L'Alt Conflent és una subcomarca natural situada a l'oest del Conflent, amb una població molt reduïda i una fesomia d'alta muntanya. Se situa entre les Garrotxes al nord i el Conflent Mitjà a l'est.[1] Encara que les fites de la subcomarca no són ben definides, la GEC parla de l'Alt Conflent com l'alta vall de la Tet, i posa els municipis d'Escaró i Nyer al Conflent Mitjà[1] i l'alta vall de Cabrils (Censà, Ralleu, Talau, Orellà i la part nord-occidental del terme d'Oleta, situats tot just a l'oest del mont Coronat), a les Garrotxes.[2] Segons aquesta font, doncs, Toès seria el primer municipi altconflentí, el qual deixa Llar, Fontpedrosa, Sautó, Fetges i els altres municipis a l'oest per a l'Alt Conflent. L'Alt Conflent ocupa per tant tota la vall de la Tet, després de l'estret de Toès, fins al coll de la Quillana, més enllà de Montlluís; i fins al pic de la cambra de l'Ase al sud; és a dir, ocupa l'extrem sud-oest del Conflent. Tanmateix, algunes fonts com ara el GREC, designen la Cabanassa,[3]Planès,[4]Sant Pere dels Forcats[5] i Montlluís[6] a la Cerdanya; tot i que se situen a l'est del coll de la Perxa i doncs pertanyen a la conca conflentina de la Tet. El Nomenclàtor de la Catalunya Nord, produït per la Universitat de Perpinyà, adscriu aquests municipis al Conflent i per tant a l'Alt Conflent.
Alt Conflent
Vista aèria de Montlluís, al cap de la vall de Tet. Segons el Nomenclàtor de l'IEC, forma part de l'Alt Conflent
La Mancomunitat de l'Alt Conflent és una entitat supramunicipal que no s'ha de confondre amb la subcomarca natural, atès que inclou municipis de les Garrotxes, del Capcir i de l'Alta Cerdanya. A més, no inclou alguns municipis que de segons un criteri geogràfic n'haurien de formar part, com ara els Angles, centre econòmic de la zona. Concretament, hi formen part els municipis següents:[7]
