-1868)
- Francesc de Toda 1844-1845[57]
- Ramon de Montagut 1846[58]
- Ramon Alba 1846-1847[59]
- Lluís Carbó 1847[60]
- Luís de Llano 1848[61]
- Dionisio de Revuelta1848-1851[62]
- Eduard de Toda i Albertos 1851-1853[63]
- Josep Maria Pàmies Juncosa 1854[64]
- Joan Martell Domènech 1854-1856
- Francesc Subirà Parera 1856-1857[65]
- Felipe de Nassarre 1857-1858[66]
- Basilio González 1858-1859[67]
- Joan Baptista Madremany 1859-1861[68]
- Gregorio de Mijares 1861-1863[69]
- Josep Maria Pàmies Juncosa 1863[70]
- Ramón Fernández de Zendrera 1863-1864[71]
- Antoni d'Aixemús 1864[72]
- Josep Maria Pàmies Juncosa 1865-1867[73]
- Víctor Josep Roselló Martí 1867-1868
Sexenni Democràtic
- Jaume Aguadé Mestres (President de la Junta Revolucionària) 1868-1869
- Pere Bové i Montseny 1869
- Antoni Soler i Clariana 1869
- Josep Maria Pàmies Juncosa 1869-1870
- Plàcid Bassedes Saludes 1870-1871
- Felip Font Trullàs 1872-1874
- Marià Pons i Espinós 1874
- Felip Font Trullàs 1874
- Antoni Soler i Clariana 1874
- Marià Pons i Espinós 1874
- Antoni Soler i Clariana 1874
Restauració borbònica- Alfons XII d'Espanya (1875-1885)
- Marià Pons i Espinós 1875-1877
- Antoni Pascual Vallverdú 1877-1879
- Josep Oliver Aixalà 1880-1881[74]
- Joan Grau Ferrer 1881-1882[75]
- Serafí Serra Matas 1883 - 1885
- Eusebi Folguera Rocamora 1885
- Bernat Torroja Ortega 1885-1886
Regència de Maria Cristina d'Àustria
- Eusebi Folguera Rocamora 1886-1889
- Josep M. Borràs Sardà 1889
- Eusebi Folguera Rocamora 1889-1891
- Francesc Prius Planas 1891-1893
- Casimir Grau Company 1893
- Eusebi Folguera Rocamora 1893-95
- Casimir Grau Company 1895-1899
- Pau Font de Rubinat 1899-1901
Regnat d'Alfons XIII d'Espanya
- Josep Casagualda Busquets 1901-1903
- Enric Oliva Julià 1903-1904
- Jerónimo Marín Luis 1904-1905
- Josep Casagualda Busquets 1905-1909
- Enric Oliva Julià 1909-1910
- Emili Briansó Planes 1910-1912
- Josep Ciurana i Maijó 1912-1913
- Manuel Sardà Martí 1913-1914
- Salvador Bonet Marsillach 1914
- Pere Ambròs Fabregat 1914-1915
- Josep Ciurana i Maijó 1915-1917
- Josep Simó i Bofarull 1917
- Manuel Sardà Martí 1917-1919
- Claudi Tricaz Arnillas 1919
- Jaume Simó i Bofarull 1919-1920
- Lluís Rojo Segarra 1920
- Isidre Pons Torras 1920
- Manuel Sardà Martí 1920-1921
- Joan Loperena i Romà 1921
- Ramon Salvat Siré 1921-1922
- Pau Aymat Pujol 1922-1923
Regnat d'Alfons XIII, Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
- Enric Oliva Julià 1923-1924
- Ramon Salvat Siré 1924-1925
- Cayetano Puig Alonso de Medina 1925
- Josep M. Segimon Rodés 1925
- Ramon Salvat Siré 1925-1926
- Jaume Plana Gaya 1926-1929
- Joan Vilanova Montañà 1929-1930
- Tomàs Piñol Gasull 1930
- Ramon Salvat Siré 1930
- Pau Aymat Pujol 1930
- Josep Caixés Gilabert 1930-1931
