Ralleu

Explica Joan Coromines^[1] que Ralleu prové del nom propi germànic femení Adalhaid, com va establir en el seu ampli estudi sobre els topònims catalans d'origen germànic.L'evolució des de la forma original fins a l'actual de Ralleu fora molt difícil sense l'evolució de la seva grafia en els documents aportats per l'historiador Julià-Bernat Alart: Araled, Araleu, Areleu, Aralleu (en un altre document Arelleu)...

Localització i característiques generals del terme

El terme comunal de Ralleu, de 99.700 hectàrees d'extensió és situat a l'extrem nord-oest de la seva comarca, a la part alta de la vall de la Ribera de Cabrils, afluent indirecte de la Tet per l'esquerra. És^[2][3] a l'extrem nord-oest de la comarca, al límit amb el Capcir. La de Ralleu és la tercera entitat municipal amb menys població dels Països Catalans, també la tercera de la comarca del Conflent.

El terme sencer de Ralleu és la vall del Rec o Ribera de Ralleu, des de la seva formació a llevant del Coll de Creu fins a la seva desembocadura en la Ribera de Cabrils. Els límits de la comuna són quasi íntegrament límits naturals: les carenes que envolten aquesta vall. A ponent, es tracta de la carena que separa el Conflent del Capcir, al terme de Matamala. Va des del quadrifini de Censà, Formiguera, Matamala i Ralleu, a 1.896,2 m alt, en el vessant sud-oest del Puig dels Agrellons majoritàriament cap al sud, amb diversos canvis de direcció, passant pel Coll de Creu, a 1.708,1, pel Pla de les Saleres, a 1.761, i la Pica Bastard, a 2.093. Al sud-oest, el breu termenal amb Caudiers de Conflent és també una carena, la que separa la vall de Ralleu de la de Caudiers, al voltant dels 2.000 m alt. El límit sud, amb Aiguatèbia i Talau, és en el primer tram una altra carena, continuïtat de l'anterior, que arriba al Pic del Pas del Llop, de 1.283 m alt. Des d'aquest darrer punt, el termenal deixa de seguir límits naturals, i va davallant fins que travessa la Ribera de Caudiers, a 1.577, i s'enfila cap al serrat del nord del poble d'Aiguatèbia, on assoleix els 1.507 al Coll de Joell, i continua cap a l'est - nord-est cap al Bac de Bordoll, al sud-est del poble de Ralleu, on arriba a la llera de la Ribera de Cabrils, a 1.134,6 m alt.

Al sud-est, aquest riu fa de termenal un breu tram, entre la darrera altitud expressada i els 1.191 m alt, i aleshores s'enfila cap a la Serra de les Canaletes, al nord-oest, on puja ràpidament fins als 1,604 m alt, i, sempre pujant, s'enfila al vessant sud-oest del Puig dels Agrellons esmentat al començament. El punt més elevat és, doncs, els 2.000 metres, aproximadament, de l'extrem sud-oest del terme, i el més baix, la llera de la Ribera de Cabrils, a 1.134,8, a l'extrem sud-est de la comuna. El poble de Ralleu és a 1.337.

Ralleu forma part del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans.

Termes municipals limítrofs:

	Formiguera (Capcir)	Censà
Matamala (Capcir)		Orellà
Caudiers de Conflent	Aiguatèbia i Talau

El poble de Ralleu

El poble de Ralleu és^[4] a l'extrem sud-oriental del seu terme comunal, situat en un coster a l'esquerra de la Ribera de Ralleu poc abans que aquesta s'aboqui en la Ribera de Cabrils. El poble està solcat per un torrent, amb mig poble a una banda i l'altre mig a l'altra. El de més a llevant correspon a l'àmbit del Castell de Ralleu, ara desaparegut.

L'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és a l'extrem sud-est del poble, en el punt més baix i al costat del cementiri, però aturonada al nord-oest del poble, en un esperó rocós, en el lloc on hi hagué el vilatge primigeni de Ralleu, hi ha les restes de l'església vella. L'actual església parroquial és dins de l'àmbit del desaparegut Castell de Ralleu, les pedres del qual serviren per a la nova església, així com per a les cases del nou poble, sorgit de la reconstrucció de les cases després de l'incendi sofert a mitjan segle xvi pels hugonots.

