Sautó

Explica Joan Coromines^[1] que Sautó (Saltó) prové del llatí saltus (congost emboscat o paratge de bosc muntanyós), perfectament adient per al lloc on es troben el poble i el seu terme.

Localització i característiques generals del terme

El terme comunal de Sautó, de 84.300 hectàrees d'extensió és situat al centre de la zona occidental de la comarca. És^[2][3] íntegrament a l'esquerra de la Tet, on s'enfila des de la mateixa llera del riu cap a les muntanyes que en tanquen la vall pel nord, que depassen els 2.000 m alt (la Tet hi discorre entre els 1.300 i els 1.100 m alt).

El límit nord del terme, amb Aiguatèbia i Talau, està format per la carena que s'estén entre el Puig de la Tossa, de 2.032,7 m alt, a l'oest, el Coll de Brilles, de 1964,8, el Pic de Figamà, de 2.029,8, el Coll de les Saleres Blanques, de 1.978,6, i el triterme entre Sautó, Aiguatèbia i Talau i Canavelles, a 1.980,7 m alt.

Pel costat de ponent, des de l'esmentat Puig de la Tossa, el termenal, amb la Llaguna, davalla cap al sud-oest, cap a la Serra de Coma Curta, al voltant dels 1.700 m alt, el Pla de l'Ós, cap als 1.600, fins que s'aboca en el Rialer, a 1.572,9 m alt. Aleshores segueix aquest afluent de la Tet fins que s'aboca en el riu principal, la Tet, a 1.530 m alt. Pel de llevant, el termenal, amb Canavelles un breu tram i amb Fontpedrosa després, davalla des del triterme abans esmentat cap al Serrat de Pijoa, d'uns 1.875 m alt, després cal al Serrat de la Verniola, d'uns 1.475 m alt, cap al Roc del Beç, a 1.316,8, cap al Roc de la Cova de la Guilla i el Roc del Castanyal, fins que arriba a la llera de la Tet a 1.158,4 m alt. El límit sud-occidental i meridional del terme de Sautó és sempre la Tet, entre els 1.572,9 i els 1.158,4 m alt expressats anteriorment. Fa de termenal amb Montlluís, Sant Pere dels Forcats, la Cabanassa, Planès i Fontpedrosa.

Sautó forma part del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans.

Termes municipals limítrofs:

La Llaguna	Aiguatèbia i Talau	Canavelles
Montlluís / La Cabanassa		Fontpedrosa
Sant Pere dels Forcats	Planès

Sautó

El poble de Sautó és a prop^[4] al sud-est del centre del seu terme comunal, al bell mig del coster a mig camí entre la Tet i les muntanyes que tanquen la vall pel nord. És en un lleuger replà a la capçalera del Torrent (abans, Torrent del Roc de Tremolera).

És un poble no gaire agrupat, amb l'església de Sant Maurici i el cementiri annex en una posició central, decantat cap a l'oest. Al damunt del poble hi havia hagut el Castell de Sautó, que el 1639 ja consta com a destruït.

Fetges

Fetges és quasi a l'extrem sud-occidental^[5] del terme municipal de Sautó, a peu de la carretera N - 116 a prop i al davant, a llevant, de la vila de Montlluís.

És un poble allargassat, estès de nord-oest a sud-oest, amb l'església de Sant Maurici allunyada a uns 250 metres del poble, al sud-est. Per la seva proximitat a Montlluís, a la pràctica ha esdevingut com un barri de la vila, i els habitants de Fetges se serveixen més de l'oferta de Montlluís que de la de Sautó.

La Cassanya

Pràcticament l'únic mas del terme de Sautó, la Cassanya centra un petit territori i antic veïnat del sud^[6] del terme, ran de la Tet, que ha esdevingut molt important per a la comuna. En aquest territori, a més de la masia d'aquest nom, hi ha la Central Elèctrica de la Cassanya, el Pont Gisclard, o de la Cassanya, així com els revolts més importants de la carretera departamental N - 116 i la zona amb més revolts i túnels de la línia de ferrocarril del Tren Groc. És ran d'on hi va haver un important accident de ferrocarril l'any 1909, a la veïna zona del Pallat.