Els masos del terme

El terme de Ralleu a penes té construccions isolades, fora del nucli de població. Així, s'hi poden trobar la Cabana de la DDE, la Cabana de la Jaça dels Moltons, el Cortal del Gitano, o d'en Sicre, que és en ruïnes, com ho són també el Cortal del Massies i el d'en Sabri. Havia existit el Molí de Picamal, però només en queda el nom, i, finalment, el Pont Vell.

Hidrònims

El curs d'aigua vertebrador de la comuna de Ralleu és la ribera que porta el nom del poble. La resta dels existents són afluents seus: Rec de Ralleu, Còrrec de Prat Joan, Còrrec de la Jaça dels Moltons, Còrrec de Xorri, amb el Torrent del Fontanal Gros, Còrrec de Roca Troca, Còrrec del Bac i, a l'extrem sud-est del terme, la Ribera de Caudiers, que procedeix del terme de Caudiers de Conflent i hi aporta, dins del terme de Ralleu, el Còrrec dels Clots. Tot plegat, a l'extrem sud-est del terme, aflueix en la Ribera de Cabrils, que justament fins a aquest lloc és anomenada Ribera de Censà.

Orònims

Els topònims que indiquen indrets geogràfics específics o formes de relleu es poden classificar en bagues, com el Bac de Bordoll, el Bac de Creu, el Bac de la Valleta, o de Ralleu, el Bac del Fontanal Gros, el Bac de Xorri i el Bac de l'Escarabat; boscs, com el Bosc Comunal de Ralleu i el Bosc Estatal del Camí Ramader; clots, com el Clot d'Avall, el Clot de Dalt, els Clots, els Clots del Forn; colls. com la Collada del Carbó, la Collada de Roca Troca, el Coll de Creu, el Coll de Joell, el Coll del Dragó, el Coll de Pica Bastard; coves, com la Cova d'en Perers; muntanyes, com Pica Bastard, el Pic de l'Home, el Pic del Pas del Llop i el Roc de les Comes; planes, com el Pla de les Saleres; serres i serrats, com el Serrat de les Canaletes, el Serrat de Xorri i el Serrat Roig, o de l'Home, i solanes, com el Solà de la Carrera i el Solà del Coll de Creu.

El terme comunal

Les partides i indrets específics del terme de Ralleu són els Agrellons, l'Avellanosa, el Camí Ramader, les Brancades, Cantallops, la Collada, la Cova d'en Perers, la Cremada, el Forcat de les Aigües, les Feixes, la Iglesi Vella, la Jaça de Campllong, la Jaça dels Moltons, la Jaça dels Xais, el Jacil, el Mener, el Pont Vell, Prat Roan, Rocacorba i Roca Troca.

Alguns topònims corresponen a senyals termenals, com el Roc de la Cova d'en Perers, la Creu de la Collada del Carbó, la Creu de la Drecera, la Creu de la Jaça de Campllong, la Creu del Cim de la Collada del Carbó, la Creu del Cim del Bac de Creu, la Creu del Coll de Creu, la Creu del Roc de les Comes, la Creu d'en Corrieu, la Creu d'en Monet, la Creu d'en Roig, la Creu d'en Sidó, les Creus del Bac del Coll de Creu, les Creus del Solà del Coll de Creu, les Creus d'en Gran, Pedra, o Peira Plana, el Piló de Parotxet, el Roc del Coll de Pica Bastard, el Roc del Cucut, el Roc del Pas del Llop, la Serra del Bosc dels Meners de Censà i el Serrat dels Agrellons.

Ralleu està tan mal comunicat com tots els altres pobles petits de la comarca, oimés, en aquest cas, pel fet de trobar-se al capdamunt d'una vall muntanyosa.

Carreteres

Una sola carretera, amb una variant, travessa el terme de Ralleu. Es tracta de la D - 4 (Oleta - Matamala), que dins del terme de Ralleu té una variant: la D - 4f (D - 4, a Ralleu - Caudiers de Conflent), que permet arribar fins al poble d'aquest nom.