Gaurat

Es coneix el nom d'un antic lloc, documentat el 965, el 1037 i el 1072 (villa Gauratone), situat al nord del terme de Sautó, però del qual es desconeix l'emplaçament exacte. No en queda cap mena de rastre, ni tan sols a la toponímia.

Els masos del terme

Com s'ha dit a l'apartat anterior, en tot el terme de Sautó hi ha un sol mas, el de la Cassanya. La resta de construccions aïllades, fora dels dos nuclis de població, són construccions disperses l'Alberg d'Etapa de Muntanya, la Central Elèctrica de la Cassanya, el Corral de Figamà, els cortals de Nabella, del Serrat de Dalt i de Figamà, l'Estació (la Gara) de Sautó, el Molí, o Molí d'en Peirac. Hi havia hagut la Farga de la Cassanya i el Molí Vell, actualment desapareguts. També cal esmentar les fortificacions militars del Pic de Figamà i del Puig de la Tossa que, de fet, són totes dues majoritàriament dins del terme d'Aiguatèbia i Talau.

Obres d'enginyeria relacionades amb el ferrocarril

El pas de la línia del ferrocarril, el Tren Groc, pel terme de Sautó, molt difícil per la complicada orografia local, ha deixat notables obres d'enginyeria duta a terme, com era costum a l'època, per enginyers militars. D'una banda cal citar els túnels, llargs i de traçat sinuós, com el Túnel del Pallat i el de Terra Blanca, la Casa Cantonyera del Pallat i els ponts: el Pont de la Cassanya, o Pont Gisclard (només la meitat oriental en terme de Sautó), el Pont de Fetges i el Pont del Verger, tots tres sobre la Tet, però només el primer fet per al ferrocarril. A la zona on hi ha el Túnel i la Casa Cantonyera del Pallat, i procedent del Pont Gisclard, és on hi va haver el terrible accident l'any 1909.

Hidrònims

Cursos d'aigua

El principal curs d'aigua del terme de Sautó és, indubtablement, la Tet, però només la seva riba esquerra pertany a aquest terme. L'orografia del terme no permet l'existència de gaires, ni grans, afluents de la Tet. Són, llevat del Rialer, al límit amb la Llaguna, principalment torrents de muntanya, que davallen pel coster on es troben els pobles de Sautó i Fetges. De ponent a llevant, es poden trobar el Còrrec de Fetges, que passa pel sector de llevant del poble d'aquest nom, el Còrrec de la Cova, el de la Cassanya, el de la Coma, el de Terra Blanca, el Torrent de Rafinat, el del Roc de Tremolera, que passa pel poble de Sautó i sol ser denominat, senzillament, el Torrent i hi aporta també el Còrrec de Torrents i el Torrent de Cal Correixist, després el Còrrec de Costa Llisa, i finalment, a l'extrem de llevant, el Còrrec de Nabella. Just al nord-oest del terme, però, hi ha el Còrrec de Coma Ermada, que davalla cap al Rialer, en terme de la Llaguna.

Fonts i basses

Només hi ha tres fonts destacades, en tot el terme, i totes tres a Sautó: la de Cal Sastre, la del Carrer de Dalt i la del Xiulaire. Al Pla de l'Ós hi ha el Bassí del Pla de l'Ós.

Canals d'irrigació

Travessa la part més baixa del terme de Sautó l'important Canal de Llar i Canavelles, que capta l'aigua de la Tet a prop al sud-oest de Fetges a 1.481,5 m alt, i posteriorment travessa tot el terme de Sautó a una alçada similar, a 1.468 m alt. Després surt cap als pobles de Llar i Canavelles, dels quals pren el nom. A part, hi ha també el Rec de la Solana. A més, al servei de la central elèctrica hi ha la Resclosa, el Canal de la Central i la Conducció Forçada.