Transport públic col·lectiu

El poble de Ralleu només disposes del TAD (Transport à la demande), com tots els altres pobles petits del Conflent.

Els camins del terme

El de Ralleu és un terme amb pocs camins. D'una banda, hi ha els camins interns del terme: Camí de Campllong, Camí de la Costa, Camí de la Farga, Camí del Bosc, Camí de l'Espinassera, Camí de Tallet de Cabana i la Tira dels Llagunats. De l'altra, els camins que uneixen Ralleu amb els pobles i termes veïns són el Camí de Caudiers, el de Caudiers a Aiguatèbia, el de Censà, el dels Capcinesos, el Camí Vell del Capcir a Caudiers, el Camí Vell del Capcir a Aiguatèbia, la Carrerada del Camí Ramader, la Ruta de Caudiers i la de Censà.

La minsa activitat econòmica de Ralleu és actualment una sola explotació agrícola, força modesta. La principal activitat tradicional era l'explotació del bosc, que es continua fent, però a partir de l'organisme estatal dels boscs, que es gestiona des de fora de Ralleu.

Edat mitjana

A finals del segle xiii el lloc de Ralleu, amb Conat i Paracolls, era en mans de descendents de la família de Paracolls: n'eren senyores les germanes Esclarmunda de Conat i Sibil·la de Paracolls, muller, respectivament, de Ramon d'Urtx, de la família comtal de Cerdanya, i Xatbert de Barbaira. El 1305, però, els tres llocs passaren a mans de la corona, fins que Jaume III de Mallorca els cedí al vescomte d'Èvol entre el 1341 i el 1343. Vint anys més tard, eren de nou infeudades per Pere III, ara al burgès Perpinyà Pere Blan. A darreries del segle xiv foren adquirides per la família d'Oms, en la seva branca principal, que la mantingué fins ben entrada l'edat moderna.

Edat Moderna

Els d'Oms la conservaren fins al 1680, malgrat algunes despossessions i restitucions a causa de la posició política d'aquesta línia dels d'Oms, que es van arrenglerar sempre amb els interessos contraris al regne de França. El 1685, finalment, aquestes senyories foren subhastades i adquirides per Clément de Boisambert. A mitjan segle xvi una incursió d'hugonots procedents del nord devastaren el poble i el castell de Ralleu, i es va refer el poble a redós de les restes del castell, on es construí també la nova església parroquial.

Demografia antiga

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)^[5]

Demografia contemporània

Evolució de la població

Batlles

Legislatura 2014 - 2020

Batlle

• Yves Dourliach.

Adjunts al batlle^[8]

• 1a:
• 2n: .

Consellers municipals

• Franck Aprahamian
• Patrice Camps
• Serge Prats
• Richard Requena
• Christiane Sistac-Fité
• Francis Vidal.

Adscripció cantonal

A les eleccions cantonals del 2015 Ralleu ha estat inclòs en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Ral, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Serveis comunals mancomunats

Ralleu forma part de la Comunitat de comunes dels Pirineus Catalans, amb capitalitat a la Llaguna, juntament amb Aiguatèbia i Talau, els Angles, Bolquera, la Cabanassa, Caudiers de Conflent, Censà, Eina, Font-romeu, Odelló i Vià, Font-rabiosa, Formiguera, la Llaguna, Matamala, Montlluís, Planès, Puigbalador, Real, Sant Pere dels Forcats i Sautó.

Com la majoria de pobles petits del Conflent, Ralleu no té actualment escola pròpia i, com a la major part, l'edifici de les antigues escoles públiques del poble serveix avui dia de Casa del Comú. Els seus infants van preferentment a les escoles dels Angles, Formiguera o Matamala, principalment, els seus adolescents i joves, per a secundària als col·legis de Prada i Font-romeu, i per al batxillerat als liceus dels mateixos llocs anteriors.

• Restes de l'església romànica de Sant Julià i Santa Basilissa (segle xiii)
• Església npva de Sant Julià i Santa Basilissa, del 1703
• Restes del Castell de Ralleu.