Orònims

Els topònims que indiquen formes de relleu o espais geogràfics específics es poden classificar en clots, com el Clot, el Clot de Canals i els Clots de Figamà; colls, com el Coll de Brilles i el Coll de les Saleres Blanques; comes, com la Coma, la Coma de Borda, l'Escometa, o la Cometa i les Escometes, o les Cometes; costes, com la Costa del Durater i Costa Llitja; muntanyes, com el Pic de Figamà; planes, com el Pla de l'Orri, el Pla de l'Ós, el Planal del Prat de l'Obra; roques significatives, com el Roc dels Coloms i el Roc de Nostra Senyora, i serres i serrats, com el Serradal, la Serra de Coma Curta, la Serra de les Saleres de Pedres Blanques de Figamà, el Serrat de Font de Brilles, el Serrat de la Roberda, el Serrat del Pla de l'Ós, el Serrat de Pijoan, el Serrat de Ventafarines, el Serrat de Vernola, o dels Rocs de Cauquils, i el Serrat de Tabella.

El terme comunal

Les partides cadastrals i altres indrets específics d'aquest terme són els Abeuradors, l'Arca, l'Avellanosa, els Barriners, les Bosiguetes, abans les Bosigues, el Bosquet, el Camp de la Barba, els Camps de Bigorra, els Camps d'Estiu, els Camps Grans, la Canaleta, les Carboneres, la Cassanya, Castilló, Clavera, o Bosc de Clavera, les Closes d'en Font, els Cortalets, el Cortal de la Pedra, les Coves, la Farga, Figamà, la Font de la Martina, la Font del Llamp, la Font del Pou, Gaurat (nom antic), la Guàrdia, l'Illa dels Pixadors, Menegal, Menerac, els Meners, les Menrades, el Moixerol, el Molí, les Molleres de l'Esteve, Montellà, Nabella, l'Oratori, el Pallat, Peça Rodona, la Planada, el Pont de la Tet, Prades del Batlle, Prat de Capella, Prats d'Albet, Prats dels Pins, els Rentadors, les Ribes, Roca Podrida, la Ruireda, abans, la Roureda, Terra Blanca, el Toll, els Torrents i la Tossa.

Alguns són senyals termenals: la Creu de la Collada de Font de Brilles, la Creu de la Font del Toll, la Creu del Camp del Puig, la Creu del Camp d'en Viader, la Creu del Coll de les Saleres Blanques, la Creu o Roc de les Carboneres, la Creu del Planal del Prat de l'Obra, la Creu del Serrat de la Tossa, o del Serrat de Font de Brilles, la Creu del Serrat del Bosquet, el Piló, el Piló del Planal de Figamà, el Prat de l'Anglès, el Prat d'en Tallant, el Roc de la Castanyal, el Roc de la Cova de la Guilla, el Roc del Beç, el Roc del Cap dels Clots de Figamà, el Roc del Torrent de Lior, el Roc de les Saleres Blanques de Figamà, el Roc del Serrat de Pijoan i el Roc de la Serra de Coma Curta.

Carreteres

Solca l'extrem meridional del terme de Sautó, de forma paral·lela a la Tet, la carretera N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), la carretera que fa d'enllaç bàsic del Conflent, que, venint de Perpinyà, té forma d'autovia fins a prop de Bulaternera. Aquesta carretera, que passa ran de la riba dreta de la Tet fins a Vilafranca de Conflent, i després la major part per l'esquerra, permet d'arribar a Perpinyà en 80 quilòmetres; és a 29,5 quilòmetres de Vilafranca de Conflent, a 35,5 de Prada, a 46 de Vinçà, d'una banda (cap a llevant), citant només algunes de les poblacions, i a 20 de la Guingueta d'Ix, a 2 de Montlluís, de l'altra (cap a ponent). Aquesta carretera ressegueix el traçat de l'antiga Via Confluentana medieval i possiblement romana.

D'altra banda, la D - 10 (N - 116, a Fetges - Sautó) permet arribar fins a Sautó des de Fetges i la carretera general, des de Fetges, en 2,5 quilòmetres.

Transport públic col·lectiu

Sautó només disposa del Transport à la demande, com tots els pobles petits de la comarca. En canvi, per Fetges -exactament per la carretera sota mateix del poble- passa la línia 260 del transport col·lectiu departamental de Le bus à 1 €. Aquesta línia 260 uneix Perpinyà amb la Cerdanya passant per Prada, fins on és directa des de la capital del Rosselló, Rià, Vilafranca de Conflent, Serdinyà, Oleta, Toès, Fontpedrosa, Fetges, Montlluís, Bolquera, Font-romeu, Èguet, Targasona, Angostrina, Vilanova de les Escaldes, Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Cabanassa, Sallagosa, Er, Naüja, Oceja, la Guingueta d'Ix, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol, Porta i Portè. Aquesta línia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direcció a la Cerdanya i cinc en direcció a Perpinyà, més un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direcció el diumenge.

Ferrocarril

El Tren Groc, Vilafranca de Conflent - la Tor de Querol travessa tot l'extrem sud del terme de Sautó i Fetges, i hi té parada, a l'Estació de Sautó, situada a l'extrem sud-est del terme comunal, i lluny dels dos pobles de la comuna. És la línia 12 TER Llenguadoc Rosselló. Juntament amb el recorregut del terme de Fontpedrosa, el de Sautó és un tram molt accidentat, amb diverses obres d'enginyeria importants. A més, és en terme de Sautó que hi hagué el terrible Accident del Pallat l'any 1909. L'estació de Sautó és a 580 metres del termenal entre Fontpedrosa i Sautó, després de passar els túnels de Nabella, de 64 metres, i de Costa Llitja, de 57, que formen part del termenal esmentat. Tot seguit, en un tram de 1.695 metres, passa pel Túnel del Pallat, de 123 metres, el Pont de Rafines, de 73, el Túnel de Terra Blanca, de 160, el pont del Barranc de la Cassanya, de 39 metres, i, finalment, el Pont Gisclard damunt la Tet, on el ferrocarril torna a passar cap a la riba dreta del riu i deixa enrere el terme de Sautó per tal d'entrar en el de Planès.

Els camins del terme

Alguns dels camins existents són interiors del terme de Sautó: Camí de Coma de Borda, Camí de Fetges, Camí de la Cassanya, Camí de l'Estació, popularment de la Gara, i Camí dels Barriners. Els altres camins uneixen el terme de Sautó amb els pobles i termes veïns: Camí de Caudiers, Camí de Figamà, o de Llar, Camí de Fontpedrosa, Camí de la Llaguna des de Fetges, Camí de la Llaguna des de Sautó, el Camí Ral, o Reial, la Carretera, anomenada Camí dels Canons a Canavelles, Ruta estratègica de Montlluís a la Tossa, o Camí del Puig de la Tossa, i Ruta de Prada a Montlluís (la carretera N - 116). A part, hi ha el traçat de ferrocarril del Tren Groc.

Actualment, el terme de Sautó conserva poc territori dedicat a l'agricultura: només tres explotacions agrícoles, que conreen unes 50 hectàrees, més de 40 dedicades a farratges i pastures. Només 3 hectàrees prop de la Tet serveixen per a productes d'horticultura, i 3 més per a cereals. Hi ha una mica de ramaderia, que era una de les activitats tradicionals del terme, amb una dotzena de caps de bestiar boví, una trentena de cabrum i, el més destacat, uns 800 caps de bestiar oví.

La central hidroelèctrica de la Cassanya és l'única activitat industrial. Especialitzada en el subministrament d'electricitat del Tren Groc, té un salt d'aigua, el de la conducció forçada, de 432 metres de desnivell, una potència instal·lada de 12 kVA i una producció mitjana de 36 milions de kWh.

Edat mitjana

El poble de Sautó té el seu origen en un alou de Cuixà. És citat per primer cop l'any 866 - 867, quan el monjo Ermenter donava a la comunitat de Sant Andreu d'Eixalada la meitat de la seva herència al villare Saltone. Amb la desfeta del monestir d'Eixalada, passà a poder de Sant Miquel de Cuixà, i aquesta possessió fou confirmada diverses vegades: precepte del 871 de Carles el Calb, butlla papal de Joan XIII el 968 i de Sergi IV el 1011, etc. El 1030 l'arxilevita d'Urgell Ponç cedia un alou situat a Sautó al monestir de Sant Martí del Canigó.

Des del segle xi la senyoria de Sautó estigué en mans d'una família així cognominada: Bertran de Sautó jurava fidelitat a comte Ramon de Cerdanya el 1064, i el 1162 un descendent seu, Bernat de Sautó, ho feia amb Alfons el Cast. Un altre descendent, B. de Sautó, fou cremat a Perpinyà l'any 1258, acusat de càtar, juntament amb Bernat de Llo, senyor de So, Èvol i Donasà. La senyoria de Sautó fou confiscada i retornada a mans reials, però el 1307 Jaume II de Mallorca atorgà a Guillem de So, fill de Bernat de Llo, les justícies civil i criminal de Sautó, tot conservant per a la corona el Mer i mixt imperi i la meitat dels delmes. El 1335 fou creat el Vescomtat d'Èvol per a Bernat de So, fill de l'anterior, que comprenia el lloc i castell de Sautó.

Edat Moderna

Sautó sofrí al llarg de l'Edat Moderna la mateixa sort que tot el vescomtat, de manera que en el moment de la Revolució Francesa, el senyor de Sautó era el Duc d'Híxar, Gran d'Espanya.

Edat contemporània

Just al començament de l'Edat contemporània, amb la constitució de les noves entitats municipals derivades de la implantació del nou règim derivat de la Revolució Francesa, les antigues universitats de Sautó i de Fetges foren fusionades entre el 1790 i el 1794.

Demografia antiga

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)^[7]

Notes:1365: per a Fetges;1378: dels quals, 6 f per a Fetges;1720: per a Sautó i Fetges;1789: per a Sautó, Fetges i la Castanya.

Demografia contemporània

Evolució de la població

Batlles

Legislatura 2014 - 2020

Batlle

• Michel Santanach.

Adjunts al batlle^[11]

• 1a:
• 2n: .

Consellers municipals

• Arnaud Arriaga
• Marie-Thérèse Blanic
• Alain Capdet
• Colette Leclerc
• Claude Margail
• Christian Pla.

Adscripció cantonal

A les eleccions cantonals del 2015 Sautó ha estat inclòs en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Ral, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Serveis comunals mancomunats

Sautó forma part de la Comunitat de comunes dels Pirineus Catalans, amb capitalitat a la Llaguna, juntament amb Aiguatèbia i Talau, els Angles, Bolquera, la Cabanassa, Caudiers de Conflent, Censà, Eina, Font-romeu, Odelló i Vià, Font-rabiosa, Formiguera, la Llaguna, Matamala, Montlluís, Planès, Puigbalador, Ralleu, Real i Sant Pere dels Forcats.

Com la majoria de pobles petits del Conflent, Sautó i Fetges no tenen actualment escola pròpia i, com a la major part, l'edifici de les antigues escoles públiques de Sautó serveix avui dia de Casa del Comú. Els seus infants van preferentment a les escoles de Fontpedrosa, la Llaguna o Montlluís, principalment, els seus adolescents i joves, per a secundària als col·legis de Font-romeu i Oceja, i per al batxillerat als liceus dels mateixos llocs anteriors més el de la Guingueta d'Ix.

• Església romànica de Sant Maurici de Sautó
• El Pont de la Cassanya.

• Albert Bueno, cantant en llengua catalana.

• Ramon d'Abadal i de Vinyals Dels Visigots als Catalans Barcelona: Edicions 62 Tom núm. 1, pàg. 436
• Becat, Joan. «160 - Sautó». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Saltó i Saltor». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal - Ve). ISBN 84-7256-854-7. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Sautó». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.